Resultats de la cerca

Estudià llengües romàniques a la Universitat de Barcelona i ha exercit com a professor de llengua i literatura a Lleida Ha collaborat  en diverses publicacions, especialment amb articles referents a autors de ponent El 1972 s’estrenà com a poeta amb  La meva casa , recull amarat de lirisme intimista, evocació de les experiències viscudes en el marc de la casa pairal del poeta, que esdevé un tema recurrent i mític en llibres posteriors Per aquesta obra rebé el premi Joan Salvat-Papasseit el mateix any En aquesta etapa, la influència realista es fa evident a  Cansada veu 1974, a  Memòria d’un…

Vida i obra Estudià filologia romànica i ha estat, professor de la Universitat de València i al Queens College de Nova York Ha exercit de crític literari en diferents mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui ,  L’Espill , Caplletra , Reduccions i Catalan Review , entre d’altres Com a poeta, cal assenyalar Adveniment de l’odi 1976, Museu de cendres 1981, premi València de literatura, 1980, L’heura del desig 1985, premi Roís de Corella dels premis Ciutat de València, Prisma 1990, Màscares 1992, La mirada ingènua 1992,  Fronteres 1994, premi Vicent Andrés Estellés 1993 i Crítica…

En aquesta activitat intervenen criteris normatius —idees prèvies sobre què ha d’ésser la literatura— i una tasca d’erudició que proporciona les dades materials bàsiques Però el que defineix la crítica és l’anàlisi dels elements que componen l’obra Aquesta anàlisi té aspectes de caràcter científic —estudi de les circumstàncies biogràfiques, històriques, socials, etc, que han fet que l’obra fos escrita d’una manera determinada— i és una aportació decisiva del segle XIX, on la crítica abandonà l’apriorisme que constituïa anteriorment la seva base hi és ineludible, però, un cert grau de…

Els components d’Els Setze Jutges, O Maspons, 1964 AOM Ens calen cançons d’ara és el títol del text que es reconeix com a primera expressió pública del futur moviment Aparegué el 1959 a “Germinabit”, predecessora de “Serra d’Or”, i el signava Lluís Serrahima, un dels futurs membres d’Els Setze Jutges El moment coincidia amb la gestació dels primers conjunts espanyols mimètics del pop anglosaxó, que començarien aviat a sonar a les emissores de ràdio i a les primeries de la televisió A l’origen d’aquest vast fenomen sociomusical hi ha diverses iniciatives disperses i un sentit pragmàtic que les…

Situació Absis de l’església, decorat amb els clàssics motius llombards ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Maria és situada al bell mig del poble de Sant Feliu d’Amunt L’itinerari per accedir-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 19,8” N - Long 2° 43’ 24” E Història L’església de Santa Maria és esmentada per primera vegada l’any 941, en la venda d’un alou situat dins la vila de Sant Feliu Fou reconstruïda al segle XI i esdevingué la seu d’un priorat de l’orde de sant Ruf, al mateix temps probablement que l’església de Sant…

Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…

Desenvolupament enciclopèdic La nova institució englobava les activitats de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i del Museu d’Arts, Indústries i Tradicions Populars, i les investigacions arqueològiques, les publicacions municipals de caràcter històric, els cursos d’història de la ciutat i les tasques d’assessorament en tot allò relacionat amb la restauració de monuments de valor historicoarqueològic A més, exercia la secretaria del premi Martorell per a treballs d’arqueologia d’Espanya i del Patronat de la Fundació Massana biblioteca,…

Fou mostassà 1530 i jurat 1538 de València L’obra, titulada Memòries de coses senyalades que s’han seguit en la present ciutat y regne de València , tal com ha arribat a l’actualitat, és un manuscrit de 15 folis numerats més un foli inicial sense numerar Consta de 165 apartats, els quals comprenen des del 19 d’agost de 1555 fins a l’1 d’agost de 1557 A més, les tres notícies inicials estan datades al juliol del 1555 i al novembre del 1553, i l’apartat 123, que tracta de la mort del castellà d’Amposta Joan Baptista Vilaragut, el 25 de gener de 1526 L’objectiu de l’autor fou deixar memòria d’…

Desenvolupament enciclopèdic És el segon poemari de l’autor Recull un total de vint-i-cinc poemes escrits entre els anys 1919 i 1921, on combina algunes propostes poètiques nascudes arran de l’esclat de l’avantguarda europea amb altres elements més propis de la tradició Alguns dels poemes del llibre contenen les claus definitòries de la poesia amorosa salvatiana, que serà àmpliament desenvolupada més tard a El poema de la rosa als llavis 1923 Totes les relacions entre el jo que domina els poemes i el món que l’envolta es troben regides simbòlicament per la passió amorosa, que hi és concebuda…

Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a  La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’…