Resultats de la cerca
Es mostren 38933 resultats
Talavera
Vista de Talavera aturonat sobre la vall del riu d’Ondara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Talavera, de 30,11 km 2 , és situat al S de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà i l’Anoia Limita al NW i N amb el municipi de Ribera d’Ondara, amb el seu enclavament de Montfar, i amb el terme anoienc de Montmaneu, a l’E amb Argençola Anoia, al SE i al S amb Santa Coloma de Queralt i amb Llorac, respectivament, i a l’W amb el municipi segarrenc de Montoliu de Segarra El terme municipal de Talavera és format per una conca envoltada de serrats suaus i arrodonits amb altures que oscillen entre els 580 i els 850 m, entre els quals es destaquen la…
Sant Esteve d’Olot
L’antiga església de Sant Esteve d’Olot apareix esmentada per primera vegada l’any 977, en l’escriptura fundacional del monestir de Sant Pere de Besalú Consta, segons el document, que el comte bisbe Mir, artífex de la fundació, feu donació a l’esmentat cenobi, entre altres moltes propietats incloses dins el territori besaluenc, d’un mas situat “ …in parrochia Sancti Stephani de Oloto ”, especificant, tanmateix, que aquesta propietat seria efectiva després de la seva mort Amb posterioritat, ja al segle XI, hi ha notícia que Guillem, comte de Besalú, i la seva muller Adelaida, l’any 1027…
Lladurs

Lladurs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès que s’estén a la conca mitjana de la Ribera Salada, entre el Cardener i la serra de la Roca Llarga.
Situació i presentació Limita amb els termes d’Odèn N, Castellar de la Ribera W i S, Olius i Solsona S i Navès E Al NE és accidentat per les serres d’Encies cap d’Estaques, 1353 m i de Canalda, contraforts meridionals de la serra de Port del Comte, però la major part del territori constitueix ja una part de l’altiplà solsoní, divisòria entre les conques del Segre i el Llobregat l’altitud va dels 700 m als 1000 m Al pla de Riard altiplà de més de 2 km de llargària, al S del cap d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, que divideix les aigües…
la Fatarella
La vila de la Fatarella amb el campanar de l’església parroquial de Sant Andreu al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, a la depressió morfològica de l’Ebre, accidentat al N i al NW per la serra de la Fatarella (550 m alt.), que separa la comarca de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El municipi de la Fatarella, de 56,52 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita amb els termes de Riba-roja d’Ebre N, Flix en un punt, al NE, marcat pel cim de les Roques d’en Benet o Montserrat, de 546 m, Ascó E i Móra d’Ebre SE, al sector de les Camposines, tots de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Terra Alta de Corbera d’Ebre S i Vilalba dels Arcs SW i W El sector principal és el septentrional i és accidentat pels vessants N i W de les muntanyes de la Fatarella 562 m d’altitud a l’extrem de llevant…
La formació i l’evolució del Sol
Consideracions generals Característiques físiques del Sol El Sol té forma esfèrica i és lleugerament aplatat als pols a causa del lent moviment de rotació A partir de fonts diverses El Sol és una estrella que es troba en la fase de seqüència principal, en la qual els elements majoritaris de les estrelles són l’hidrogen i l’heli La seva edat és d’uns 5000 milions d’anys Ma i s’estima que serà viu uns 5000 Ma més fins a arribar a transformar-se en una gegant vermella i, posteriorment, en una nana blanca És l’estrella més pròxima a la Terra, la principal del sistema solar i, per tant, es troba a…
Sant Martí Sescorts (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental Hom pot observar-hi el campanar, amb les finestres dels pisos inferiors tapiades i l’absis central, el qual, tot i ésser mig tapat per construccions modernes, encara deixa veure les arcuacions que en decoren els murs G Llop L’església parroquial de Sant Martí Sescorts es troba situada dintre el petit nucli urbà del lloc del mateix nom, que es troba a uns tres quilòmetres de Manlleu, agafant la carretera que ve d’aquesta població a Olot Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…
història del dret
Historiografia catalana
La historiografia jurídica fa referència a les obres i els autors que estudien la història del dret.
També s’hi han d’incloure llibres sobre institucions de dret públic i privat Malgrat que a Catalunya hi ha una llarga tradició medieval de comentar els Usatges Jaume de Montjuïc, Narcís de Santdionís, Jaume Marquilles, etc, la historiografia jurídica catalana té els seus inicis al llarg dels s XVI i XVII Els primers historiadors del dret català Davant del perill inqüestionable que representà l’involucionisme de la monarquia castellana contra les institucions catalanes, diferents autors estudiaren algunes de les principals institucions públiques que han configurat l’essència jurídica del país…
Els agàrics
Aquest grup comprèn fongs carnosos, normalment putrescibles, característics pel seu barret, anomenat pileu , pel peu, anomenat estípit , i per l’himenòfor en forma de làmines les boletàcies però, el tenen en forma de capa de tubs porat , que es pot arrencar fàcilment de la carn Molts agàrics són sapròfits, i pràcticament la resta són micorizògens La majoria dels bolets comestibles són basidiocarps d’agàric Ultra l’aplicació alimentària d’un grup bastant gran d’espècies, cal no oblidar la importància forestal de totes les que estableixen micorizes amb la majoria dels arbres dels boscos, i en…
Aine Bru
Art gòtic
“Ego magister Ayna Bru pictor alamanus pro nunc degens Barchinonae” Els primers documents coneguts d’Aine Bru diuen que el 3 de juny de 1500 vivia a Girona i que allí va contractar la pintura del retaule de la Mare de Déu del Roser per al convent dels dominicans Un any més tard la seva dona, Joana de Mira, i el seu fill Guillem s’estaven amb ell quan va rebre el nou encàrrec de pintar la predella de l’esmentat retaule del Roser, un conjunt avui desaparegut Freixas, 1984b Poc temps després es traslladà a Barcelona, ja que abans del 6 d’octubre de 1502 estava ocupat en la pintura del retaule…
El marc geogràfic del Pla de l’Estany
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la Comarca del pla de l’Estany amb les Divisions de Municipis i les Principals vies de Comunicació Hom coneix pel nom de Pla de l’Estany la nova comarca creada per la Generalitat de Catalunya l’any 1988, que integra els municipis de Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls, tots pertanyents abans a la part nord de la comarca del Gironès La superfície que cobreixen aquests onze municipis és aproximadament d’uns 260 km 2 i, per tant, es tracta d’una de les…