Resultats de la cerca

Al bell mig del Carrer Major es trobava el Palau Reial, edificació que al principi del segle XVI 1537 era totalment arruïnada patis antigament anomenat lo Palau Reial D’aquest palau reial tenim la primera notícia en el document en què Pere II III confirma a Ferrer de Girona el càrrec de batlle i li encarrega la custòdia del seu palau i la recaptació de les seves rendes l’any 1208 En tornem a tenir notícies el 1339, data en la qual el rei Pere III IV, si Bernat de Muntanyans no compleix el pacte sobre el manteniment del seu palau, autoritza el comú de l’Arboç a no respectar la franquícia…

El petit poble de la Cirera, al centre del terme de Llorac, és situat a la riba dreta del riu Corb Tot i que és infreqüent, la documentació consigna una menció de la seva església una trentena d’anys abans que el primer esment del castell del lloc, que data del 1174 Així, per una escriptura de l’any 1140 o 1141, hi ha referència que Guillem de Cirera, amb el consentiment del bisbe de Vic, feu donació a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem de l’“ ecclesia de Cireza ” A banda d’aquesta notícia, que evidentment posa de manifest l’origen romànic de l’església de Santa Maria…

Aquesta església parroquial es degué bastir a partir de la repoblació i l’organització definitives de l’indret de Porrera al final del segle XII i principi del segle XIII El 1170 el rei Alfons I va concedir la Vall Porrera amb els delmes i les primícies als canonges de Sant Vicenç de Pedrabona o de Garraf El mateix féu Albert de Castellvell el 1171 El 1201 Arnau, prior de Sant Vicenç de Garraf, va concedir als habitants de la vall de Porrera una carta de poblament La parròquia de Sant Joan de Porrera sembla que inicialment va ser sufragània de la de Siurana, i encara probablement fins ben…

Bé que d’aquesta església no se’n tenen referències fins després de l’any 1300, la consignem aquí perquè podria ésser d’origen romànic El 1297 hom esmenta el lloc per primera vegada Villam Planam Com tot el rodal, formà part del comtat de Prades des del 1324 En el llibre de la collecta del subsidi de l’arquebisbat dels anys 1570-74 es té notícia de la parròquia de Vilaplana En canvi, no apareix pas en les dècimes papals del segle XIII A mitjan segle XVIII tenia com a sufragània l’església de Sant Salvador de la Mussara L’església actual fou encarregada l’any 1736 als mestres de cases Tomàs…

L’esment més antic conegut d’aquest lloc és del 1070, quan el comte de Pallars Jussà, Ramon V, i altres, com a marmessors d’Alamany, donaren a Santa Maria de la Seu, la vila d’ Alandis in apendicio de Sanctum Andrea , amb tots els seus termes i les seves pertinences Posteriorment, entre el 1070 i el 1075, el bisbe Guillem destinà el cens de la vila d’Alanís al proveïment d’oli d’una o més llànties de l’altar de Santa Maria de la Seu L’any 1317 es produïren qüestions entre l’abat Ramon de Gerri i Arloví d’Olb i el seu fill, per unes terres situades a la cultia d’Alanís, a la Vall d’Àssua En el…

Els documents dels anys 1055 i 1056 consignen que el castell d’Areny confrontava a llevant amb els termes de Santa Eulàlia i d’Espills La darrera notícia, també indirecta, és però molt més exacta L’any 1085 la senyora Ava amb els seus fills Guiu, Bernat Mir, Gerberga i Guilga, lliuraren a Santa Maria de la Seu i al bisbe Bernat Guillem l’església de Sant Feliu amb els seus alous i pertinences que tenia al comtat de Pallars, en els termes de Castellet, l’Espluga, Sapeira i Aulàs L’instrument presenta els següents termenals el coll de la Moxa a llevant, la Noguera a ponent, al nord el puig dels…

Annexa al Palau Reial Major de Barcelona, hi havia hagut una petita capella dedicada a santa Maria La seva erecció fou, amb tota probabilitat, contemporània a la construcció del Palau, però malauradament ha deixat poc rastre en la documentació La notícia més antiga de què hom disposa sobre aquesta capella palatina data de l’any 1173, quan el rei Alfons I va fer lliurament de l’“ ecclesiam et capellam meam beate Marie que sita est in meo palacio civitatis Barchinone ” a la comunitat i confraria de Santa Eulàlia del Camp És possible que s’hi celebrés el casament del rei Jaume I amb Violant d’…

Sarcòfag Segons una notícia publicada per Francesc Caula, l’any 1930, sabem que al cementiri de l’antiga església de Sant Esteve de Bianya —Sant Joan les Fonts—, hom trobà un fragment de sarcòfag de pedra Pel dibuix que en féu el mateix Caula, hom veu que corresponia a la meitat superior d’un sepulcre exempt, molt malmesa Malgrat això, cal assenyalar que hom hi pot distingir el cap, gran i rectangular, diferenciat de la resta del cos, una mica més ample Tot i que sigui impossible d’assegurar, probablement era part d’una tomba d’adult Francesc Caula relaciona aquest sarcòfag amb la primitiva…

Vida S’ignora el lloc on realitzà la seva formació musical, que pogué ser l’escolania de la catedral de Tarragona La primera notícia documentada, que apareix el 1680, diu que era mestre de capella de Mont-roig del Camp Baix Camp, Tarragona Optà a aquest mateix càrrec a la catedral de Vic, que estava vacant, i aconseguí la plaça el 1680 El 1682 es presentà a la vacant de la seu de Girona, deixada pel seu anterior detentor, Felip Perallada guanyà les oposicions, superant els seus rivals, Josep Gas i Joan Jansana, i fou proclamat mestre titular aquell mateix any A la catedral gironina romangué…

La principal notícia del 2009 a Armènia va ser, sens dubte, l'inici de relacions diplomàtiques amb Turquia Després de diversos retards i nombroses protestes dels sectors ultranacionalistes armenis, sobretot de la diàspora, el 10 d'octubre els ministres d'Afers Estrangers d'ambdós països van signar a Zuric un acord que permetia l'obertura de les fronteres, tancades des del 1993 La mediació de Suïssa i els Estats Units ha estat transcendental per a un acord que xoca amb la tradicional desconfiança armènia envers els seus veïns arran de les matances del 1915 Tanmateix, encara queden problemes…