Resultats de la cerca
Es mostren 4824 resultats
Mercader

El parc de Cal Mercader, amb el palau homònim
© Fototeca.cat
Barri
Antic sector de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat a l’E del nucli urbà, entre les línies de ferrocarril de la RENFE i dels Ferrocarrils Catalans, prop del barri de l’Almeda.
Li donà nom la torre o palau Mercader, antiga residència dels comtes de Bell-lloc, seu de la fundació Bell-lloc-Pozzali, actualment patrimoni de l’Ajuntament de Cornellà El palau i el parc —d’unes 11 ha— foren oberts al públic el 1975
Sebastià Casanovas i Canut
Historiografia catalana
Pagès i dietarista.
Rebé una certa instrucció fins a tretze anys, gràcies als seus avis materns El seu pare, Antoni Joan Casanovas, un decidit partidari austriacista durant la guerra de Successió, malbaratà bona part del patrimoni del mas Casanovas de Palau-saverdera, i Sebastià hagué de treballar de jornaler i fer grans esforços per restaurar el patrimoni familiar En el dietari, Casanovas dona als seus hereus, Isidre i Sebastià, consells per a regir la casa esmenta adreces de parents, de notaris i advocats de confiança per si els han de menester els informa sobre les persones de les quals es poden refiar i…
Museu Picasso
Pati del Palau Meca, integrat al Museu Picasso
© Fototeca.cat
Museu
Museu monogràfic dedicat a l’obra de Pablo Picasso, inaugurat a Barcelona el 1963 gràcies al donatiu que Jaume Sabartés, amic i secretari de Picasso, feu a la ciutat.
Inicialment hom escollí, per allotjar-lo, el palau Aguilar del carrer de Montcada Posteriorment, amb els donatius rebuts de l’artista a la mort de Sabartés 1968, que incloïen la sèrie Las Meninas , i amb el llegat d’obres custodiades per la família Picasso 1970, el museu fou ampliat amb l’annexió, el 1970, del palau del Baró de Castellet L’any 1986 hom hi annexà encara el palau Meca La primera planta d’aquest palau és dedicada a exposicions temporals a l’entorn de Picasso o els seus contemporanis Klee, Braque, etc Els fons del museu constava…
Sans-Souci

Exterior del palau de Sans-Souci
Rino Porrovecchio (CC BY-SA 2.0)
Palau
Petit palau d’una sola planta, obra de J.W. von Knobelsdorf, construït prop del palau reial de Potsdam el 1744 i el 1747, per a Frederic II de Prússia.
Inspirat en el Grand Trianon de Versalles, s’hi combinen molt bé les influències del classicisme francès i del barroc alemany S'hi destaquen, a l’interior, la biblioteca i l’estança de Voltaire, d’estil rococó L’envolta un parc magnífic
baró de Castellet
Palau del baró de Castellet a, Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Títol amb el qual és conegut Marià d’Alegre i d’Aparici, senyor del castell de Sant Vicenç de Castellet (Bages), creat baró el 1797 per Carles IV d’Espanya.
El 1793, durant la Guerra Gran, fou capità del gremi de sabaters de la Coronela d’una posició econòmica benestant, gràcies al negoci familiar de cuirs i importacions, collaborà en la creació i el sosteniment del batalló de voluntaris de Barcelona i dels cossos de miquelets 1794 Presidí la Junta de Comerç 1807 i pronuncià el discurs inaugural de la primera càtedra d’economia a Barcelona Residí a Sevilla, a Madrid i a Barcelona, al carrer de Montcada, on construí un palau que des del 1970 forma part del Museu Picasso Morí sense fills de la seva muller, Paula de Duran, i llegà els…
palatí | palatina
Dret canònic
Relatiu o pertanyent al palau pontifici.
En el sacre palau pontifici es palesà la influència de l’organització de l’imperi, amb els seus jutges palatins, prefectes de notaris pontificis, nuncis, etc Al segle XI s’inicia la preponderància dels cardenals, i els palatins insignes es redueixen a l’administració jurídica i a la de béns Resten els prelats palatins, majordoms, camarlencs, mestres de cambra, mestres del sagrat palau, etc, i en alguns títols merament honorífics D’altra banda, en la monarquia franca, tenen una gran importància els palatins, sobretot en la persona del comte palatí comte
Castel Gandolfo

El palau papal de Castel Gandolfo
Magic Jochen (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat
Vila de la província de Roma, al Laci, Itàlia, situada a la vora del llac Albano.
És edificada probablement damunt l’antiga Alba Longa hi ha restes romanes palau de Domicià Al segle XIV el seu castell pertanyia als Gandolfi El 1608 passà a la Santa Seu i aviat esdevingué residència d’estiu dels papes Urbà VIII 1623-44 encarregà la construcció del palau papal a Maderno i a Bernini aquest és també autor dels plans de l’església de San Tommaso da Villanova des del 1929 pactes del Laterà el palau gaudeix d’extraterritorialitat
Pesaro
El palau ducal de Pesaro (ss XV-XVI)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Pesaro i Urbino, a les Marques, Itàlia.
Centre de comerç i comunicacions manufactures de majòliques, indústries tèxtils i alimentàries Bisbat catòlic Palau ducal s XV-XVI, castell s XV i Villa Imperiale s XV Al museu, hom guarda peces de la millor ceràmica feta al país L’antiga Pisaurum es convertí en colònia romana el 184 aC Possessió bizantina, passà, amb la donació de Pipí, a domini pontifici Després, en foren senyors els Malatesta des del 1285, els Sforza des del 1445, Cèsar Borja 1500-03, els Della Rovere, ducs d’Urbino des del 1512, i del 1631 al 1860 formà novament part dels Estats Pontificis
Maties Delcor
Historiografia catalana
Prevere, exegeta, orientalista i historiador.
Vida i obra Fill de família molt pobra, un notable del seu poble natal, el marquès de Tilière, es feu càrrec de la seva escolarització S’inicià en la recerca amb Albert Salsas, que més tard li deixà la seva documentació i els seus treballs sobre la història de la Cerdanya Entre el 1943 i el 1948, es relacionà amb un altre erudit cerdà, mossèn Joan Sarrete Estudià filologia romànica a la Sorbona, exegesi bíblica i llengües semítiques a l’Institut Catholique de París i a l’École Pratique des Hautes Études a la Sorbona També fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem Ordenat de prevere…
Joan Cayrol
Literatura catalana
Poeta i rapsode.
Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina