Resultats de la cerca

El cor és un òrgan buit, de parets musculars gruixudes, que es troba a l’interior de la cavitat toràcica Se situa a la part mitjana, inferior i anterior del mediastí , l’espai comprès entre ambdós pulmons Per la forma externa, el cor sembla una piràmide de tres cares, amb un vèrtex i una base El vèrtex, de forma arrodonida, mira cap avall, cap a l’esquerra i una mica cap endavant la base, de forma irregularment plana, s’orienta cap amunt, cap a la dreta i una mica cap enrere El volum i el pes del cor són variables en cada persona i es relacionen amb diverses característiques de l’individu…

Introducció Quan, al segle XIV, tenim una informació força segura sobre el nombre d’habitants de la Garrotxa, sabem que les viles o ciutats més importants eren Besalú, Olot i Santa Pau En 1356-70 la vila de Besalú incloïa 238 focs, la d’Olot 201 focs i la de Santa Pau 117 focs —inclosa, però, tota la gent de la parròquia— Aquestes dades havien canviat força amb relació a les xifres que ara ens interessaria de conèixer, com ara, per exemple, els habitants que hi havia l’any 900 o el 1250 Cal tenir, amb tot, ben present que el creixement de Santa Pau i, en part, també d’Olot són força…

Característiques del grup Els euglenòfits constitueixen un fílum d’algues unicellulars i flagellades, que comprèn unes 930 espècies, agrupades en uns 45 gèneres Al costat d’altres grans grups d’algues, aquest és relativament modest Els seus representants no han passat del nivell d’organització unicellular flagellada monadal i no arriben a donar filaments ni colònies En aquest aspecte, són organismes primitius Típicament, es tracta de cèllules lliures, fusiformes o cilíndriques, i nedadores, ja que presenten dos flagels però un d’aquests és tan curt que, en general, no es veu ni al microscopi…

Les conques marines Corba hipsogràfica mundial, que mostra la distribució d’altures i profunditats de la Terra A l’esquerra de la figura, l’histograma horitzontal indica la freqüència de la distribució de les elevacions i de les fondàries en intervals de 1000 metres Biopunt, original de K Jennet Una mica més de les 2/3 parts de la superfície de la Terra són recobertes d’aigua Aquesta proporció no és igual als dos hemisferis a causa de la distribució irregular dels continents, que limiten les conques oceàniques i deixen una proporció més gran de terra a l’hemisferi nord Les tres grans conques…

L’ordenament de les capes dels terrenys sedimentaris d’acord amb el principi de superposició, la composició diversa litologia i paleontologia que hi ha a la successió d’estrats i les discontinuïtats perfectament assenyalades forneixen la base per a una classificació o divisió en unitats dins el que qualificàrem de sèrie local Aquestes unitats poden ser de natura molt distinta i d’abast geogràfic també molt diferent, segons el criteri emprat per a definir-les Llur ordre de collocació ja permet d’establir una cronologia relativa a l’escala local, la qual cosa és insuficient, ja que si la…

Situació L’església de l’antic monestir augustinià de Santa Maria de Vilabertran és l’actual parròquia del poble al costat roman el claustre, les dependències monàstiques i el palau abacial que formen un conjunt monumental de gran interès Mapa 258M781 Situació 31TDG984813 Una perspectiva aèria del conjunt monàstic, vista des del costat sud-est J Todó-TAVISA Un aspecte de l’exterior del monestir des del costat nord-est, amb la capçalera de l’església i, a mà esquerra, el recinte monàstic F Tur Vilabertran és a 2 km al nord-est de Figueres, des d’on s’hi arriba per la carretera de Portbou…

Situació i presentació El municipi de Sant Martí Sarroca, amb una extensió de 35,27 km 2 , és situat a la vall del riu de Foix, a la part centreoccidental de la comarca El riu de Foix fa de límit al SE amb els municipis de Pacs del Penedès i Santa Margarida i els Monjos Al NW confronta amb Torrelles de Foix, al NE amb Font-rubí i Vilobí del Penedès, al S amb Castellví de la Marca i al SW amb el Montmell Baix Penedès A part el poble de Sant Martí Sarroca, cap de municipi, el poblament és disseminat en diversos veïnats, caseries, barris i masos Pel nucli urbà passa la carretera que…

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des del 1989, després de segregar-se del Ripollès Limita al N amb el municipi de Ripoll Ripollès, a l’E amb Vidrà, al S amb Sant Pere de Torelló i Sant Quirze de Besora, terme amb el qual també limita per l’W, junt amb Montesquiu i les Llosses Ripollès El terme, molt muntanyós, s’estén a l’W del coll de Vidrà, el límit S va des del cim de la serra de Bellmunt 1247 m, termenal amb Vidrà i Sant Pere de Torelló, a l’E, fins a tocar el Ter, a l’W, passant per les Fages i pel collet de Bosquetell El…

Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels cingles de…

La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam…