Resultats de la cerca

Com a corrent filosòfic, l’existencialisme sorgí entre les dues guerres mundials, però es desenvolupà, sobretot, durant els anys quaranta i els anys cinquanta, i trobà en la literatura J-P Sartre, A Camus el mitjà d’una ràpida expansió que el féu aviat corrent dominant i àdhuc de moda a tot arreu Fou expressió d’un cansament davant l’essencialisme dominant en la història de la filosofia occidental i, alhora, d’un desengany davant l’optimisme científic i humanista de la darreria del s XIX i principi del s XX, i hom en pot trobar les arrels en la filosofia antihegeliana de S…

Vida Entre el 1947 i el 1953 estudià als conservatoris de Lieja i de Brusselles A partir del 1950 participà en el moviment d’avantguarda musical al costat de compositors com P Boulez, K Stockhausen o L Berio i entrà en contacte amb el dodecatonisme, el serialisme, la música aleatòria i l’electrònica Important personalitat musical de la segona meitat del segle XX, impartí classes a Darmstadt 1957-67, Colònia 1963-68 i també en diversos centres de Bèlgica i dels Estats Units Moltes de les seves obres s’inscriuen dins el corrent de la música serial A partir dels anys seixanta…

Vida i obra Sastre d’ofici, el 1821 anà a Cuba i s’establí a la ciutat de Matanzas, on obrí una sastreria Hi promogué i creà un gabinet de lectura i signà diversos articles amb el pseudònim de Nuevo Fígaro Després de romandre divuit anys a Cuba, tornà a Catalunya i fixà la seva residència a Barcelona Amb la fortuna guanyada a Amèrica creà una escola de sastreria, a més de dedicar-se a la literatura i a la frenologia Publicà Arte de sastrería 1836…

Fill de Salvador Maluquer i Aytés Advocat i jurista, fou degà del Collegi d’Advocats i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Collaborà a La Renaixença  i fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Regidor de Barcelona i diputat a corts per Terrassa-Sabadell 1886 i Solsona 1896, hi defensà la vigència del dret català Fiscal del tribunal suprem espanyol 1903-05 i 1913-14, fou senador per Lleida 1903-05 Fundà el Partit Monàrquic Autonomista 1918 i fou nomenat president de la diputació durant el període posterior a la Dictadura En proclamar-se la Segona…

Nascuda en un ambient marginal, als catorze anys fou finalista en un concurs de bellesa que li donà l’oportunitat d’accedir al món de l’espectacle, on conegué el productor Carlo Ponti , que es convertí alhora en figura paterna i mentor artístic, i amb el qual es casà l’any 1966 Des del 1950 actuà com a extra en una desena de films, i el 1952 protagonitzà el primer llargmetratge, La favorita 1952, adaptació de l’òpera homònima de Donizetti dirigida per Cesare Barlacchi L’any següent aconseguí una certa projecció amb una altra adaptació operística, Aida , sota la direcció de Clemente Fracassi…

Vida El seu pare fou el poeta Carles Fages i de Climent , que ocasionalment exercí de productor amb la seva marca Producciones De Climent Mosquita en palacio , 1942, Joan Parellada Abandonà la carrera de dret per la de periodisme Responsable de les relacions amb els mitjans de comunicació en la tancada d’intellectuals de Montserrat durant el procés de Burgos, va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya Exiliat a París 1971-75, hi feu de corresponsal de Tele-exprés , i com a militant del PSUC fins el 1985 fou secretari de Santiago Carrillo La seva etapa de cineclubista s’inicià el…

Fou creada pel Primer Congrés Obrer Espanyol , juny del 1870, després de la formació, el 1869, d’uns primers nuclis internacionalistes a Madrid Lorenzo, Mora, González Morago, etc i a Barcelona Farga i Pellicer, García Viñas, Soriano, etc Tingué inicialment, en 1870-71, uns 4 000 afiliats, però la seva força cresqué, fins a arribar a uns 60 000 el 1873, més de la meitat dels quals corresponien al Principat Adherida a l’AIT, rebé els efectes de la repressió contra el moviment obrer desencadenada després dels fets de la Comuna parisenca març-maig del 1871, i fou declarada illegal pel gener del…

Biografia Els fets de l’octubre del 1934 obligaren la seva família a abandonar Barcelona, que es traslladà primer a Castellar del Vallès i després a Vilatenim De nou a Barcelona, el 1939 fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni El 1947 entrà al calassanciat d’Alella amb la decisió de ser escolapi El 7 d’agost de 1949 començà el noviciat i professà el 13 d’agost de 1950 Cursà filosofia a Iratxe i l’enviaren a Marsella per estudiar teologia El 1956 començà el magisteri a Granollers i el 21 de setembre de 1957 fou ordenat sacerdot a la basílica de Montserrat A les escoles de Sant Pàpol, a…

Vida Alumne de l’Escola Pia de Moià, entrà a l’orde el 1870 i hi professà el 14 de juliol de 1872 Cursà els estudis eclesiàstics entre Moià i Mataró, durant els quals rebé una acurada formació matemàtica dels professors que havien estat alumnes del pare Jacint Feliu i Utzet Començà l’ensenyament a Mataró 1876-1878 i després continuà divuit anys a Sant Antoni de Barcelona, on s’acredità com a professor de matemàtiques, de ciències naturals i de llatí El 1896 fou destinat al collegi de Palma Mallorca i el 1900 fou nomenat rector d’aquella casa Al cap de dos anys es traslladà al collegi de…

Vida i obra Es dedicà bàsicament a la geografia descriptiva de les comarques del País Valencià L’any 1922, amb la collaboració d’E Cebrián, organitzà les Joventuts Ratpenatistes Des del 1926 fins a la seva jubilació treballà en diversos organismes de l’administració de la Diputació Provincial de València Fou un dels activistes més importants de l’excursionisme valencià a través del Centre Excursionista de València i de l’associació El Palleter Des de la proclamació de la Segona República participà, de la mà de Joaquim Reig, en les campanyes d’afirmació nacionalista que promogué el Centre d’…