Resultats de la cerca

Fill del cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona, Enric d’Aragó Format a Salamanca, on ocupà la càtedra d’institucions canòniques 1649, des del 1647 fou canonge de Toledo i ardiaca de Talavera El 1651 fou promotor fiscal de la inquisició, i, dos anys després, regent de Catalunya al consell d’Aragó Ordenat sacerdot 1655, fou creat cardenal de la corona 1660, i a Roma hagué d’intervenir en l’enfrontament entre Lluís XIV i el papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica Nomenat virrei de Nàpols 1664-66, bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso…

Els seus membres foren creats 1655 comtes del Sacre Imperi i es traslladaren a Àustria S'extingí totalment el 1896, i la línia troncal, el 1851 l’herència passà als Pallfy ab Erdöd, que des del 1853 es cognomenaren Pallfy-Daun ab Erdöd En foren figures importants el comte Wirich von Daun 1669 — Viena 1741, que fou mariscal de camp austríac i marquès de Rivoli Durant la guerra de Successió a la corona hispànica, lluità a favor del rei arxiduc Carles III defensà Torí contra els francesos 1706, s’apoderà del regne de Nàpols 1707 i obligà el papa Climent XI a signar la pau 1709 El 1711 Carles…

Partidari i amic de Pero Martines de Luna Benet XIII, aquest el 1410 el nomenà bisbe d’Osca Fou un dels compromissaris de Casp 1412 i, per tant, dòcil a les directrius del papa Luna i partidari de la causa dels Trastàmara Traslladat al bisbat de Lleida 1419, a desgrat de les seves prolongades absències féu una bona tasca administrativa, com és una recopilació de les sinodals 1425 La seva fidelitat als Trastàmara fou premiada amb els càrrecs de virrei de Sicília 1416-19 i diputat de la generalitat de Catalunya 1428-31 D’acord amb la política reial, deixà el partit del papa Luna i…

Polític i diplomàtic castellà Des del 1648 fou conseller d’estat Fou president del Consell d’Índies 1664-74, virrei de Nàpols 1659-64 i president del Consell d’Itàlia 1674-76 Actuà de plenipotenciari a Westfàlia 1645-48 i contribuí a la pau de Münster 1648 Fou el conseller de la reina Marianna d’Àustria en política exterior quan Castella es trobava davant la secessió de Portugal, les aspiracions de Lluís XIV sobre els Països Baixos i el recent tractat dels Pirineus 1659 Es mostrà d’antuvi partidari d’una política d’acostament a França enfront de Viena, però Nithard portà endavant…

Quart príncep de Condé, anomenat el Gran Condé Comandant, a vint-i-dos anys, de l’exèrcit que combatia els espanyols a la frontera nord, els derrotà al Rocroi 19 de maig de 1643 Per allunyar-lo de França, durant la minoritat de Lluís XIV, Mazzarino el nomenà virrei de Catalunya, però fracassà en l’atac a Lleida, en poder de les tropes de Felip IV 1647 El 1648 derrotà els espanyols a Lens, cosa que afavorí la conclusió dels tractats de Westfàlia Durant la guerra de la Fronda, primerament combaté la revolta dels parlamentaris 1648-49 després, ressentit pel poder de Mazzarino,…

Debutà en la literatura amb una sèrie d’obres de teatre Seguint la moda de la seva època es dedicà després a la novella històrica i començà a publicar les primeres novelles curtes Mateo Falcone 1829, Le vase étrusque 1830, Tamago 1829, que constitueixen la part més original de la seva obra Fou amic d’Eugenia de Montijo i de Stendhal Escriví també Colomba 1840 i Carmen 1845, potser el que té de millor la seva producció Bé que romàntic d’inspiració, l’art i l’estil de Mérimée són els d’un clàssic Les seves històries han atret compositors molt diferents Giuseppe Verdi s’inspirà en Les âmes du…

El lloc de Peralta, que segons E Morera degué ésser colonitzat al segle XII, és avui dia totalment despoblat El seu castell fou bastit per la família Montoliu entre els segles XII i XIII, per un descendent del primer senyor d’aquesta nissaga que s’aposentà a Puigdelfí a mitjan segle XI El primer senyor privatiu de Peralta fou Bertran de Montoliu L’any 1391 el rei Joan I traspassà l’alta jurisdicció de Peralta a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra D’altra banda, els descendents de Bertran de Montoliu tingueren la senyoria de Peralta fins que Joan Gabriel de Montoliu, l’any 1477, llegà el lloc i el…

Començà la seva carrera com a cantor de la catedral d’Oristany, a Sardenya Des de l’any 1592 treballà sobretot a la Península Ibèrica, a les capelles musicals de Felip III i Felip IV de Castella A partir del 1603 fixà la seva residència a Nàpols, on serví primer a l’església de Santa Annunziata i, des del 1610, a la capella espanyola del virrei Pedro Fernando Castrola La seva principal aportació teòrica fou el monumental El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, començat a redactar en castellà durant la seva estada a Espanya Si bé és cert que Cerone defensà unes posicions força…

La revaloració dels productes agrícoles i ramaders de l’estuari, la pressió anglesa sobre el port de Buenos Aires i la competència amb Portugal sobre la banda oriental decidiren la divisió del virregnat del Perú El del Río de la Plata abastà les governacions de Buenos Aires, Paraguai, Santa Cruz de la Sierra i Tucumán, el districte de l’audiència de Charcas i els territoris sota la jurisdicció dels cabildos de Mendoza i San Juan de Pico amb un màxim de 800000 habitants L’etapa virregnal coincidí —i la motivà en gran part— amb una forta expansió econòmica i cultural Els cereals i la ramaderia…

Vida i obra Baltasar Escrivà de Romaní i Senna, baró de Beniparrell, fill d’Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní Escrivà , virrei de Sardenya, residí un temps a Sardenya i Nàpols, i circulà per la cort dels ducs de Calàbria És l’autor de l’edició i traducció de l’obra poètica d’Ausiàs Marc, Las obras del famosísimo filósofo y poeta mossén Osías Marco València 1539, dedicada a Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Aquest destinatari i, més probablement, la seva esposa, Mencía de Mendoza, potser expliquen la traducció al castellà dels versos marquians L’obra comprèn, en edició bilingüe,…