Resultats de la cerca
Es mostren 921 resultats
Joan Serra i Vilaró
Arqueologia
Història
Eclesiàstic, arqueòleg i medievalista.
Estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat prevere el 1902 Nomenat conservador del museu diocesà de Solsona 1905, hi creà una secció de prehistòria, i del 1915 al 1925 dugué a terme una intensa labor d’excavacions prehistòriques al Solsonès El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya 1923 i La civilització megalítica a Catalunya 1927 També excavà altres jaciments poblats ibèrics, com el Vilaró d’Olius o el Castellvell de Solsona, i…
Sant Miquel del Masdenforn (Biosca)
Art romànic
Situació Façana de migdia de l’església, amb una finestra d’arc de mig punt i doble esqueixada X Solé L’església de Sant Miquel del Masdenforn es troba aïllada en la zona muntanyosa del terme municipal, gairebé al límit amb la comarca del Solsonès Té al seu costat sud l’àmbit de l’antic cementiri Mapa 34-13 329 Situació 31TCG644425 Per a arribar-hi, cal prendre des de Sanaüja una pista en direcció nord-est que a uns 6 km, passat Sallent, arriba al coll dels Frares, des d’on s’agafa el trencall més a l’est que en 1,5 km ens porta al temple, situat a uns 100 m de l’abandonat mas d’en Forn XSB…
Necròpoli del tossal de la Nora (Alcoletge)
Art romànic
Situació Aspecte d’algunes de les tombes excavades a la roca que formen aquesta necròpoli ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli es troba a poc menys de 2 km al nord de la població d’Alcoletge, al tossal de la Nora, a la vora esquerra del Segre Mapa 32-15 388 Situació 31TCG087152 S’hi arriba des de Lleida per la carretera C-1313 Un km després de passar la cruïlla que porta al poble d’Alcoletge, a la vista ja del tossal, poc abans de creuar el canal de Balaguer, cal desviar-se a la dreta per un camí que puja en uns 300 m fins a una gran esplanada situada al peu meridional del turó, on és…
Jaume Cascalls
Art gòtic
Cerimònia de córrer les armes, de Pere d’Aguilar, pertanyent al sepulcre dels Queralt, a l’església de Santa Maria de Bell-lloc Santa Coloma de Queralt Els escultors Esteve de Burgos i Pere d’Aguilar van fer aquest sepulcre per encàrrec de Dalmau de Queralt vers 1368-71 La seva caixa està decorada amb ploraners i amb dues escenes de la cerimònia de córrer les armes, que es feia amb motiu de la mort de membres barons de l’estament militar i de la família reial En aquest relleu –que correspon al treball de Pere d’Aguilar– es representa el moment en què els cavallers, després de rebre la…
Sant Jaume Dels Domenys
Art romànic
Situació Cara lateral dreta de la pica baptismal que es guarda a l’interior de l'església, profusament decorada amb relleus figuratius, vegetals i geomètrics ECSA - R Aceña Aquesta església és situada al centre del poble de Sant Jaume dels Domenys Mapa 35-17447 Situació 31TCF795732 Es pot accedir fàcilment al poble per una carretera local que parteix de Vilafranca del Penedès Des del Vendrell, hi ha una altra carretera local que hi mena, després de 9 km passant per Llorenç del Penedès i Santa Oliva CPO Història Diverses escriptures dels segles X i XI del cartulari de Sant Cugat del Vallès…
El mestre Bartomeu de Girona
Art gòtic
El primer escultor gòtic català de nom conegut Marededéu amb el Nen de la seu de Girona dita del Claustre o de Bellull, coronada i acompanyada per àngels Feta abans del 1273, s’atribueix al mestre Bartomeu BG – JMOliveras El mestre Bartomeu és l’artista català més antic al qual es pot aplicar la metodologia historiogràfica convencional, és a dir, la que contraposa dialècticament les obres amb els documents que les daten, que en donen notícies econòmiques, que especifiquen les ordres dels clients que les contracten i que les adjudiquen als diferents autors És clar que hi ha molts artistes…
Arqueologia 2019
Arqueologia
Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degoteig difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer A més, el 2019 l’arqueologia catalana es va beneficiar d’un reviscolament de l’activitat arqueològica Es van registrar 1024 intervencions −quasi el doble de les de l’any 2013−, una xifra no gaire allunyada del rècord de 1262 assolit el 2008 Prehistòria Gravat paleolític sobre pedra on destaquen dues figures humanes © Parcs de Catalunya - UB A Catalunya, la campanya al poblat de la Draga…
Arqueologia funerària del llevant de la Laietània
Mapa del sector llevantí de l’antiga Laietània, amb la situació de les ciutats de Bètulo i lluro i les principals zones de necròpolis rurals A Fonollà A la zona de la Laietània compresa entre la serralada litoral, els rius Besòs i Tordera i el mar, és a dir, les actuals comarques del Maresme i el nord del Barcelonès, se situen dues ciutats romanes Bètulo Badalona i Iluro Mataró, fundades al segle I aC i qualificades per Plini com oppida civium romanorum Es desconeixen els límits territorials d’aquestes dues ciutats, encara que els accidents naturals, rieres, turons, etc, sens dubte els…
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
© Fototeca.cat
Canònica
Antiga canònica aquisgranesa, més tard col·legiata i ara parròquia de la ciutat de Girona, situada al peu de la catedral, extramurs, prop de l’antic portal de Sobreportes, al costat de l’antiga via romana, on fou enterrat el diaca Feliu, màrtir.
Sobre l’indret de la tomba s’erigí molt antigament un martyrium o santuari dedicat al sant, al qual el rei Recared vers el 590 regalà una corona d’or votiva, que fou robada per Pau 638 i restituïda pel rei Vamba Un conjunt de sis sarcòfags pagans i paleocristians segles II-IV, trobats en fer la nova església i ara encastats en els seus murs interns, indiquen l’existència al lloc d’una antiga necròpoli Després de la recuperació cristiana de Girona 795 es restaurà aquesta església i aviat s’hi establí una comunitat de preveres amb una vida canònica parallela i subjectada a la de la catedral La…
Estrasburg
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, França, capital del departament del Baix Rin i de la regió administrativa de Gran Est, a la frontera amb Alemanya.
És situada a la fèrtil plana alluvial alsaciana, vora l’Ill i a 3 km del Rin, en un encreuament de grans vies de comunicació internacionals i de tota la xarxa de canals navegables que enllacen l’Ill i el Rin amb els rius Marne i Roine El nucli primitiu de la ciutat es formà en una illa entre dos braços de l’Ill Els vells barris del sud, de carrers estrets i alta densitat d’habitatge, han estat en part remodelats, amb l’obertura de grans artèries transversals i de bulevards perifèrics D’altra banda, l’expansió urbana ha absorbit, creant-hi noves indústries, els antics nuclis de Neudorf, Neuhof…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina