Resultats de la cerca
Es mostren 575 resultats
Santa Eulàlia de Provençana (l’Hospitalet de Llobregat)
Art romànic
Situació Vista de la nau central de l’església, amb els grans arcs de comunicació amb les naus laterals ECSA - E Pablo Vista de l’església des del costat sud-oest F Baltà L’església és al núm 203 del carrer de Santa Eulàlia, antiga carretera reial, darrere el nou edifici parroquial Mapa 36-16420 Situació 31TDF264799 Història El lloc de Provençana és documentat el 908, en la venda d’una casa i terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré L’església de Santa Eulàlia de Provençana és esmentada com a parròquia el 1045, bé que ho devia ser des del seu origen El 1076 és documentada l’obra de l’…
Santa Maria dels Àngels o Sant Salvador d’Horta de Sant Joan
Art romànic
Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis semicircular reforçat per contraforts, i al fons la vila d’Horta de Sant Joan ECSA - J Colomé L’actual santuari i antic convent de la Mare de Déu dels Àngels és a 2 km a llevant del poble d’Horta de Sant Joan, al peu del vessant nord de les muntanyes de Sant Antoni i Santa Bàrbara Mapa 31-19 496 Situació 31TBF755375 S’hi arriba per un camí que neix al poble d’Horta de Sant Joan JFS Història Els orígens d’aquest santuari no són encara del tot clars Tanmateix, hom considera versemblant que aquí s’hi establís al segle XIII la comanda…
Hugo Filipp Jakob Wolf
Música
Compositor austríac.
Vida Rebé les primeres classes de música del seu pare, Philipp Wolf, un bon músic aficionat descendent d’una família alemanya installada a Eslovènia, en aquell temps part de l’imperi austrohongarès El seu mestre a l’escola, Sebastian Weixler, li proporcionà les nocions bàsiques de teoria L’any 1868 pogué assistir per primera vegada a la representació d’una òpera, fet que el marcà profundament Els seus estudis secundaris a Graz acabaren en un fracàs acadèmic, del qual sols se salvà l’assignatura de música En 1871-73 aprengué orgue a l’abadia de Sankt Paul i del 1873 al 1875 fou alumne de l’…
Josep de Camporrells i de Sabater, ardiaca d'Andorra i canonge de la Seu d'Urgell (1671-1674)
El 22 de juliol de l’any 1671, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Josep de Camporrells i de Sabater Biosca segle XVII – Barcelona ~1677, ardiaca d’Andorra i canonge de la seu d’Urgell diputat militar Francesc de Vilallonga i de Xammar, senyor d’Estaràs diputat reial Llàtzer de Talarn, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a Tortosa oïdor eclesiàstic Francesc Ferrer, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Lluís Canta i d’Oms, donzell de Perpinyà oïdor reial Josep Tomàs, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a Tortosa Josep de…
Móra d’Ebre
Panoràmica de Móra d’Ebre, amb el pont que comunica les dues ribes de l’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Ribera d’Ebre, a la dreta del riu, al centre de la cubeta de Móra.
Situació i presentació El terme de Móra d’Ebre, d’una extensió de 45,12 km 2 confronta amb els municipis d’Ascó NW, Garcia N i NE, Móra la Nova E, Tivissa SE, Benissanet S, Corbera d’Ebre SW i la Fatarella W, aquests dos darrers termes de la Terra Alta El territori és situat a la dreta de l’Ebre, que fa de partió amb el terme de Móra la Nova municipi que formà part del l’antic terme de Móra d’Ebre, fins la seva segregació el 1840, a l’indret de la cubeta o depressió de Móra dipòsit de conglomerats, argiles i margues en la seva part central, entre el pas de l’Ase i el de Barrufemes oberts en…
Castell cartoixa de Vallparadís (Terrassa)
Art romànic
Situació Detall del parament del mur de llevant, amb espitlleres disposades en ziga-zaga D Ferran Aquest castell es troba al vessant est del torrent de Vallparadís, avui al mig del nucli urbà de Terrassa, i això no ens permet veure clarament les característiques del paisatge on fou bastit Malgrat que només és construït a uns 300 m d’altura i que tres de les seves façanes són en un lloc avui pla, cal pensar que en els orígens era situat estratègicament, ja que pel costat de ponent dominava tot el barranc de Vallparadís on durant el segle XII trobem documentada l’existència dels horts i els…
Sant Pere de Riuferrer (Arles)
Situació Magnífic edifici d’una sola nau capçada per un absis semicircular, el mateix que fou consagrat l’any 1159 ECSA - A Roura Aquesta església és 2 km al nord-oest d’Arles, a la riba dreta del Riuferrer, un afluent del Tec Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 27′ 53″ N - Long 2° 37′ 19″ E Hom hi arriba per una carretera que arrenca a mà dreta, a la sortida d’Arles, de la carretera que des d’aquest poble va a Cortsaví D-43 PP Història Aquesta església fou fundada per Castellà I, primer abat del monestir d’Arles, que ell mateix fundà al seti dels Banys d’Arles La seva denominació primitiva era “…
Ensenyament 2014
Educació
L’any 2014, les mobilitzacions i protestes massives que se succeixen cada curs van ser per les retallades, la implantació de la llei de millora de la qualitat educativa sense consens i l’atac a l’ensenyament en català Defensa de la llengua i de la cohesió social a l’ensenyament La resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 30 d’abril sobre l’aplicació de la nova llei d’ensenyament impulsada pel ministre Wert –que preveu que els pares puguin escollir l’escolarització dels seus fills en llengua castellana–, i després de ser-ne desestimats els recursos de la Generalitat, va…
república de Venècia
El Palazzo Ducale, a Venècia, seu del dux de la república de Venècia
© Fototeca.cat
Història
Entitat política sorgida entorn de la ciutat de Venècia.
La província bizantina dels vènets fou administrada, civilment i militarment, per tribuns marítims Durant el segle VI els vènets ajudaren Belisari en el setge de Roma i lluitaren amb Narsès contra els visigots La necessitat de defensa de les invasions longobardes motivà l’establiment d’un dux 697, amb autoritat sobre la federació insular, càrrec que esdevingué definitiu des del 742 i que disposava d’una certa autonomia dins l’imperi bizantí Des d’aquella època es perfilaren les característiques de Venècia com a centre comercial intermediari entre Itàlia i l’Orient, i començà l’armament de…
Santa Maria de l’Aguda (Torà)
Art romànic
Situació Absis de l’església, antiga parròquia del lloc i ara santuari, amb una acurada decoració llombarda ECSA-E Pablo L’església de Santa Maria és situada al costat del castell de l’Aguda Mapa 34-14 361 Situació 31TCG673311 Per arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història Aquest santuari fou l’antiga parròquia del terme de l’Aguda Se’n té constància des del 1100, any en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva muller Gelvira, senyors de l’Aguda, feren donació de l’església de l’Aguda a la canònica de Santa Maria de Solsona La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina