Resultats de la cerca
Es mostren 1197 resultats
bòxer

Execució de bòxers després de la revolta
(CC0)
Història
Membre d’una societat secreta xinesa de caràcter xenòfob sorgida arran de la derrota xinesa davant el Japó (1895) i de les pressions politicoeconòmiques de les potències europees a la darrera dècada del segle XIX.
La revolta dels bòxers , que culminà amb l’assalt de les legacions estrangeres a Pequín 1900, fou l’expressió d’aquest descontentament nacional xinès davant la penetració occidental Com en altres ocasions, les societats secretes actuaren d’element aglutinador L’any 1898 començà a manifestar-se al nord de la Xina l’agrupació Punys de justícia i de concòrdia Yihequan, procedent de la Bailian hui , en les activitats de la qual ocupava un lloc important la boxa ritual D’aquí deriva el nom anglès boxer boxador del moviment Els bòxers s’identificaren amb les milícies locals tuan , obtingueren l’…
Castell i vilatge de Colobor (Àger)
Art romànic
Aquest antic poblat i castell del terme d’Àger es trobava situat segurament prop del lloc on ara hi ha l’ermita de Santa Maria de Colobor i el casal adjunt, al Montsec d’Ares Des del segle XII, a Colobor es documenta una fortalesa i àdhuc un petit vilatge, que desaparegué arran de la pesta negra del segle XIV La primera referència concreta sobre el lloc apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Nicolau d’Àger del 1101 Gerbert Oseta donà una terra a la dita església propera al camí de Colobor El 1110 s’efectuà la venda d’una casa al llogaret de Colobor per un tal Senfred,…
Pere Garcia de Benavarri
Pintura
Pintor, probablement d’origen aragonès.
L’any 1445 és documentat a Saragossa Quatre anys més tard li fou encomanat un retaule per al Villar Hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona El 1455 signà contracte amb la vídua i el fill pintor de Bernat Martorell per a continuar-ne el taller durant cinc anys A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d’on expedí obres per a molts indrets de les comarques veïnes Gaudí d’una bona posició econòmica i fou assistit per nombrosos collaboradors i deixebles Sembla que els darrers anys de la seva vida des del…
Franz Werfel

Franz Werfel
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor txec en llengua alemanya.
Fill d’una família jueva benestant, fou amic de Franz Kafka i de Max Brod, estudià a la Universitat de Praga Durant la Primera Guerra Mundial combaté en l'exèrcit austríac al front rus, experiència que el convertí en un convençut pacifista i antimilitarista Casat amb Alma Mahler, vídua del compositor 1929, residí a Viena i Berlín i, en accedir Hitler al poder, fou expulsat de l'Acadèmia Prussiana de les Arts 1933 Arran de l'annexió d'Àustria pel Tercer Reich 1938, fugí a França i, travessant a peu els Pirineus, arribà a Barcelona procedent de Lorda, on s'interessà pel personatge de Bernardeta…
Berenguer de Vilaragut i de Boïl
Història
Fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià.
Durant la guerra de Castella prengué part en l’atac a Requena 1369, i jurà la pau d’Almazán 1375 Amb els seus germans Pere i Nicolau i llur parent Antoni, foren caps d’un bàndol contra Ramon de Riu-sec, els Centelles i molts d’altres Mata d’Armanyac, muller de l’infant Joan, donà una sentència arbitral i els imposà treva 1377 La pau fou trencada seguidament 1378, i Berenguer i Ramon de Riusec arribaren a un duel personal, que tingué lloc a Barcelona, sense que hi hagués cap vencedor determinat 1379 Entretant, la muller de Berenguer, Alamanda de Boixadors i Carròs, com a hereva de la seva àvia…
Castell d’Altet (Tàrrega)
Art romànic
El petit poble d’Altet és situat al sud-oest de la Figuerosa, prop del reguer que desguassa a l’anomenat pla de Tàrrega L’indret és esmentat l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona Una de les primeres mencions documentals del castell d’Altet data del 1109, any en què el bisbe d’Urgell, Bernat Guillem, cedí a Ramon Miró, mentre visqués, la quarta part del castrum de Alted , el qual havia pervingut al bisbe per mitjà de Galí Jagint Més tard, aquesta part del castell fou de Bernat d’Alòs, el qual el donà a la canònica de Solsona l’any 1174 De l’indret d’Altet…
Palau Meca (Barcelona)
Art romànic
Aquest edifici és situat en l’actual número 19 del carrer de Montcada, dins el barri barceloní de Ribera Segons l’historiador A Duran i Sanpere aquesta casa havia estat una de les propietats de l’hospital barceloní conegut com a Hospitat de Pere Desvilar al llarg del segle XIV Després passà a mans del ciutadà Jaume Cavaller, el qual la comprà l’any 1349 Mort sense successió masculina, aquesta possessió passà a mans de la seva filla Felipa, casada amb Ramon Desplà L’any 1425 Ramon Desplà, fill de Felipa, la vengué a Elionor de Cervelló, filla d’Alamany de Cervelló Els Cervelló, però, la…
Castell de Soses
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, era situat al poble de Soses La primera menció documental que es té del castell de Soses és d’època andalusina Concretament fou un dels castells que el 1120 l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III Sembla que, amb la conquesta feudal, el comte Ramon Berenguer IV atorgà el castell de Soses a la canònica de Lleida, que el tingué en feu fins a la desamortització L’any 1233, Jaume I concedí a la seva germanastra i vídua de Guillem Ramon de Montcada, Constança, el domini eminent dels llocs de Seròs, Soses i Aitona, d…
Marianna de Copons i d’Armengol
Història
Aristòcrata i espia.
Filla petita de Ramon de Copons i Vilar, senyor de Llor i baró de Tosal, i de Josepa d’Armengol i Aimerich, la informació sobre les seves activitats com a espia durant la guerra de Successió prové sobretot de les Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725 de Francesc de Castellví Un dels seus germans, Josep, era capità de dragons i una germana seva, Caterina, era la segona dona del seu cosí Josep Anton Mata i Copons, destacat defensor de Barcelona en el setge de l’11 de setembre Des de mitjan 1713, Marianna de Copons residia a la finca de les Quatre Torres del seu cunyat, a…
Pere Garcia de Benavarri
Art gòtic
Notícies sobre la vida del mestre Pere Garcia, pintor de retaules, natural de la vila de Benavarri Ribagorça, Osca, està documentat a la ciutat de Saragossa des del 9 de novembre de 1445 fins al 2 de setembre de 1449 No sabem l’any en què va fixar la residència a la capital aragonesa, per bé que la raó per establir-s’hi devia ser aprendre l’ofici de pintor al costat del mestre Blasco de Grañén 1422-1459, la qual cosa sembla poder deduir-se del fet que figura en qualitat de testimoni en diversos contractes signats per Grañén entre els anys 1445 i 1447 Blasco de Grañén va ser un dels pintors de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina