Resultats de la cerca

De caràcter religiós o profà, pot tenir acompanyament instrumental o no tenir-ne El lied monòdic dels minnesänger es convertí en polifònic a partir del s XIV, fins al XVII cançó Els reculls més notables són el Lochamer Liederbuch 1450, el Münchner Liederbuch 1460 i el Glogauer Liederbuch ~1480 Després d’una època d’esplendor amb Isaak, Senfl, Lechner, Hassler, R de Lassus i Schein, s’inicià un període de decadència Des del 1750, alguns autors de l’anomenada escola de Berlín cultivaren el lied a una sola veu amb acompanyament instrumental Vivificaren la cançó popular Volkslied i la…

Aquest conté l’agent tensioactiu juntament amb uns altres productes, adjuvants o vigoritzants com el silicat de sodi, o bé el carbonat, el tripolifosfat o el pirofosfat, uns altres additius com la carboximetilcellulosa, els blanquejants òptics, els oxidants i matèries de càrrega El sabó fou, durant molt de temps, l’únic detergent emprat quan fou advertida la possibilitat d’un dèficit de greixos i olis comestibles foren desenvolupats els detergents sintètics, els quals, de mers substitutius del sabó, passaren ràpidament a una posició preponderant deguda a llurs propietats, en…

Especialment important per al posterior desenvolupament democràtic fou la bulé creada per Soló a Atenes al segle VI aC Originàriament era composta per quatre-cents membres, cent per cada tribu tradicional, els quals pertanyien a les tres classes primeres segons el sistema censatari solonià En aquesta nova constitució, la bulé substituïa les funcions del vell areòpag En 508-507 aC, Clístenes establí noves reformes constitucionals que portaren una nova bulé ampliada a cinc-cents membres buleutes o consellers aquests procedien, segons les noves divisions del país i no segons la divisió…

Fou reconegut per la crítica i el públic com un dels grups més importants de l’anomenat art-rock,   rock progressiu o rock innovador, i captivà l’audiència hippy , que el convertí en el seu grup de culte Robert Fripp, guitarra i mellotron  —un sintetitzador primitiu—, fou l’ànima de la banda i l’únic que sempre en formà part Més d'una dotzena de músics passaren per la formació, els primers dels quals foren Adrian Belew guitarra, Tony Levin baix i Bill Bruford bateria El 1969, publicà  In the Court of the Crimson King , un dels principals àlbums d' art-rock , ple de voluntat avantguardista, en…

Aquest castell apareix documentat l’any 1131, quan Guerau Ponç II de Cabrera, vescomte d’Àger, va fer donació a l’orde de l’Hospital de “ ipsum castrum de Ventosis ”, el qual, segons l’escriptura, era situat al comtat d’Urgell, dins el terme d’Artesa El donador es reservava, tanmateix, el domini eminent del dit castell Poc després, el mateix any 1131, Guerau Ponç II de Cabrera atorgava el seu testament, en el qual ratificà als hospitalers la donació que els havia fet del castell de les Ventoses P Català suposa que aquest castell, el de Montsonís i d’altres havien estat lliurats pel vescomte…

Fou reconegut per la crítica i el públic com un dels grups més importants de l’anomenat art-rock,   rock progressiu o rock innovador, i captivà l’audiència hippy , que el convertí en el seu grup de culte Robert Fripp, guitarra i mellotron  —un sintetitzador primitiu—, fou l’ànima de la banda i l’únic que sempre en formà part Més d'una dotzena de músics passaren per la formació, els primers dels quals foren Adrian Belew guitarra, Tony Levin baix i Bill Bruford bateria El 1969, publicà  In the Court of the Crimson King , un dels principals àlbums d' art-rock , ple de voluntat avantguardista, en…

Inclòs dins la secció d’esports del Centre Parroquial Sant Josep de Badalona, fou fundat l’any 1939 amb el nom de CP Sant Josep Durant tres anys participà en la lliga diocesana organitzada per la Joventut d’Acció Catòlica Espanyola Debutà a la Lliga Catalana l’any 1942, en la qual anà ascendint de categoria fins que la temporada 1945-46 arribà a primera divisió del campionat català El seu èxit més destacable fou el subcampionat aconseguit la temporada 1951-52 Els anys seixanta passà a disputar la Lliga estatal de segona divisió, Trofeu Gonzalo Aguirre Jugà alguna fase d’ascens a primera…

Fundat el 1951, nasqué com a grup cultural, excursionista i catalanista amb el nom de Cau Verdaguer El 1953 es traslladà al Casal d’Acció Catòlica i s’integrà dins de l’Orientació Catòlica i Professional del Dependent Tingué secció de muntanya, que continuà essent gestionada pel Cau Verdaguer, i seccions de futbol, d’handbol i de tennis de taula, que passaren a mans de l’OCPD El 1968 adoptà el nom actual Té grup d’espeleologia, alta muntanya i BTT Destacà la secció de tennis de taula, fundada el 1953, que l’any 2003 ascendí per primera vegada a la divisió d’honor amb l’equip…

Fundat el 1982, nasqué com un equip escolar del Collegi Públic Sant Pere i Sant Pau l’any 1977 Creà diversos equips de base i el 1984 formà el primer equip sènior El primer president fou Alfonso Periáñez, que es mantingué en el càrrec durant dinou anys La primera temporada guanyà el campionat provincial i pujà a tercera divisió La temporada 1986-87 ascendí a segona divisió i el 1990 s’inaugurà el pavelló municipal on juga habitualment La temporada 1991-92 guanyà el campionat i pujà a primera divisió i la 1995-96, de la mà del tècnic macedoni Vladimir Bogoevski, ascendí per primera vegada a la…

Revista de los Medios y Procedimientos Audio-Visuales" que editava Casa Aixelà de Barcelona, es feren càrrec del Seminari Universitari de Cinematografia SUC El I Curs de Cinematografia Aixelà se celebrà el 1968 sota la direcció de Casademont, l’administració de Figuera i la secretaria de Carme Carreras El cap d’estudis fou Joaquim Romaguera i el coordinador de disciplines tècniques, Oriol Bassa El quadre de professors el formaren Miquel Porter i Moix, José Luis Guarner, Enric Ripoll i Freixes, Magí Torruella, Pere Balañà i Bonvehí, Arnau Olivar, Andrés Boglar, Arnau Puig, Joan Francesc de…