Resultats de la cerca
Es mostren 497 resultats
L’enfortiment de l’obrerisme
Vaga, Terrassa, 1911 AT El moviment obrer va sortir considerablement debilitat de la repressió governamental contra l’anarquisme del final del segle XIX A partir d’aquí s’anà refent a mesura que assimilava nous postulats organitzatius i doctrinals Durant el primer terç del segle XX es passà d’un obrerisme de caràcter societari sense cohesió organitzativa, en què destacava la incapacitat tant del sindicalisme reformista com del socialista, a un sindicalisme de masses, socialment revolucionari, que lluitava per superar les tradicionals dificultats d’estructuració i per alçar-se com a…
Parròquia, rectors i societat rural
La revolució liberal espanyola 1835-43 tocà a fons els privilegis fiscals, econòmics, judicials i culturals de l’Església d’antic règim, cosa que significà l’esfondrament de les seves principals fonts de renda i el desmantellament de bona part de les seves estructures institucionals L’enderroc d’aquests privilegis no podia afectar d’igual manera totes les institucions eclesiàstiques ni tampoc tots els eclesiàstics, ja que a l’interior de l’Església d’antic règim existien diferències de tota mena en el grau de participació en les rendes, en la naturalesa d’aquestes rendes i en els orígens…
Poblament i territori en època andalusina del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Un territori ric i divers “ El termino de Çaragoça parte con el termino de Lerida e yaze el terme de Lleida contra el setentrio de Tarragona e contra el sol levante de Cordova e yaze sobre el rrio de Segura Segre, e sale este rrio de la sierra de Segura E quando fundaron la villa, fallaron este rio en el termino de Pillares Pallars Este rrio entre en Hura Ebre, un castillo que ha nombre Mineçe Mequinensa En este rrio sacan oro fino E entra en este rrio otro rrio que ha nombre Bocario Noguera, e este e los otros rrios entran en el rrio de Salvias “riu de les Oliveres” = Cinca que llaman ”…
L’articulació territorial
Entre el 1860 i l’acabament de segle, l’articulació i l’organització del territori dels Països Catalans van experimentar importants modificacions com a conseqüència fonamentalment de tres factors la consolidació de les divisions administratives, els canvis en les activitats productives i les noves xarxes de comunicacions Aquests canvis van anar acompanyats d’importants moviments de població dels pobles petits a les viles industrials i les ciutats, i de les terres de secà de l’interior a les àrees de regadiu i de conreus destinats a l’exportació de les zones costaneres El pes de la…
Artesans, botiguers i comerciants
Al llarg del setcents, les transformacions que s’esdevingueren en l’àmbit econòmic i en el món de les idees modificaren la configuració tradicional de la societat catalana, encara que no provocaren canvis profunds De fet, hom experimentà un procés de mutació lent però perceptible, pel qual les diferències basades en la jerarquia econòmica passaren a tenir més força en l’estructura social D’una manera correlativa, les possibilitats de transvasament d’una categoria a l’altra eren més nombroses Per tant, no resulta gaire fàcil donar un concepte precís de la societat catalana de l’època Una…
Consolidació i diferenciació de l’Església
Seguici d’eclesiàstics, biga de l’església de Sant Miquel de Cruïlles, segles XII-XIII MD’A / RM L’època que va del 1050 al 1200 va representar per a l’Església llatina un període de definició però també de transformació El papat formulava el seu primat enfront de l’Església grega, i reforçava la seva autoritat sobre el conjunt de la cristiandat llatina En el curs del seu enfrontament als sobirans laics d’Occident l’Església arribà a definir les seves pretensions i a afermar les seves estructures Pel que fa als religiosos regulars, van sorgir, després d’una fase de preponderància benedictina…
L’extensió de l’antifranquisme
Al començament de la dècada dels anys seixanta, obert el camí cap a la liberalització econòmica, en l’apogeu de la guerra freda i l’enfrontament entre blocs, amb un règim polític i policíac ben establert, l’antifranquisme s’havia desplaçat obertament, definitivament, a l’interior De l’exili n’arribaven ecos d’absències, publicacions, actes més o menys simbòlics, i poca cosa més Els exiliats del 1939 que havien anat tornant molt pocs en la dècada dels quaranta xifres més significatives en els anys cinquanta, ho feien en silenci i discreció La vella classe política i intellectual republicana…
El paisatge vegetal dels Pirineus (territori pirenaic axial)
Els Pirineus centrals Crestalls pirinencs culminals, orfes de vegetació o a penes colonitzats per comunitats liquèniques o per petits prats rasos en els replanets i relleixos, constellats de llacs, congestes i petites glaceres permanents, a la vall d’Espot amb la Maladeta al fons Pallars Sobirà i Alta Ribagorça J Nuet i Badia Els Pirineus centrals constitueixen el fragment més alteròs i conspicu de la gran serralada pirinenca, aquell en què el relleu i el paisatge responen més inequívocament al concepte d’alta muntanya Els Pirineus centrals catalans equivalen a una quarta part, aproximadament…
Lleida
Vista de la Seu Vella de Lleida i la ciutat al seu voltant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià, al centre del pla de Lleida, cap de comarca del Segrià, estès a banda i banda del Segre.
Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…
Restes arquitectòniques i arqueològiques de l’Empordà
Art romànic
Introducció Mapa arqueològic de l’Empordà J Badia A l’Empordà, sobretot en una zona ben delimitada a l’extrem nord de l’Alt Empordà, han estat localitzades un nombre força considerable de restes materials del període històric que hom comenta monarquia visigòtica, dominació sarraïna, inici del domini carolingi L’escassetat de fonts escrites sobre tota aquesta època fa doblement apreciable el coneixement d’aquest conjunt de restes i ruïnes Tanmateix, hem de considerar que, en la majoria dels casos, la insignificança dels vestigis en llur estat actual en fa molt difícil una anàlisi fiable i,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina