Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc de Fucimanya No passà mai de capella rural, si bé és un santuari marià molt conegut a la comarca Primerament fou domini de la família Lluerteres, després passà al monestir de la Portella i finalment passà al bisbe de Vic, senyor del terme del castell El lloc és documentat des del 1001, i l’església apareix citada el 1214, quan Bertran de Lluerteres vengué a l’abat un important alou amb l’església de Santa Maria de Fucimanya pel preu de 1 600 sous El 1216 l’abat completà el domini comprant a Bernat de Talamanca els seus drets en el…

El Palau Aguilar, avui dia seu del Museu Picasso, és situat dins l’antic barri de Santa Maria, concretament al número 15 del carrer de Montcada, fent cantonada amb el carrer de Cremat Gran Els orígens d’aquest palau es remunten al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Calders Posteriorment passà a mans dels Desvalls El 1327 l’adquirí Pere des Lledó, el qual el vengué poc temps després, el 1348, a Pere Mitjavila Aquest el traspassà a Joan Coromines el 1366 El 1463 un descendent de la família Coromines el vengué a la nissaga dels Aguilar, un membre de la qual, Berenguer d’Aguilar,…

Membre d’una família de funcionaris d’origen albanès, ingressà a l’escola militar turca, d’on sortí el 1904 amb el grau de capità Per les seves conviccions liberals fou allunyat de Constantinoble i enviat a Damasc i més tard a Tessalònica 1907, on entrà en contacte amb els Joves Turcs Combaté a Líbia contra els italians 1912 Després de les guerres balcàniques es distingí en la defensa dels Dardanels 1915 i, ja general, a Síria i a Aràbia 1917 Després de l’armistici de Mûdros, combaté els aliats i derrotà els grecs, que havien desembarcat a Esmirna 1919 L’assemblea d’Ankara, convocada per ell…

De família jueva, es dedicà als negocis des de jove Després del Trienni Constitucional 1823 s’exilià a Londres, des d’on finançà l’expedició que enderrocà la monarquia absoluta a Portugal Tornà a Espanya 1835, i fou nomenat ministre d’hisenda i, poc després, cap de govern Tornà a ésser ministre d’hisenda 1836, 1837 i 1843 Destacada figura del partit progressista, promogué un seguit de reformes, entre les quals es destacaren, d’una banda, l’allistament general de l’exèrcit servei que podia ésser defugit mitjançant el pagament d’una indemnització, i, de l’altra, la supressió de la major part d’…

A l’abril, la destitució del cap de les Forces Armades, el general José Zamora Induta, pel seu adjunt, el també general Antonio Indjai, va mostrar la feblesa del president, Malam Bacai Sanhá, que va haver d’acceptar al cap de dos mesos els fets consumats El mateix dia de la destitució d’Induta, els militars van detenir el primer ministre, Carlos Gomes, alliberat al cap d’uns dies La Unió Europea i els Estats Units van criticar molt la decisió de Bacai, i van suspendre la cooperació militar El president, elegit al juliol del 2009 amb el 67% dels vots, va respondre amb un discurs en què…

Al juny, el primer ministre, Sprent Dabwido, va fer cessar tot el seu gabinet de ministres i en va nomenar un de nou, que inclou cinc membres de l'oposició, entre els quals hi ha l'exprimer ministre Marcus Stephen El primer ministre va buscar així el màxim suport a les reformes constitucionals que, a final de mes, van quedar a un sol vot dels dos terços que necessiten perquè les aprovi el Parlament Per això, el Govern va anunciar la fragmentació de la proposta en diferents lleis, per facilitar-ne l'aprovació Al setembre, van arribar els 30 primers sollicitants d'asil al camp de…

Les diferències entre el president Robert Mugabe i el seu primer ministre, Morgan Tsvangirai, van bloquejar els treballs de la redacció d'una nova carta magna, un pas indispensable perquè es puguin celebrar les eleccions generals al març del 2013 Entre les reformes constitucionals destaquen la reducció dels poders del president, un canvi rebutjat per Mugabe, l'eliminació de la pena de mort per a les dones i els menors de 21 anys i majors de 70, la creació d'una comissió de drets humans i la indemnització dels grangers blancs expropiats Qualificat pels mateixos protagonistes de "…

Des del mes d’abril, el país va viure en una crisi política i social que va posar moltes dificultats a la presidència de Daniel Ortega i dels seus collaboradors més fidels La successió de manifestacions i concentracions i la resposta governamental van provocar més de 500 morts, fet que va suposar una condemna internacional i va situar el règim en l’ull de l’huracà Les mobilitzacions es van iniciar en protesta per unes reformes socials La resposta policial i els enfrontaments posteriors van provocar 26 morts, fet que va estendre la protesta a tot el país en les setmanes i mesos…

La difícil convivència entre el president prorús Igor Dodon, i el primer ministre moldau, l’europeista Pavel Filip, va comportar noves tensions durant l’any 2017 Així, quan Filip va proposar Eugen Sturza com a nou ministre de Defensa, Dodon es va negar a signar el nomenament Això va dur el president del Tribunal Constitucional a recordar el 17 d’octubre els deures del president, sota amenaça de ser suspès temporalment Moldàvia no tenia ministre de Defensa des del desembre del 2016, i la resistència de Dodon a acceptar-ne un de nou va ser deguda a l’actitud prooccidental del gabinet, que…

Al març van tenir lloc manifestacions en què es demanaven reformes socials i polítiques Després de la mort de dues persones, el 27 de febrer, per trets de la policia en dispersar una manifestació d’aturats a Sohar, al nord de Masqat, la capital, aquestes dues ciutats van ser el centre de les protestes El 8 de març, el soldà Qaboos, que governa aquest país de tres milions d’habitants, dels quals un 20% són estrangers, i acumula les funcions de cap d’Estat, primer ministre, ministre de Defensa i ministre de Finances, va fer una remodelació ministerial, cessant ministres acusats de…