Resultats de la cerca

Format inicialment amb l’organista, director i compositor Louis Toebosch, posteriorment amplià els estudis de composició amb H Badings, O Messiaen i KA Hartmann a París De retorn a Holanda, estudià etnomusicologia amb Jaap Kunst, matèria de la qual fou professor a la Universitat d’Amsterdam Fou professor de composició del Conservatori d’Amsterdam 1959-86, centre que dirigí 1971-73 Posseïdor d’un catàleg força ampli, les primeres obres mostren una clara influència de B Bartók i I Stravinsky A la dècada dels seixanta, començà a…

Durant la dècada de 1910 fou capità de la secció de tennis de l’Atlético de Madrid Guanyà en diverses ocasions durant les dècades de 1910 i 1920 el Torneig Internacional organitzat per l’Associació de Lawn-Tennis de Catalunya en les categories individual, dobles i mixtos Fou campió d’Espanya en tres ocasions 1916, 1917, 1918 i campió de Catalunya 1922, 1923 en les categories individual i dobles, fent parella amb Eduard Flaquer L’any 1921 formà part del primer equip espanyol que…

Es formà als conservatoris de Madrid, Anvers i Brusselles, estudis que compaginà amb els de dret i humanitats Del 1960 al 1964 participà en els Cursos de Darmstadt, on fou alumne de P Boulez i L Berio Aquest darrer any s’establí a Colònia, on estudià composició, escriptura musical contemporània, anàlisi, tècnica electroacústica, fonètica, instrumentació i execució especial Parallelament treballà en música electroacústica al laboratori de la WDR de Colònia El 1966 s’establí a Ginebra, on dugué a terme una intensa labor com a compositor i intèrpret En aquesta època compongué Sine Die , obra…

Exercí d’advocat a Arras 1781, on fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals 1789 Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, formà part de l’oposició democràtica i, influït per les idees de Rousseau, reclamà el sufragi universal i defensà la plena democràcia política i social, d’acord amb els interessos de la petita burgesia La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l' Incorruptible Fou president del club dels Jacobins 1790, l’evolució democràtica del qual impulsà decididament S'oposà a la…

Fou professor de matemàtiques a l’University College de Londres 1828-66, excepte durant el període 1831-36, i el primer president de la London Mathematical Society, fundada l’any 1866 En un dels seus primers treballs, Elements of Arithmetic 1831, tractà, des del punt de vista filosòfic, dels conceptes de nombre i magnitud Les seves contribucions més importants són en el camp de la lògica simbòlica, i, juntament amb Boole, pot ésser considerat l’impulsor d’aquest nou corrent durant la primera meitat del s XIX En són…

Cinquè fill d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Intervingué en els afers polítics dels darrers anys del regnat del seu germà Carles IX actuant com a capdavanter del grup dit dels descontents o dels polítics , i fou fet presoner Amb l’adveniment del regnat del seu germà Enric III 1574 esdevingué lloctinent general dels exèrcits francesos i combaté contra els hugonots Dos anys després clogué la pau de Monsieur , per la qual obtingué el títol de duc d’Anjou i féu moltes concessions als protestants Intervingué també en les…

Des del 1960 regentà la seva explotació ramadera a Campo Grande, on residí fins a la mort L'any 1937 publicà Poemas concebidos sem pecado , el primer dels seus 18 reculls de poemes La seva obra és considerada un dels cims de la lírica contemporània en llengua portuguesa En el seu gran domini del llenguatge tenen un paper fonamental la recreació de l’oralitat i els dialectes Guanyà dos cops el premi Jabuti, el més important del Brasil, per O guardador de águas 1989 i O fazedor de amanhecer 2002, a més del Premi Nacional de…

D’obra abundant, variada i desigual, és, tanmateix, una de les grans figures portugueses contemporànies En poesia publicà Poesía I 1961, Arte da Música 1968, Peregrinatio ad Loca Infecta 1969, Exorcismos 1972 i l’antologia Trinta anos de poesía 1972 L’essencial de la seva obra poètica és aplegat en els tres volums de Poesía 1977-78 i els dos de Post-Scriptum 1984 Fou també un notable crític literari A poesía de Camões 1951, Da poesía portuguesa 1958, O poeta é um fingidor 1961 El 1978 es publicà la novella inacabada…

Treballà al New Yorker És autor de novelles i narracions de to humorístic, notables per l’enginy en la creació de situacions còmiques i en els jocs de paraules Aconseguí el primer èxit amb un recull de narracions No But I Saw the Movie 1952 Seguiren les novelles The Tunnel of Love 1954, versió cinematogràfica de Gene Kelly, 1958, The Tents of Wickedness 1959, Reuben, Reuben 1964, Madder Music 1977, Slouching Towards Kalamazoo 1983, entre d’altres

Filla del duc Robert I de Parma i de la seva segona muller Maria Antònia de Portugal Es casà el 1911 amb l’arxiduc Carles, que el 1914 esdevingué hereu i el 1916 emperador amb el nom de Carles I d'Àustria Exiliats, féu costat al seu marit en els intents 1921 de reconquerir els trons perduts, i després d’enviudar mantingué l’esperança d’una restauració a favor del seu fill Otó Residí a la població basca de Lekeitio entre el 1922 i el 1929, a Bèlgica, l’Amèrica del Nord, Luxemburg i Suïssa El 1982, gràcies a una…