Resultats de la cerca

Es doctorà en medicina a la Universitat de Montpeller el 1952, amb un estudi sobre les allucinacions visuals S’especialitzà en oftalmologia a Marsella, Niça i Barcelona És autor de treballs sobre les paràlisis oculars i les complicacions ocasionades per la utilització de lents de contacte Fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1965-80 És autor també d’estudis sobre arquitectura religiosa del Rosselló, en particular sobre els campanars romànics Les clochers-tours du Roussillon , 1989‎ Les portes des églises romanes du Roussillon ,…

Del 1849 al 1856 explorà el Kalahari, i navegà pel Zambezi i descobrí les cascades de Victòria El 1858 començà noves exploracions per l’Àfrica oriental i occidental, en particular per les regions dels llacs Moero i Tanganyika, on el trobà Stanley Morí durant una expedició —a la recerca de les fonts del Nil—, víctima de la disenteria i la fatiga Escriví, entre altres obres, Missionary Travels and Researches in South Africa 1857 El seu nom fou donat a les cascades que forma el riu Congo en travessar la serralada costanera

Les manifestacions que poden originar les malalties hematològiques són molt variades tenint present que les alteracions de la sang afecten gairebé tot l’organisme Tanmateix, però, alguns dels trastorns que poden originar, si bé no són exclusius de les malalties de la sang, acompanyen algunes de les més habituals Així, entre els símptomes , és a dir, els trastorns subjectius, el més particular és el cansament o astènia, i entre els signes , és a dir, les manifestacions objectives, els més característics són els canvis de la coloració cutània, les hemorràgies, l’esplenomegàlia i…

Realitzà primer els estudis de violoncel i posteriorment feu els de flauta Deixeble del violoncellista André Navarra al Conservatori de París, s’hi diplomà amb un primer premi Debutà al Carnegie Hall l’any 1981 Fou professor de violoncel i flauta de bec en diverses institucions de França, i actualment ho és al Conservatori de Niça Ha dedicat una particular atenció a la música contemporània i ha enregistrat obres dels compositors Michel Legrand i Edvard Hagerup Bull, entre d’altres Amb Les Musiciens de Paris ha enregistrat alguns concerts per a flauta d’A Vivaldi

Estudià música al Conservatori de Colònia i ingressà com a solista en la Companyia d’Òpera Alemanya, amb la qual feu gires arreu del país i viatjà als Estats Units la temporada 1929-30 Extraordinari actor, compaginà la seva dedicació escènica amb incursions cinematogràfiques el 1919 protagonitzà una versió fílmica de L’holandès errant S’especialitzà en papers d’òpera alemanya, amb una particular dedicació a les òperes de R Wagner El 1916 actuà amb els seus tres germans — Alfons , Leo i Gustav — a Bremen en Els mestres cantaires de Nuremberg

Mestre de capella del Collegi del Corpus Christi, el 1676, i l’any següent, de la seu de València De la seva obra conservada destaquen un Dixit Dominus , a dotze veus, Tota pulchra , a quatre veus, i un Lauda Jerusalem , a deu veus Els seus villancicos –més de dos centenars– tenen acompanyament d’arpa, d’orgue o de violí i instruments populars Autor dels oratoris El hombre moribundo 1702, El juicio particular 1703 i Oratorio sacro de la pasión de Cristo Nuestro Señor 1706, que són probablement els primers oratoris escrits als Països Catalans

Deixeble de WMeyer-Lübke, fou professor a les universitats d’Estrasburg 1915-18, 1941-45, Friburg de Brisgòvia 1919-36, 1948-49, Marburg-Lahn 1936-40 i Ratisbona des del 1950 Especialista en dialectologia italiana, particularment del romanyès, sobre el qual publicà estudis fonamentals 1917-19, eixamplà el seu interès a diversos àmbits de la lingüística romànica, sobretot els problemes de la diftongació a les diverses llengües de la Romània, sense oblidar el català Publicà també obres importants sobre filosofia del llenguatge i història crítica de les literatures romàniques, en …

Redactor de La Publicidad , fou regidor de Barcelona per l’esquerra catalanista 1909-11 Afiliat més tard a l’Esquerra Republicana de Catalunya, en fou secretari, membre del comitè executiu i diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya 1932, i hi actuà com a cap de la majoria mantingué sempre una estreta vinculació i amistat amb Lluís Companys, del qual fou també secretari particular Fou director general de treball de la Generalitat de Catalunya setembre-octubre del 1934 Exiliat a França el 1939, tornà al Principat el 1952

Germà de Roger Membre fundador del Comitè per a la Unió de les Dues Catalunyes 1967, del Comitè per a l’Estatut Particular del Rosselló, actiu els anys 1968 i 1969, i de l’Acció Regionalista Catalana ARC 1972 En el congrés de Verona 1973 de la Internacional Federalista, fou integrat el Partit Federalista Europeu de Catalunya PFEC, sota la seva presidència En les eleccions legislatives del 1973 fou candidat de l’ARC i del PFEC al districte de Perpinyà-Ceret la seva reivindicació essencial era d’obtenir una àmplia autonomia per al Rosselló

Cas particular de ritme contrari , el seu ús fou característic de l’anomenat estil llombard, propi dels músics del nord d’Itàlia d’aproximadament mitjan segle XVIII, especialment els compositors i intèrprets de música per a cordes La seva notació podia incloure l’ús de figures reals, és a dir, que representessin el valor real de cada nota, o, més sovint, l’ús de figures iguals que, per conveni d’interpretació, calia tocar de forma desigual -unes més breus que les altres en la manera descrita- notes inégales