Resultats de la cerca
Es mostren 713 resultats
Josep Torrents i Garcia
Cinematografia
Teatre
Actor i director i actor de doblatge, conegut per Pep Torrents.
S'inicià en els espectacles literaris de la Cova del Drac l’any 1968 L’any 1970, amb la Companyia Adrià Gual, interpretà Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu Des del 1983 es dedicà intensament al doblatge, dins del qual tingué una dilatada trajectòria Fou més conegut, però, com a actor assidu de diverses sèries de Televisió de Catalunya , entre les quals cal citar Poble Nou 1994, Estació d’enllaç 1995 o La Sagrada Família 2010 Com a actor teatral interpretà, entre d’altres, Estiu , d’Edward Bond 2001, direcció de Manuel Dueso, Maria Rosa , d’Àngel Guimerà 2004, direcció d’Àngel Alonso…
Alan Parker
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic britànic.
Format com a publicitari, treballà en aquest camp fins la dècada de 1970, que dirigí els telefilms The Evacuees 1975 i No Hard Feelings 1976 Per al cinema rodà Bugsy Malone 1976 i Midnight Express 1978 L’èxit d’aquest film, on ja manifestà una gran habilitat per crear ambients d’un gran efectisme, li permeté realitzar els musicals Fame 1980 i Pink Floyd The Wall 1982, que incorporava aquest conjunt de rock en un escenari apocalíptic de gran impacte Altres films són Shoot the Moon 1982, Birdy 1984, Gran Premi del Jurat del Festival de Canes 1985, Angel Heart 1986, Mississippi…
Frank Sinatra
Música
Cantant i actor nord-americà d’origen italià.
Conegut amb el pseudònim de La Veu , Frank Sinatra fou un dels millors crooners del segle XX Influït per Billie Holiday i Bing Crosby, s’inicià cantant en importants orquestres i a partir de l’any 1942 començà a enregistrar discos i a definir la seva personalitat com a cantant de balades i mig temps, amb una imatge elegant i una veu de baríton impecable Entre els seus temes més populars hi ha My way , I’ve got you under my skin o Strangers in the night Sinatra també actuà en el cinema, al principi en musicals i posteriorment en films dramàtics obtingué un Oscar com a actor secundari per From…
Woody Herman
Música
Cap de banda, clarinetista i saxofonista nord-americà.
El 1934 entrà al grup d’Isham Jones Dos anys més tard formà la seva orquestra, a la qual els anys quaranta s’incorporaren músics com Neal Hefti i Ralph Burns Amb el nom de Herman’s Herd, la banda adquirí reconeixement per la força i originalitat de la seva música Igor Stravinsky escriví Ebony Concerto 1945 especialment per a la formació Superà la crisi de les big bands de la meitat dels anys quaranta i, a partir del 1947, amb la Second Herd, es distingí per la seva secció de saxòfons, coneguda per Four Brothers, i on es donaren a conèixer Stan Getz, Al Cohn i Zoot Sims Durant les dues dècades…
sintetitzador
Electroacústica
Música
Aparell compost per un teclat anàleg al d’un piano i un tauler de control que permet d’obtenir senyals elèctrics complexos per sintetització, a partir de senyals elèctrics simples.
Aquests senyals, amplificats i reproduïts per equips de so, corresponen a sons diversos, que poden ésser, per exemple imitacions d’instruments convencionals piano, flauta, violí, etc, sorolls naturals pluja, vent, trons, etc, o bé altres sons o sorolls desitjats Els sintetitzadors poden tenir un o més canals de sortida i poden ésser monofònics o polifònics segons que permetin de poder tocar una o més tecles simultàniament No disposen d’amplificador de potència i el senyal que donen sol anar a la taula de mescles per a ésser equilibrat amb la resta dels instruments Recentment han esdevingut…
tom-tom

Tom-tom
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular de doble membrana De mides variables, consisteix en un cos de fusta de 25 a 50 cm de diàmetre amb les membranes subjectades mitjançant dos cèrcols de fusta o de metall La tensió de les membranes es regula mitjançant un sistema de cargols Utilitzat per les orquestres de jazz ja des de la dècada del 1920, forma part també de la secció de percussió d’orquestres de rock , on poden aparèixer d’un a tres instruments, o més, de diferents mides, i per tant amb diferents afinacions La seva sonoritat no és tan brillant com la d’…
William H. Waldren
Arqueologia
Pintura
Escultura
Prehistoriador, arqueòleg, pintor i escultor nord-americà.
Estudià art i història de l’art entre el 1948 i el 1954 a Nova York, París i Barcelona A partir del 1958 es dedicà als estudis de prehistòria i al treball de camp en nombroses excavacions a les Balears, entre les quals cal destacar les coves de Son Gallard, Muleta i Son Matge, l’assentament calcolític de Son Oleza, el poblat talaiòtic de Son Ferrandell, els santuaris de Son Mas i Torralba d’en Salort Estudià arqueologia i prehistòria a la Universitat d’Oxford entre el 1975 i el 1981, any en què es doctorà Fou investigador per diverses institucions de la Universitat d’Oxford i Cambridge Fundà…
Henry Roth
Literatura
Escriptor nord-americà.
De família jueva emigrada el 1908 als EUA, estudià al City College de Nova York La seva primera novella, Call it Sleep 1934, en la qual narra l’existència dels immigrants jueus als Estats Units és considerada una fita de la literatura nord-americana del sXX Militant comunista 1930-67, no tornà a publicar en més de quaranta anys, i de Nova York es traslladà a Nou Mèxic, on exercí ocupacions diverses El 1979 publicà el recull de narracions Nature's First Green i el 1987 Shifting Landscape A Composite, 1925–1987 1987, un heterogeni recull de prosa L’obra cabdal d’aquesta segona etapa creativa,…
Peter Hofmann
Música
Tenor alemany.
Inicià els seus estudis musicals a Karlsruhe i el 1972 debutà com a Tamino La flauta màgica a Lübeck Dos anys més tard s’inicià en el repertori wagnerià tot interpretant el paper de Sigmund La valquíria a Wuppertal i el 1976 actuà a Parsifal al Teatre dels Festivals de Bayreuth Posteriorment es presentà diverses vegades al Covent Garden de Londres i San Francisco 1977 i a la Metropolitan Opera House de Nova York 1980, gairebé sempre amb papers wagnerians Sigmund, Lohengrin, Tristan El 1982 enregistrà en vídeo i en disc una reeixida producció de Tristany i Isolda sota la direcció de L…
Léo Ferré
Música
Compositor, cantant i poeta monegasc.
Educat entre Roma i Niça, entrà en contacte amb el món musical quan es desplaçà a París per estudiar-hi dret Amb la seva característica veu trencada, a vint-i-tres anys debutà com a cantant als cabarets de Montecarlo i, el 1946, ho feu a París Musicà textos seus Le piano du pauvre , Jolie môme , L’homme, Paris Canaille o Avec le temps i de poetes com Verlaine, Baudelaire o Rimbaud, Aragon, entre d'altres, que han esdevingut cançons cèlebres Autor d'una àmplia discografia, a més de cançons, compongué música de cabaret, rock amb el grup Zoos, un oratori, la Symphonie…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina