Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de Lió 1959, s’especialitzà en història medieval, concretament en la de Catalunya Aquest interès per la història catalana, especialment pel període comtal, procedeix dels seus mestres catalanòfils, P Wolff i P Bonnassie, amb els quals continuà l’escola d’historiadors de Catalunya, denominada “Escola de Tolosa” Entre 1967-71 fou ajudant d’història medieval a la Universitat de la Sorbona, a París L’any 1971 es traslladà a Barcelona, on visqué fins el 1974 i treballà com a becari de la secció científica de la Casa de Velázquez de Madrid, per…

La seva força principal era a l’exili i a Catalunya sempre tingué una presència reduïda En el XI Congrés del PSOE a l’exili agost de 1971, una moció presentada per Felipe González obligà que l’exili compartís la direcció amb el partit de l’interior, a la vegada que deixà en les mans d’aquest El Socialista El congrés de la UGT del mateix any aprovà també l’accés a la direcció d’un grup renovador de l’interior, enfront de la “vella guàrdia” de Manuel Muiño, fidel a Llopis La tensió entre Llopis i els renovadors esclatà al maig de 1972, a partir de la publicació de l’article “Los enfoques de la…

Ingressà a l’orde caputxí als 11 anys i en sortí el 1930 Estudià història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i es dedicà inicialment a l’estudi del període medieval i, concretament, a la figura del príncep de Viana, sobre el qual publicà uns extensos articles a la revista  Estudis Universitaris Catalans , editada per aquesta institució — Estudis Universitaris Catalans — , i un petit llibre el 1935 En l’etapa d’avantguerra, feu explícita la influència de Ferran Soldevila en l’orientació de la seva recerca, i el seu treball fou lloat públicament per Antoni Rovira i Virgili…

Els senders homologats permeten conèixer els valors paisatgístics, històrics, culturals i patrimonials d’un territori i s’agrupen en tres categories diferents en funció de la seva extensió Els senders de gran recorregut GR estan senyalitzats amb marques blanques i vermelles, tenen una extensió superior als 50 km i estan dividits en etapes Els senders de petit recorregut PR estan marcats amb franges blanques i grogues, i tenen una longitud d’entre 10 i 50 km Finalment, els senders locals SL tenen marques blanques i verdes, i són itineraris de menys de 10 km L’any 1972 es constituí a Catalunya…

Es fundà el 1906, com a continuació del Centre Català, creat el 1905 pel Quintet Jordà-Rocabruna El primer consell directiu fou presidit per Enric Botey Des de l’inici la secció central i més important fou el grup promotor de la massa coral, dirigida per Guillem Ferrer i Calvé tanmateix, encara que menys, l’Orfeó també organitzà altres activitats, sobretot vetllades literàries, conferències, excursions i celebraren les principals festes oficials de Catalunya i Mèxic Durant el període de la revolució Mexicana 1910-1917 promogué dues revistes en català Catalònia  4 de setembre de…

Formació i trajectòria acadèmica Estudià farmàcia 1953-57 i posteriorment filosofia i lletres, disciplina en la qual obtingué la llicenciatura per la Universitat de Barcelona l’any 1963 Lector de castellà a la Universitat de Sheffield 1963-64, el 1964 esdevingué professor ajudant a la UB, d’on fou expulsat l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista Posteriorment s’integrà a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968, per la qual es doctorà l’any 1971 Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona 1982, el 1991 ho fou a la…

Banca Catalana, Barcelona, JMFargas-ETous, 1965-68 ECSA / GC-P La forta presència a Catalunya de la banca espanyola d’origen castellà o basc contrasta no solament amb l’escassa introducció de la banca pròpiament catalana a la resta d’Espanya, sinó fins i tot, i amb més rellevància, amb la insuficient presència d’aquesta en la pròpia comunitat Aquesta circumstància ha estat destacada, des del començament del nacionalisme català, com una de les febleses més importants de l’economia catalana, dotada, això sí, d’una potent i diversificada estructura industrial Catalunya…

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador de la cultura Joaquim Molas És especialista en partits polítics dels segles XIX i XX i politòleg  Es llicencià en dret a Barcelona 1963, i treballà a l’editorial Planeta-Larousse Inicià la seva trajectòria docent a la càtedra de dret polític amb Manuel Jiménez de Parga, on defensà la tesi doctoral sobre la Lliga Regionalista de Catalunya, obra que fou el punt d’arrencada de la incipient ciència política catalana Quan es creà la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels impulsors de la Facultat de Dret, des de la Facultat…

Cursà estudis de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i d’història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià en història moderna i contemporània 1996 i es doctorà en història del pensament econòmic 2002 Professor en aquesta universitat des del 1998, ha dut a terme recerca historiogràfica en diversos arxius Ha fet divulgació històrica en programes de ràdio i televisió, i com a autor o coautor de diversos llibres Els catalans i Cuba , 1998 La batalla de l’Ebre Història, paisatge, patrimoni , 1999 La presó Model de Barcelona , 2000 Manuel Girona, el Banc de Barcelona…

Alfons II de Catalunya-Aragó, durant la campanya de reincorporació de les Balears, l’envià com a missatger, juntament amb Cervià de Riera i Pere de Cardona, per tal d’obtenir la submissió d’Eivissa En retornar Alfons a Catalunya el deixà com a governador d’aquesta illa