Resultats de la cerca
Es mostren 817 resultats
planta dels diners
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tiges prostrades de secció tetragonal, fulles lleugerament carnoses, oposades i ovals, d’uns 3,5 cm de llargada i amb el marge crenat, i flors poc vistoses, de color violeta pàl·lid.
Autòctona del SE d’Austràlia, és molt cultivada com a planta d’interior i als balcons i patis ombrívols de les zones litorals càlides
vinya verge
Botànica
Jardineria
Liana, de la família de les vitàcies, de tiges de fins a 30 m, de circells amb discs adhesius, de fulles palmatisectes, amb folíols el·líptics i serrats de flors petites i verdoses, agrupades en tirsos, i de fruits en baia globosa.
Procedeix de l’E dels EUA, i és plantada en jardins, sobretot revestint parets
jonquina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les juncàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, rizomatosa, que fa tofes, de tiges estriades, tenaces i glauques, amb fulles reduïdes a beines basals purpúries, i amb flors verdoses disposades en panícula lateral.
Es fa en llocs humits i jonqueres
nepta
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 40 a 100 cm d’alçada, d’olor forta, pubescent, de tiges tetràgones, de fulles oposades, ovades i crenades i de flors blanques amb espurnes purpúries, aplegades en inflorescències espiciformes.
Es troba espontània o naturalitzada a la vegetació ruderal d’una gran part d’Europa És una planta remeiera de molta anomenada, utilitzada contra catarros, mals de ventre, etc
assotacrist
Botànica
Planta herbàcia anual amb aspecte de card, de la família de les compostes, de coloració verd-grisenca pàl·lida amb tiges alades, de 20 a 50 cm d’alçada; fulles piloses, araneoses i espinoses; i flors purpurines, en capítols envoltats de fulles.
És pròpia de llocs àrids de la terra baixa mediterrània
ordi

Espigues d’ordi
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de tiges robustes, de fulles allargades i auriculades i d’espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Conegut des de temps molt antic, és un dels cereals més important, i és conreat sobretot a les regions temperades de l’hemisferi nord L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris En la composició hi ha un 70% de glúcids, 12% d’aigua, 10% de pròtids, 4,4% de cellulosa, 2,1% de minerals i 1,5% de lípids És emprat en dietètics, en la preparació de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del cafè Els grans pelats, desproveïts de germen, polits i arrodonits, constitueixen l…
Les ascomicètides (II): pirenomicets
Les hipocreals Els fongs d’aquest ordre són, en general, saprobiòtics o paràsits de plantes i d’insectes Els ascocarps són peritecis amb ostíol, de consistència tova i de color clar vermell, groc, taronja o rosa Poden estar situats sobre un subicle, o immersos en un estroma Presenten ascs unitunicats, inoperculats, no amiloides, subglobosos o cilíndrics Aquest ordre comprèn dues famílies, però als Països Catalans només hi ha la de les hipocreàcies Hypocreaceae Les hipocreàcies o nectriàcies Els pirenomicets són ascomicets que formen peritecis Reuneixen els ordres de les hipocreals, les…
Sant Martí de Llesp (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Església refeta aprofitant molts elements del primitiu temple romànic, especialment el mur nord, al qual es va traslladar la primitiva portada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Martí és al centre de la població de Llesp, situada a 944 m d’altitud i arrecerada a la riba dreta de la Noguera de Tor Mapa 32-10 213 Situació 31TCH158032 Per a anar-hi partint del Pont de Suert, s’ha d’agafar la carretera N-230 en direcció nord, i un cop fets uns 2 km, cal desviar-se per un brancal a mà dreta que mena a la vall de Boí per aquesta carretera s’arriba a Llesp després d’…
Sant Genís de Montellà (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació L'edifici de Sant Genís de Montellà, d’una gran simplicitat, amb la nau reconstruïda al segle XVIII ECSA - A Roura L’església de Sant Genís és situada al fossar de Montellà, a migdia del poble Mapa 35-10 216 Situació 31TCG935898 Del km 154 de la carretera N-260, prop de Martinet, surt en direcció sud una carretera local que després de gairebé 3 km porta a Montellà RMAE Història Aquesta fou l’antiga església parroquial de Montellà Apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu, document pretesament de l’any 819, però que en realitat sembla escrit cap al final…
Sant Esteve de Talau (Aiguatèbia i Talau)
Art romànic
Situació Sant Esteve de Talau, petita església parroquial del romànic tardà formada per una nau i l’absis semicircular ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és al poble de Talau, llogaret gairebé despoblat a 1 328 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 57” N - Long 2° 11’47” E Talau és situat a 2 km en línia recta d’Aiguatèbia Hom hi arriba des d’Oleta per la carretera D-4 A les envistes d’Aiguatèbia, cal prendre un trencall a mà esquerra que mena a Talau Història El lloc de Talau és esmentat per primera vegada els anys 874-75 villa Talatio en el cartulari de Sant Andreu d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina