Resultats de la cerca

Vida El 1712 fou nomenat organista del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, i tres anys després obtingué el mateix càrrec a la basílica dels sants Sant Just i Pastor barcelonina Al final del 1725 es traslladà a Madrid per tal d’ocupar la vacant d’organista del convent de Las Descalzas Reales, un dels llocs més importants de l’àmbit musical de la cort de Castella Entre el 1715 i el 1725 degué ordenar-se de prevere, grau necessari per a l’exercici del càrrec a Madrid Segons testimoni del mateix compositor, fou deixeble de Joan Baptista Cabanilles, i possiblement també…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1953, on obtingué el títol de doctor 1971 amb una tesi titulada Alfons el Benigne i el govern catalanoaragonès a Sardenya 1327-1336 , que li valgué el premi Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans 1972 Fou professor adjunt a la UB 1968-84, treballà d’arxiver i conservador a l’Institut Municipal d’Història 1968-74 i 1984-85 i fou sotsdirector 1985-87 i director 1987-90 del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i director de programes d’Investigació de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona 1990-95 Membre de…

Fill d’una família de llauradors, inicià els estudis eclesiàstics al Seminari de València sota la protecció del carcaixentí Josep Maria Navarro i Daràs, aleshores degà de la Seu de València, però no arribà a ordenar-se de sacerdot Posteriorment, aconsellat pels arabistes Francisco Codera i Julià Ribera i Tarragó, aquest darrer també fill de Carcaixent, es traslladà a Madrid, on cursà els estudis de filosofia i lletres, i es llicencià el 1885 Després estudià a l’Escola Superior de Diplomàtica i el 1886 guanyà les oposicions al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, i fou…

Era fill d’Ingelbert i d’Adaltruda, nobles de la regió d’Agde La seva elecció fou deguda al comte Guifré el Pelós de Barcelona-Girona i a l’arquebisbe Teodard de Narbona Mentrestant, el comte Sunyer II d’Empúries nomenà un altre bisbe intrús, Ermemir, ajudat pels bisbes Esclua d’Urgell, erigit en metropolità, Frodoí de Barcelona i Gotmar d’Osona, oposats al narbonès Sunyer II i el seu germà el comte Delà expulsaren Servusdei de la seva seu 888-90, que s’exilià de primer a les seves terres d’Agde i Besiers i es refugià tot seguit al monestir de Banyoles l’església del qual…

En morir el seu pare es trencà el principi tradicional que els reis francs nomenessin els comtes per a Catalunya i s’establí el principi hereditari en la transmissió del càrrec comtal L’establiment d’aquest principi hereditari fou potser el pas més gran donat pels comtes catalans vers la independència i la sobirania Talment com si els tres fills grans del Pelós assimilessin les honors a un bé privat, en morir llur pare les heretaren, se les mig repartiren i les començaren a governar sense esperar llur investidura per part de la monarquia, potser aprofitant que el monarca regnant, Odó I, no…

Situació Mur de ponent de l’església, totalment arruïnada, amb una petita finestra cruciforme a la part alta ECSA-X Solé L’església en ruïnes de Sant Andreu de Montconill es troba situada 200 m a l’est del poblat abandonat de Montconill, a l’extrem de la carena Mapa 34-13 329 Situació 31TCG678402 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix indicat en la monografia anterior XSB Història Aquesta església, de la qual no es tenen referències documentals, fou una capella de la parròquia de Sant Miquel de Lloberola Devia ésser l’església del vilatge de Montconill, ara abandonat El mas i el terme de…

El llogaret de Castellmeià, dit antigament Meià, és situat a migdia del poble del Llor, prop de la carretera de Tarroja a Sant Ramon de Portell El lloc és presidit per la majestuosa estampa del seu castell, el qual és esmentat com a castrum Mediani el 1044, quan era feudatari del castell Guillem Elomar Cal advertir de la possible confusió entre les referències a aquest castell de Meià i al de Mejanell, situat prop de la Manresana, ja que en les escriptures medievals ambdós són grafiats sovint com a castrum Mediano o Midiano La fortalesa de Meià era sota el domini de la canònica de Santa Maria…

L’església de Sant Miquel del Corb es troba dins el veïnat d’idèntic nom, en els vessants septentrionals de la serra del Corb Una de les primeres referències instrumentals del lloc apareix l’any 957, en què Ricarda i el seu espòs Sal la feren donació al monestir de Sant Benet de Bages de l’alou de les Preses, i juntament amb ell, de “ …ipsos villares quem vocant Corbos… ” Deixant de banda aquesta notícia sobre l’indret, malauradament manquen en l’actualitat dades històriques documentals que permetin de resseguir el passat d’aquest temple, el qual sembla que havia estat antigament…

El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n’escapà, i fou nomenat comandant del cos d’exèrcit de l’Empordà El 1811 dirigí la fortificació de Montserrat, que acabà amb l’incendi i el saqueig del monestir per Suchet Fou capità general el 1813 i, interinament, el 1814 Durant el Trienni Constitucional fou declarat persona non grata i deportat a Mallorca, d’on escapà al cap de poc temps Retirat a les seves…

El seu pare el nomenà almirall per a la defensa de les costes contra els sarraïns 1263-64 Actuà com a lloctinent a València 1266-67 Participà en la croada que una tempesta dispersà abans d’arribar a Terra Santa 1269 El rei li havia atorgat la senyoria d’Híxar 1268 Prengué part en la defensa de la frontera de Múrcia 1273 i intervingué decisivament en la pacificació d’una revolta dels sarraïns de València 1276 Assistí a l’entrevista de Campillo entre Pere II i Sanç IV de Castella 1281 Comandà un del terços de Pere II que, després de la campanya d’Alcoll, a Barbaria, emprengueren la conquesta de…