Resultats de la cerca

Situació i presentació Al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, està situat a la riba esquerra del Segre, que forma el límit nord-occidental a l’indret on aquest rep el Cinca i poc abans de l’aiguabarreig amb l’Ebre Per la banda de ponent limita amb els municipis de Torrent de Cinca i Mequinensa, del Baix Cinca, per la de migdia i llevant amb el de Seròs, que l’envolta com una mitja lluna, i per la de tramuntana amb el de Massalcoreig El sector septentrional comprèn les terres alluvials fèrtils vora el Segre, mentre que el meridional forma part de les plataformes…

Situació El nucli del poblet de Sant Feliu de Boada s’estructura i s’allargassa a les vores d’un camí molt antic, que, des del litoral del Baix Empordà, portava vers l’interior del país Avui el tram que va des del poble de Torrent fins a Sant Julià de Boada —entre ambdós pobles es troba Sant Feliu de Boada— és arranjat com a carretera que enllaça les de Torrent a Pals i de Vulpellac a la carretera comarcal de Palafrugell a Viladamat Mapa 334M781 Situació 31TEG104470 Al centre de la població hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, edifici tardogòtic Al seu costat es conservaren fins fa pocs…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Cebrià de Vallalta limita amb els termes de Tordera NE, Pineda i Calella E, Sant Pol de Mar S, Canet SW i Sant Iscle de Vallalta W La carena de la serra de Montnegre, al N, fa de límit amb el terme de Tordera, des del turó de Ca n’Alomar 701 m, gairebé a tocar amb el terme vallesà de Sant Celoni, fins al turó de la Grimola 648 m El territori perd altitud de N a S i de la carena muntanyosa davallen torrents que van a desembocar per l’esquerra a la riera de Sant Pol, com el sot de Vallfogona o riera de Sallent o les…

Situació i presentació El terme municipal de Riumors, de reduïda extensió 6,54 km 2 , es troba a la plana alluvial situada entre els cursos baixos del Fluvià i de la Muga, fins a èpoques recents coberta d’aiguamolls i estanys que foren acabats de dessecar als segles XVIII i XIX i que ara són fèrtils conreus Els estanys de Riumors, de Copons i Robert eren situats totalment o en part dins el terme, que, a llevant, era a tocar amb l’estany de Sant Pere i enllaçava amb la zona d’aiguamolls més pròxima al litoral, mentre que a migdia formaven continuïtat amb els estanys de Siurana El Rec Sirvent…

Situació i presentació Confronta al N amb el municipi de Bordils, a l’E amb Sant Martí Vell, al S amb Quart, al SW amb Girona i a l’W amb Celrà El terme comprèn una part del vessant septentrional de la serra de la Mare de Déu dels Àngels, o serra de Vall-lloreda, la vall de la qual és drenada per la riera dels Màrtirs o de Vall-lloreda, que desguassa a la riera de Sant Martí, afluent del Ter, ja al terme veí de Sant Martí Vell Comprèn, també, una petita part de la plana propera al Ter, però sense arribar al riu Aquesta part septentrional del terme és regada per altres rieres, com la de Juià,…

Situació Església parroquial del poble de Torres del Bisbe, que conserva el primitiu absis romànic, avui base del seu campanar ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria centra el caseriu de Torres del Bisbe, situat a 542 m d’altitud, damunt un esperó calcari, prop de l’embassament de Barasona Mapa 31-12 288 Situació 31TBG835678 Torres del Bisbe es troba al peu de la carretera N-123 de Benavarri a Graus JBP Història La història de Torres, ara per ara, és insegura a causa de l’existència de diversos llocs a la Ribagorça homòfons Hom sap que l’indret va créixer a redós de l’església…

Situació Vista del sector sud-est de l’església, amb l’absis decorat amb motius llombards d’arcuacions entre lesenes ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és a l’extrem de ponent del petit poble de Senz, al nord-oest de Campo Mapa 31-10 212 Situació 31TBH835016 Per a accedir-hi, cal prendre la carretera C-139 que va de Graus a Benasc Un cop passat el poble de Campo i superat el quilòmetre 65, s’haurà d’agafar una carretera que porta a Senz JAA Història Hom trobà fa pocs anys, durant la restauració de l’església, sota l’ara d’altar original, un petit pergamí que reporta la notícia…

Situació Aspecte que ofereix avui la capçalera de l’edifici després de l’espoliació soferta darrerament R Viladés L’església es troba situada vora les ruïnes del castell de Querol, en una fondalada de la vall per la qual discorre la rasa de Querol L’església és enmig de camps i boscos de pins i roures Per la banda de llevant i tocant l’absis, comença un seguit de margeres, les quals arriben fins al torrent Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 96,7 —y 49,8 31 TCG 967498 Des de la plaça de Montmajor,…

Situació Restes de murs de l’antic castell de Tudela, que presideix un ampli sector de ruïnes pertanyents al seu antic vilatge desaparegut EFS El castell, les restes del poble abandonat i l’església de Sant Miquel són al cim de l’extrem d’un serrat que domina una vall lateral de la conca del Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG583213 Per a arribar-hi cal agafar la carretera de terra que va de Tarroja de Segarra cap a les Oluges A poc més d’1 km de Tarroja, després d’un marge de pedra llarg, surt a mà esquerra una pista que ens porta 1,5 km fins a una casa i als camps que hi ha al peu del turó de…

L’orde dels dominics o predicadors s’establí a Tarragona vers mitjan segle XIII hi ha, tanmateix, divergències entre alguns historiadors respecte a la data exacta del seu establiment a la ciutat E Morera i J M Recasens, seguint les dades facilitades per J Blanch, situen la fundació del convent dels dominics l’any 1248, la qual fou feta gràcies a la mediació de l’arquebisbe Pere d’Albalat, mentre que les despeses de la construcció de l’edifici foren sufragades pel comú de la ciutat Altres historiadors, com G Barraquer, donen com a data fundacional l’any 1253 A banda d’aquesta divergència en l’…