Resultats de la cerca
Es mostren 1434 resultats
Lluís Cutchet i Font

Lluís Cutchet i Font
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Historiografia catalana
Periodista, poeta, historiador i polígraf.
Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà El Conceller i junts viatjaren per Itàlia 1859 Fou redactor d’ El Barcelonés i El Telégrafo , impulsor de la Revista de Cataluña , collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’ El Fomento de la Producción Nacional 1869 Milità en el liberalisme regionalista i fou partidari del proteccionisme econòmic Fou un dels impulsors de la Renaixença, en el seu triple aspecte literari…
,
Història de l’esforçat cavaller Partinobles
Versió catalana de la novel·la de cavalleries d’origen francès Partinopeus de Blois, del segle XII, feta sobre una traducció castellana anterior.
Desenvolupament enciclopèdic És una novella d’entreteniment de difusió popular, d’escàs mèrit literari, amb un argument reblert d’aventures meravelloses i ingènues, que explica els amors i les peripècies de Partinobles, comte de Bles, i de Melior, emperadriu de Constantinoble, amb un argument que recorda l’episodi mitològic de Psique i Amor Tingué un públic català fidel al llarg de tota l’edat moderna La primera edició catalana coneguda és la de Tarragona del 1588, amb el títol Història de l’esforçat cavaller Partinobles , que es presenta com a procedent d’una versió castellana…
funeral
Cristianisme
Conjunt de ritus i pregàries que l’Església practica amb motiu de la mort d’un fidel, des del moment de l’expiració fins a l’instant que el cadàver és col·locat al sepulcre.
Aquest conjunt ritual rep també el nom més tècnic d' exèquies i el més popular d' enterrament , bé que en el llenguatge corrent el mot funerals s’aplica només a la missa exequial, tant si acompanya l’enterrament com si se celebra més tard Els funerals cristians sovint són el resultat de la cristianització de ritus religiosos preexistents o de costums socials comunament acceptats Així, l’Església primitiva acceptà pràctiques funeràries de l’època, purificant-les de tot residu idolàtric o supersticiós i donant-los una significació cristiana la toaleta fúnebre, els àpats funeraris, que,…
bestiari festiu

Bou, figura del bestiari festiu de Barcelona
© MPG
Folklore
Conjunt de figures o elements corporis que representen uns animals reals o imaginaris, reproduïts de forma fidel o fantàstica i que tenen una funció representativa, lúdica o protocolària dins del context de la festa.
Els seus orígens barregen conceptes llegendaris, històrics, religiosos, mitològics i fantàstics i està documentat des dels inicis de les processons de Corpus El bestiari festiu es pot dividir en tres grups bestiari fantàstic, bestiari quotidià lúdic i bestiari solemne, sense que aquesta diferenciació exclogui l’existència d’elements que puguin pertànyer a més d’un d’aquests grups per la seva funció, tradició o característiques concretes
Sidó
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Fenícia, que correspon a l’actual Ṣaydā, uns 40 km al S de Beirut, al Líban.
Documentada ja al III millenni aC, caigué en poder dels egipcis en el regnat de Tuthmosis III Fins a la darreria de la dinastia XVIII 1567-1320 aC fou la ciutat fenícia més important, a causa de la seva expansió comercial per Síria i per la conca mediterrània La talassocràcia cretenca posà terme al seu predomini vers la fi del s XIV aC Víctima més tard dels pobles de la mar, caigué en poder dels filisteus ~1191 aC, i perdé aleshores la seva hegemonia en benefici de Tir Durant el predomini dels assiris, els fou fidel en general, llevat d’una rebellió, sense èxit ~678 aC Durant el període…
Santander
Vista de la ciutat de Santander a la zona de El Sardinero
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Cantàbria, a la costa cantàbrica i considerada port de Castella.
És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan segle XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo, Torrelavega La ciutat…
Josep Maria Pericas i Morros
Arquitectura
Arquitecte.
Visqué a Vic fins el 1889, que la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià a l’escola d’arquitectura 1898-1906 i acabà la carrera amb Rafael Masó , amb qui mantingué una intensa relació durant tota la seva vida professional Quant a concepció de la forma i tractament dels materials dins l’arquitectura catalana, el seu punt de partença fou Antoni Gaudí , a la influència del qual en el fons sempre fou fidel, tot i que el seu món formal hi estigui en contraposició En les seves obres es pot apreciar una influència medieval, especialment romànica, així com una altra de…
Ramon de Llupià-Bages
Història
Cavaller, senyor de Bages de Rosselló i de Sant Joan de Pladecorts (Vallespir).
Fill gran i hereu d’Huguet de Llupià-Bages, fou un dels millors capitans catalans del seu temps Prengué part, vers el 1366, en la guerra civil castellana, al costat dels Trastàmara, el 1374 intervingué en la defensa de Catalunya contra l’infant Jaume de Mallorca, el 1385 en la incursió contra les companyies mercenàries acampades a Durban, acompanyant l’infant Joan, del qual era conseller i algutzir, en 1389-90 en la defensa de Catalunya, envaïda per les tropes dels Armanyac, etc El 1392 acompanyà l’infant Martí, després rei, en l’expedició a Sicília Caigué presoner el 1394, però fou alliberat…
Della Robbia
Luca Della RobbiaNois cantant, relleu de la cantoria de Florència
© Fototeca.cat
Escultura
Arts decoratives
Família d’escultors i ceramistes florentins dels segles XV i XVI.
El més destacat fou Luca Della Robbia Florència ~1400 — 1482, potser deixeble de Ghiberti, d’activitat documentada entre el 1431 i el 1469 Una de les seves primeres obres fou una cantoria de marbre per a la catedral de Florència avui al Museo dell’Opera del Duomo Tanmateix, la seva principal aportació foren les escultures de ceràmica vitrificada, gènere del qual hom li atribueix la paternitat i que constituí la base d’una florent indústria familiar són composicions en relleu, de tema religiós, amb figures blanques sobre fons blau, orlades amb flors i fruits policromats Madonna delle rose i…
Associació Wagneriana
Llibret d’òpera editat per l’Associació Wagneriana
© Fototeca.cat
Música
Entitat creada a Barcelona l’any 1901 per a promoure l’estudi i la divulgació de l’obra de Richard Wagner.
Sota l’impuls del seu president, Joaquim Pena , i de diverses personalitats del món cultural, fins l’any 1906 organitzà 175 sessions dedicades a l’estudi i l’audició d’obres de Wagner i d’altres autors, i també a la lectura de traduccions dels llibrets, conferències i concerts Gràcies a la tasca de Joaquim Pena, Antoni Ribera , Jeroni Zanné, Xavier Viura i Salvador Vilaregut es publicà la traducció catalana dels drames lírics de Wagner, adaptada a la música, i cinc reduccions per a piano i cant amb text alemany i català L’Associació possibilità així l’audició de fragments wagnerians en català…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina