Resultats de la cerca

El lloc d’Olost apareix com a pertanyent al terme del castell d’Oristà a partir del 908, quan una terra es trobava situada en el castell d’Oristà, a les adjacències de Santa Maria d’Olost L’existència del terme del castell d’Oristà es constata fins al 1065 Per altra banda a partir del 1059 comencen a aparèixer uns personatges cognominats Olost Ramon Guifré d’Olost és el primer que apareix l’any esmentat, però no serà fins el 1155 que es constatarà documentalment que eren senyors del castell d’Olost, encara que pel cognom es pugui pensar que ho eren des de mitjan segle XI, com a mínim La…

De la primera església romànica de Santa Fe de Quer no es conserva cap testimoni arquitectònic, car l’edifici actual correspon a l’obra dels segles XVII-XVIII Situada dins l’antic comtat de Cerdanya, a la vall històrica de Brocà, formava part dels dominis territorials dels barons de Pinós i fou des dels seus orígens sufragània de Sant Esteve de Bagà El lloc de Quer Quer , topònim molt significatiu, és esmentat com un dels límits de l’església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà, en la seva acta de consagració del 984 Les notícies de l’església s’allarguen, però, al segle…

Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson forma francesa de So , marquès de Bonac A una altra línia pertangué Estefania de So , filla d' Arnau I de So i germana d' Arnau II de So , castlans de So i de Queragut, els quals succeí Fou casada amb Bernat de Llo o d’Alió i foren pares d' Arnau III de So mort el 1308, que el 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbaladó i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i Queragut Tenia…

L’antiga església de Santa Magdalena devia trobar-se situada molt prop del castell de Faia, possiblement a l’aiguabarreig del riu Bastareny amb el torrent de Torrentols El lloc de Faia és esmentat per primera vegada en l’acta de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç prop Bagà, l’any 983 Et in Faia, casas et terras et vineas cum affrontaciones illorum El lloc s’ha de vincular, doncs, a les propietats del monestir de Sant Llorenç L’any 1087 a Faia Ipsa Faia Al comtat de Cerdanya i a la vall de Brocà, a l’apèndix del Puig que es diu d’Avellanet in comitatu Cerdaniense, in valle…

Amb Joan de Beaumont passà a Catalunya, on esdevingué un notable cap militar en la revolta contra Joan II Sobresortí en la defensa de Lleida 1463-64 i en la batalla entre Calaf i els Prats de Rei 1464 Entre altres fets militars, contribuí a abastar Cervera, assetjada per Joan II, i la defensà fins a la rendició 1465 Pere IV de Catalunya li concedí la baronia de Palafolls el matrimoni amb Joana Estefania de Pinós li donà opció al patrimoni dels vescomtes d’Illa i de Canet El 1466 fou nomenat capità de l’Empordà pro indiviso amb el seu germà Joan i amb Pere Joan Ferrer i també del…

Situació Un fragment del pany oriental dels murs del castell, format per còdols arrenglerats, un dels sectors més característics de les seves ruïnes ECSA - JL Valls Canet és a la riba dreta del Tet, i havia estat protegida pel castell i envoltada de muralles Les restes del vell castell de Canet es troben sobre un turó natural a la part nord del poble Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 29,4” N - Long 3° 0’ 37,2” E Per a anar-hi, cal prendre, a partir de Perpinyà, la carretera D-617 Canet és a 11 km de Perpinyà i a 2 km de la mar PP Història Els senyors del lloc i castell de Canet villa Kanedo…

Situació Un aspecte dels murs que encara resten dempeus de l’antiga fortificació V Hurtado El que resta del castell de Ribes es troba dins el nucli urbà de Ribes de Freser, a uns 100 m vers tramuntana del carrer de Nostra Senyora de Gràcia el qual esdevé, en sortir del poble, la carretera de Pardines tot just passat el pas a nivell del cremallera que mena a Núria El castell és situat damunt un petit turó a tocar del camí del cementiri Mapa 256M781 Situació 31TDG315894 VHC Història Si bé en els papers de Roc d’Olzinelles apareix un “ Castro de Ripas ” datat l’any 840, la inexistència del…

El dia 6 d’agost de 1446 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pero Ximénez de Urrea Saragossa – Tarragona 1489, arquebisbe de Tarragona diputat militar Galceran Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur, vescomte d’Illa i de Canet diputat reial Joan Desbosc, ciutadà honrat i síndic de Lleida oïdor eclesiàstic Agustí d’Illa, canonge i ardiaca major d’Urgell oïdor militar Joan Jofre Sarroca, donzell oïdor reial Bernat Aibrí, burgès de Perpinyà Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí era fill del noble Pero Ximénez de Urrea, senyor d’Èpila i vescomte de Rueda, gran camarlenc…

Situació Situada al bell mig de la vall del Bastareny, encimbellada dalt un puig —mai aquest nom havia estat tan adequat— s’aixeca aquesta graciosa església, presidint amb majestat l’àmplia vall resguardada per les serralades del Cadí i de Gisclareny Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 03,1 — y 80,1 31 TDG 031801 Una vista aèria de l’església, enmig de la naturalesa, des del costat sud-oriental J Pagans-TAVISA Una vista de l’exterior de l’edifici des del cantó sud-occidental Hom pot constatar l’…