Resultats de la cerca
Es mostren 38934 resultats
L’evolució del planejament urbanístic i territorial
La situació del planejament urbanístic conegué una important transformació d’ençà del final dels anys setanta, arran dels canvis polítics i, en particular, de la realització d’eleccions municipals democràtiques En efecte, el gran creixement urbà dels anys seixanta i setanta havia estat acompanyat d’una assenyalada ineficàcia del planejament urbanístic Aquestes mancances del planejament, que tenien el seu origen en la situació política del moment i en les pressions dels agents econòmics, donaren per resultat un desenvolupament urbà especulatiu i desordenat Desenvolupament que comportà a…
La controvèrsia identitària al País Valencià
La Pesta Blava , V Bello, Edicions 3 i 4, València, 1988 MG El cas valencià és el paradigma mateix segons el qual les elits culturals constitueixen un grup generador d’interpretacions de la realitat social i de perspectives de canvi El mestratge iniciàtic de Joan Fuster durant les dècades anteriors i de les generacions universitàries del franquisme tardà en són l’expressió més diàfana En efecte, l’avançada solitària i apassionada de Joan Fuster, d’una banda, i, de l’altra, l’anomenat grup dels jesuïtes, entre els quals destaquen Rafael-Lluís Ninyoles i Monllor, Lluís-Vicent Aracil i Boned,…
Andorra: l’evolució constitucional d’una societat tradicional
L’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1986 representà un canvi decisiu per a la situació d’Andorra El Principat andorrà va deixar de ser un Estat tercer, que es beneficiava dels excedents comunitaris, i es va trobar enmig del territori comunitari, sense formar-ne part Les inevitables negociacions amb Brusselles per a garantir un futur econòmic a Andorra van portar les autoritats comunitàries a exigir condicions calia que Andorra adaptés les seves institucions al marc democràtic europeu Van ser sobretot els negociadors espanyols els qui van fer palesa aquesta exigència, atès…
L’“estat de benestar”
Inauguració de l’ambulatori de Santa Coloma de Gramenet pel ministre J Romeo Gorria, C Pérez de Rozas, 7-7-1969 AF/AHC El règim franquista, malgrat l’estatisme que planava sobre el conjunt de la vida social, es caracteritzà pel reduït pes econòmic de l’Estat Es recaptaven pocs impostos, majoritàriament indirectes i, com a contrapartida, es donaven molt pocs serveis Una part dels moviments que van animar les lluites dels últims anys del franquisme estaven associats a demandes de més serveis socials equipaments educatius, sanitaris, urbanístics i d’altres de similars, que eren impossibles d’…
El monestir de Vallbona de les Monges (segles XII i XIII)
Art gòtic
Vista aèria del conjunt, el principal monestir femení de l’orde del Cister a Catalunya ECSA - JT Santa Maria de Vallbona va néixer del moviment o grup de deodonats agrupats entorn de Ramon de Vallbona vers el 1157 S’afilià a l’orde del Cister el 1175 i de seguida esdevingué el monestir cistercenc femení més important de Catalunya La seva influència s’estengué a un conjunt de petits cenobis cistercencs femenins nascuts al seu redós, com Vallsanta, la Bovera i el Pedregal, i a d’altres de més allunyats, com els monestirs de Sant Hilari prop de Lleida, les Franqueses, a la vora de Balaguer, i…
Joan Baptista Basset i Ramos

Retrat al·legòric de Joan Baptista Basset i Ramos, obra de Manuel Boix
Història
Militar
Militar, fill de l’escultor i també daurador de retaules i d’imatges Joan Basset i d’Esperança Ramos.
Els inicis professionals De ben jove deixà la casa familiar per a formar-se com a militar, en la branca de l’enginyeria de guerra L’any 1695 retornà a València, després d'haver participat en els combats contra els turcs al front hongarès i també d'haver prestat servei al Milanesat En aquesta època ja era coronel d’enginyers dels regiments imperials que dirigia l’influent príncep Jordi de Hessen-Darmstadt La relació amb aquest personatge fou el que facilità que Basset s’encarregués, el març del 1698, per desig de Carles II , de planejar les defenses de la ciutat d’Orà Fruit d’aquest encàrrec…
Alexandre Cirici i Pellicer
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Tractadista i crític d’art i activista cultural.
Format en plena atmosfera noucentista, assistí a l’escola Montessori dependent de la Mancomunitat i a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigides per Alexandre Galí Cursà el batxillerat a l’Escola Monturiol De ben jove ja mostrà inclinacions cap a l’art i el 1928 publicà el seu primer treball històric en la revista Junior El 1931 començà els estudis universitaris a la Facultat de Ciències Participà en la fundació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i ocupà càrrecs en els sindicats d’estudiants Vinculat al catalanisme popular, fou membre de Palestra i de les Joventuts d’Esquerra…
, ,
Joan Miró i Ferrà

Joan Miró
Josepclopesbosc (cc by-sa 4.0)
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Nasqué al passatge del Crèdit, tocant al carrer de Ferran, en un barri on els oficis antics i les botigues vuitcentistes creen un escenari molt propi del gust per les coses populars i la saviesa artesana Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l’obligaren a estudiar comerç i a treballar en una adrogueria Amb tot, assistí també a Llotja, on fou deixeble de Pascó i d’Urgell El 1911, una llarga temporada passada a la casa familiar de Mont-roig del Camp, per refer-se d’una malaltia, orientà definitivament la seva vocació Aquell món, aspre i viril, el dels seus avantpassats…
Cronologia de la prehistòria
Dates històriques Paleolític des dels inicis de l’home fins al 6000 aC 30000aC-8000aC La vida es desenvolupa al voltant de les coves, on trobem manifestacions artístiques que van des del realisme naturalista fins a ideogrames abstractes, lineals i geomètrics, de contingut simbòlic, ja sigui en forma de pintures, gravats o diversos objectes i estris Els jaciments arqueològics més interessants són al Gironès Reclau-Viver i Bora Gran d’en Carreres El material lític i ossi descobert es conserva al Museu de Banyoles Neolític 6000-2500 aC Trobem les primeres aglomeracions protourbanes Roc d’en…
TERMCAT
Centre de terminologia creat el 1985 per acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans.
Orígens i objectius La seva missió és planificar i coordinar la recerca, la normalització, l’emmagatzematge i la difusió de la terminologia en llengua catalana en relació amb les principals llengües de comunicació internacional, per garantir la disponibilitat de la terminologia catalana en tots els sectors de coneixement i d’activitat i per afavorir-ne l’ús El 1994 esdevingué un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, l’IEC i el Consorci per a la Normalització Lingüística Concebut el 1982 per la Direcció General de Política Lingüística, continua la tasca d’iniciatives anteriors,…