Resultats de la cerca
Es mostren 6017 resultats
Puigverd de Lleida

Puigverd de Lleida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, ja en contacte amb les Garrigues, i limita amb el municipi de Torregrossa Pla d’Urgell al N, amb els garriguencs de Juneda a l’E i Castelldans al S i amb el segrianenc d’Artesa de Lleida a l’W S’estén a la plana regada pel canal d’Urgell, que travessa el territori, i pel Canal Auxiliar i el torrent de la Femosa Els principals nuclis de població d’aquest municipi són el poble i cap de municipi de Puigverd de Lleida i el barri de l’Estació El terme comprèn també zones amb poblament disseminat que corresponen a parcellacions…
Filmoteca de Catalunya

Edifici de la Filmoteca de Catalunya
© Generalitat de Catalunya
Cinematografia
Institució creada el 1981 adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Evolució Té com a objectiu la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic de Catalunya Cal situar-ne l’origen en el traspàs dels serveis i, posteriorment, els fons de la delegació de la Filmoteca Nacional de España actualment Filmoteca Española a la Generalitat de Catalunya Durant el franquisme, el 1972 la delegació havia creat un equip autònom dedicat a la conservació del patrimoni cinematogràfic, que disposava d’un arxiu propi, i a la difusió amb presentacions, conferències i colloquis, i des del 1977 edità un programa autònom en català Després del traspàs, el 1982 establí una…
,
Santa Maria de Darnius
Art romànic
Situació Una perspectiva des del costat sud-est de l’església, amb la capçalera i el mur de migjorn, en el qual hi ha obertes la porta d’entrada i tres finestres F Tur L’església parroquial de Santa Maria de Darnius es troba al centre del reduït nucli medieval de la població al qual encara s’accedeix, des de la plaça Major, per un passadís cobert És a l’extrem de tramuntana de l’actual conjunt urbà de la vila Mapa 220M781 Situació 31TDG862909 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera N-II des d’on a l’indret del Pont de Campmany sobre el Llobregat d’Empordà, uns 7 km abans de la Jonquera,…
Santa Maria de Vilamòs
Art romànic
Situació L’església, que és la parroquial de Vilamòs, destaca dins la població, que s’estén en un relleix sorgit dels vessants meridionals del tuc d’Uishèra, 2336 m d’altitud, sobre la riba esquerra de la Garona Mapa 148M781 Situació 31TCH140355 L’accés a Vilamòs es fa a través d’una carretera estreta i costeruda que sorgeix del cantó dret de la N-230, prop d’Eth Pònt d’Arròs FJM-AMB Església Planta, a escala 1200, de l’església, un edifici molt modificat al llarg dels anys, el qual ha sofert la supressió de l’absis original A Mazcuñan-F Junyent L’església parroquial de Vilamòs és una…
Sant Cebrià de Valldoreix o d’Aiguallonga (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector de ponent J M Masagué Al vessant septentrional de la serra de Collserola, al sud-oest del terme de Sant Cugat, hi ha el poble i barri residencial de Valldoreix Sant Cebrià, l’església parroquial, és situada a l’extrem de llevant de l’àrea urbanitzada Se la coneixia, antigament, per Sant Cebrià d’Aqualonga A la cara nord de l’església hi ha, adossada, una antiga masia que és la residència del rector i la seu d’un petit museu Mapa 36-16420 Situació 31TDF222902 S’arriba a l’església a través del curt carrer de l’Església que neix a la carretera de…
Sant Anton o Sant Joan de Pano (Graus)
Art romànic
Situació Capçalera del temple, formada per tres absis que corresponen a sengles naus ECSA - JA Adell L’actual santuari de Sant Anton, dit per alguns autors Sant Joan de Pano, és emplaçat a 891 m d’altitud, damunt el nucli actualment gairebé despoblat de Pano, en un esperó de la serra excavat profundament per la capçalera del barranc homònim Mapa-31-11250 Situació 31TBG761823 S’hi arriba per la carretera de Panillo, que neix al quilòmetre 38 de la carretera C-139 Aleshores, cal seguir-la i prendre una pista a l’altura del coll de Panillo per a arribar a l’església s’haurà d’agafar un corriol…
Antonín Rejcha
Música
Compositor txec naturalitzat francès.
Vida Orfe de pare abans de tenir un any, visqué amb l’avi, i a onze anys fou adoptat pels seus oncles Josef Reicha, expert director, compositor i virtuós violoncellista, li feu de mentor i de professor Antonín aprengué a tocar el violí, el piano i, sobretot, la flauta Quan la família es traslladà a Bonn el 1785, entrà a la Hofkapelle, sota la direcció del seu oncle, la qual cosa li permeté ser a prop de L van Beethoven i CG Neefe, que també li feren classes de composició Començà a compondre peces per a instruments de vent i escriví una primera simfonia, avui perduda El 1789 ingressà a la…
Girolamo Frescobaldi
Música
Compositor i organista italià.
Vida Nascut en el si d’una família acomodada i fill de músic, estudià a Ferrara -un dels grans centres musicals de final del segle XVI- amb Luzzasco Luzzaschi, organista de la cort d’Alfons d’Este, fins que arribà a l’edat de vint anys En moltes de les seves obres manifestà l’agraïment als ensenyaments del seu mestre En la seva producció també és perceptible la influència de C Gesualdo, que visità la cort de Ferrara cap al 1594 A catorze anys ja era organista de l’Accademia della Morte d’aquesta ciutat italiana Gaudí de la protecció de Guido Bentivoglio, membre d’una poderosa família…
E rnst T heodor A madeus Hoffmann
Música
Escriptor, compositor i jurista alemany.
Vida Passà la infantesa i primera joventut a Königsberg, on inicià els estudis musicals i pictòrics, i més tard anà a la universitat per a estudiar dret En acabar la carrera s’installà algun temps a Berlín, on estudià composició amb JF Reichardt i entrà en contacte amb l’escriptor Jean-Paul Richter i altres figures artístiques del moment d’aquesta època data la seva primera composició ambiciosa, el singspiel en tres actes Die Maske 'La màscara' A l’inici del segle XIX fou designat jutge assistent a Poznan, on continuà la seva tasca compositiva si l’estada berlinesa l’havia convençut de la…
Carl Philipp Emanuel Bach
Música
Compositor i clavicembalista alemany.
Vida Fou el cinquè fill, i el segon que sobrevisqué, de JS Bach i de Maria Barbara El 1717 es traslladà amb la seva família a Köthen La seva primera obra fou un minuet per a clavicèmbal, compost el 1721 El 1723 anà a Leipzig, on el seu pare havia obtingut el càrrec de cantor a l’església de Sant Tomàs Estudià lleis durant tres anys, primer a la Universitat de Leipzig 1731 i després a la de Frankfurt 1734 En aquesta ciutat impartí classes de clavicèmbal, fou director d’una acadèmia musical, es dedicà a la composició i dirigí concerts públics les festivitats assenyalades Durant…