Resultats de la cerca

Situació Portada de l'església de Sant Pere d’Or, oberta al cantó de migjorn F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Pere es dreça al bell mig de la població de Santpedor, de la qual és la parroquia que dista uns sis quilòmetres de Manresa vers tramuntana Long 1°50’24” - Lat 41°47’10” Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc anomenat Or Molt aviat degué adquirir la condició de parròquia que conserva avui dia L’església era de fundació comtal, que per diverses donacions passà, en part, al monestir de Sant Benet de Bages El lloc d’Or es documenta…

Situació L’església es troba al costat de la torre que acabem d’estudiar a l’apartat anterior L’església al peu de la torre del castell, vista des del costat de migjorn, amb el mur decorat amb arcuacions i bandes llombardes que s’interrompen a mitja altura A Borbonet Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn Arxiu Gavín Aquesta església es trobava dins el recinte del castell de Coaner Molt aviat degué adquirir la condició de parròquia fins que la perdé en temps moderns Història El lloc de Coaner és documentat des del 960 i l’església apareix citada el 1024, en què fou…

Situació L’església de Sant Martí de la Nou centra un petit nucli de cases que formen el poble de la Nou de Berguedà, a 876 m d’altitud, en una vall afluent al Llobregat, i voltada d’altes muntanyes com el puig del Reu, les Rovires, Sobrepuny, la Baga Negra, Tastanós i la costa de Viladomat Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 08,1 — y 69,0 31 TDG 081690 Una vista de l’exterior de la capçalera de l’església amb l’absis central i l’absidiola del costat de migjorn R Viladés Una vista general de la…

Apiàcies o umbellíferes, II 1 Sanicula europaea a aspecte general, en el qual s’aprecien les fulles palmatisectes i les petites umbèllules x 0,5 b fruit, de superfície coberta d’espinetes ganxudes x 3 2 Pastanaga borda Daucus carota a aspecte general, que mostra la rel un xic engruixida, les fulles i les bràctees molt dividides i les umbelles grosses i planes x 0,5 b flor, típicament actinomorfa i d’ovari ínfer x 4 3 Chaerophyllum aureum, una de les cominasses a branca florida i fruitada x 0,5 b umbèllula x 2 4 Bupleurum baldense a aspecte general d’aquesta petita planta anual x 0,5 b…

Situació i presentació Abans pertanyent a la comarca de la Noguera, forma part del Segrià des de l’any 1989 De 12,31 km 2 d’extensió, s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la comarca de la Noguera El límit de llevant del terme passa pel curs del riu esmentat, que fa de divisòria amb el municipi d’Albesa Noguera A ponent el municipi confronta amb Alguaire i amb Vilanova de Segrià i a migdia termeneja amb Corbins, tots ells municipis segrianencs Hi passen diversos recs que s’alimenten del canal de Pinyana entre ells cal esmentar el de Ratera, el Regueret o la Cecleta…

Situació i presentació El municipi de Molló, de 43,09 km 2 d’extensió, limita al N amb les comarques del Vallespir i el Conflent, a l’W amb Setcases i Llanars, i a l’E i al S termeneja amb Camprodon Comprèn tota la capçalera del Ritort, que neix als vessants SE de Costabona, a l’indret dit les fonts del Ritort o les deus d’en Sitjar, sota les roques d’en Mercer, i va encaixant-se vers Espinavell i Molló alhora rep nombrosos torrents que es formen a les grans serralades que envolten el terme torrents de Coll Pany, de la Casassa, de Coll Pregon, de Fabert i sobretot la riera de la Ginestosa,…

La geografia Cap de comarca, Elx, motiu pel qual hom anomena també aquesta comarca el Camp d’Elx Ocupa els piemonts del Sistema Subbètic, una part dels seus vessants i les planes deltaiques valencianes meridionals La dilatada plana quaternària estesa al peu de l’anticlinal juràssic de la serra de Crevillent i de les alineacions que acaben a la del Colmenar és coberta d’argiles roges amb còdols i crostes calcàries Cal individualitzar-hi dos glacis esglaonats, coberts de dipòsits detrítics i d’incrustacions zonals el nivell mestre, on s’encaixen uns quinze metres del Vinalopó i d’altres rambles…

Situació i presentació El terme municipal d’Argençola, de 47,09 km 2 , un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà Limita amb Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà, al SW, a l’W amb Talavera de la Segarra, on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu NW, Sant Guim de Freixenet Segarra, Veciana N, Jorba E i Sant Martí de Tous SE El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel torrent del Molí, un dels…

Situació i presentació És situat a la Solana, a la dreta del Segre S’estén pel vessant meridional de Puigpedrós 2914 m, quadrifini dels termes de Meranges, Ger, Guils de Cerdanya i Porta Alta Cerdanya, i pels del Pedró de la Tossa 2695 m i Puigfarinós 2594 m, al N i ja fora del terme Per ponent, el terme de Ger confronta amb Meranges per la vora oriental de l’estany de Malniu, situat just en aquest terme veí, pel pla de la Mànega, pel planell de l’Agulla i pel pla de Sobirà També a l’W, Ger confronta puntualment amb Bellver de Cerdanya, i al SW amb Isòvol mitjançant un traçat irregular que…

El sector més característic correspon al sector sud, que comprèn els antics barris dels Josepets, Jesús, els Caputxins Vells, el Camp de la Granada, el Camp d’en Tuset, el Camp d’en Vidalet, el Camp d’en Grassot i la Salut El 1984 fou creat el districte de Gràcia 115 753 h 1996, que a la major part del barri antic incorporà Vallcarca, el Coll i els Penitents, que pertanyien a Horta La part SW de l’antiga vila a partir de la Via Augusta fou agregada als districtes de Sarrià-Sant Gervasi de la vorera de muntanya de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia i a l’Eixample per la vorera de mar…