Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
l’Avellà
Interior del santuari de la Mare de Déu de l’Avellà (Catí)
© C.I.C.-Moià
Santuari
Balneari
Santuari de la Mare de Déu de l’Avellà (o de la Misericòrdia) i balneari amb aigües sulfuroses (banys de l’Avellà), situats a la zona muntanyosa que limita el Maestrat i els Ports, a la capçalera del riu de Cervera, dins el terme municipal de Catí (Alt Maestrat).
la Torre dels Domenges

Església de Santa Quitèria
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Plana Alta, envoltat del de Vilanova d’Alcolea (o d’En Domènec), al corredor prelitoral, a l’eix tradicional de comunicacions paral·lel a la costa, just a ponent de l’antic traçat del camí de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat).
El sector de ponent és accidentat pels contraforts de la serra de Penya-roja, prolongació de la serra d’en Galceran Les aigües són drenades pel barranc de Penya-roja, afluent de la rambla de les Coves El 10% de la superfície total és improductiva Al secà hom conrea 270 ha, dedicades sobretot a cereals, oliveres i, més modernament, ametllers L’horta ocupa una extensió de 7 ha El poble 248 h agl 2006, torratins 306 m alt, és situat sobre la riba esquerra del riu Sorgí al voltant d’una fortificació que dominava el pas del camí ral De l’església parroquial Santa Quitèria depèn el santuari de la…
Bel
Poble
Poble del municipi de Rossell (Baix Maestrat), a la Tinença de Benifassà, sobre el vessant drenat pel Cérvol d’una de les darreres derivacions de les muntanyes de Beseit, entre les quals destaca la pena de Bel
(1 005 m alt.), al límit entre els Ports i el Maestrat.
D’origen islàmic, fou conquerit per Jaume I i estigué sota el domini del monestir de Benifassà
bestiar equí
Ramaderia
Bestiar integrat per cavalls, egües, poltres (bestiar cavallí), ases, someres, muls i zebres.
Poden ésser criats en règim d’estabulació i de pastura, i són alimentats sobretot a base d’herba fresca, farratge i palla La ramaderia de zebres és molt estesa a la República Sud-africana, sobretot després de l’obtenció del zebró o híbrid entre els cavalls i les zebres, amb la força d’aquells i la resistència d’aquestes a les malalties tropicals La ramaderia d’ases, someres i muls, animals sobris i resistents, ha experimentat una gran minva a causa de l’expansió de la maquinària agrícola i del desenvolupament dels mitjans de transport, i només n'hi ha a les regions poc desenvolupades Els…
mossàrab
Lingüística i sociolingüística
Parlar romànic que empraven els mossàrabs i també els muladís o indígenes renegats del cristianisme.
Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…
mesquita
Mesquita de Jama Masjid a Delhi, la més gran de tota l’Índia
© X. Pintanel
Arquitectura
Islamisme
A l’islam, edifici destinat, sobretot, a l’oració dels fidels.
Hom l’utilitza també com a lloc de reunió de la comunitat musulmana Hi és prescrita únicament l’oració del divendres, bé que hom recomana de fer-hi també les altres, i no serveix per a d’altres cerimònies, com circumcisions, casaments o enterraments Segons la importància de les poblacions, hi ha diverses mesquites de barri, i una, l' aljama , és la principal Les dones hi tenen un espai reservat a l’interior És estructurada segons un pla rectangular, molt simple, que consta d’un pati a ple aire amb una torre adossada, anomenada minaret , i el mīḍa' , o font de les ablucions, i també d’una zona…
Hortolà
Àrea de nidificació de l’hortolà Emberiza hortulana als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Als Països Catalans l’hortolà és un ocell estival que nia d’una forma molt localitzada a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià A Andorra només es coneixen unes poques observacions, però és possible la seva reproducció, i a les Balears tan sols és un migrador rar Els primers hortolans arriben a les nostres terres a mitjan abril, i les dades d’ocells migradors es perllonguen fins als primers dies de maig És interessant esmentar que la migració d’aquesta espècie és…
Arpella vulgar
Àrea de nidificació de l’arpella vulgar Circus aeruginosus , en verd i de l’esparver d’estany Circus cyaneus , en taronja als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie nidifica d’una manera molt localitzada per tots els Països Catalans i és, a més, un migrador i hivernant comú Al Rosselló s’estima que crien unes 4 parelles als estanys de Canet i Salses, i que hi arriba a l’hivern una màxima de 10 individus A Catalunya es reprodueixen al voltant de 6 parelles, entre els aiguamolls de l’Empordà, el delta de l’Ebre i determinades localitats del Segrià Hom coneix…
guerra dels Malcontents
Història
Alçament armat promogut el 1827 a Catalunya pels ultrareialistes, que consideraven massa suau la política repressiva de Ferran VII contra els liberals.
Les queixes principals es referien a la negativa a restablir la inquisició, a l’indult bé que molt parcial atorgat als liberals, a la permanència en l’exèrcit i els càrrecs públics de gent tinguda per liberal i a la relegació dels voluntaris reialistes els antics guerrillers del Trienni Constitucional, els caps dels quals foren apartats en bloc de l’exèrcit, amb llicència illimitada, i aviat deixaren de percebre els sous promesos Les esperances ultrareialistes, posades primerament en Ferran VII, s’anaren decantant cap al seu germà Carles la conspiració de la cort, mostra de la qual fou la…
Pardal de bardissa
El pardal de bardissa Prunella modularis té la mida d’un pardal i el plomatge predominantment de color gris pissarra, bé que al dors és brunenc El bec és llarg i fi, de color fosc Sol veure’s, solitari, a les bardisses i les mates baixes, com l’exemplar de la fotografia, feta a Núria Jordi Vidal El pardal de bardissa és nidificador abundant a Andorra, la Catalunya humida i la zona montana de la Catalunya Nord També se’l pot trobar a barrancs frescals i humits de les parts altes dels ports de Beseit, i potser estigui també en algun punt del Maestrat i Penyagolosa És un migrador parcial, de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina