Resultats de la cerca

Llicenciada en ciències econòmiques per la Universitat de València, fou catedràtica d’administració d’empreses i professora de secundària Militant del Partit Comunista del País Valencià PCPV-PCE, ha estat també membre d’altres formacions polítiques d’esquerra, com són el Partit Comunista dels Treballadors PCT o el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya PCPE Afiliada a la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres CCOO Després de reingressar al PCPV-PCE el 2001, accedí a la secretaria general d’aquesta formació el 2005, càrrec que desenvolupà fins el 2010, quan assumí el de …

Nascuda a Cuba, retornà amb la seva família a Barcelona, on féu els primers estudis A l’inici de la Guerra Civil Espanyola tornaren a Cuba, on Rovira rebé la formació universitària en biblioteconomia 1938-41, que culminà amb el doctorat en filosofia i lletres 1950-52 La seva tesi, Los epígrafes en el catálogo diccionario , fou publicada el 1952 i reeditada el 1966 Fou professora de biblioteconomia a la Universitat de l’Havana 1952-54 i directora de la biblioteca de la Universitat Catòlica de Santo Tomás de Villanueva, a la mateixa ciutat 1953-60 Dirigí la revista Cuba bibliotecológica 1953-60…

Sorgí com a evolució de la Cobla Vella de La Bisbal El 1932 fou nomenada cobla oficial de la Generalitat de Catalunya, títol restituït el 1978 pel president Josep Tarradellas Al llarg de la història integrà figures destacades, com els tenors Albert Martí, Ramon Rossell, Josep Coll, Ferran Rigau i Ricard Viladesau, i fou dirigida successivament per Robert Mercader, Josep Canet, Josep Maria Soler, Josep Saló, Genís Canet, Conrad Saló el de més durada, des del 1935 fins el 1977, Josep Cassú, Josep Maria Surrell i, des del 1992, Francesc Cassú Habituada als escenaris internacionals, ha…

Cursà estudis d’economia a la Universitat de Barcelona i es diplomà en alta direcció d’empreses per l’IESE Dirigí l’empresa de cablatge Furas, de la qual era accionista majoritari, part de la qual fou venuda l’any 2007 a la multinacional alemanya del mateix sector Leoni, amb què continuà collaborant a través de la societat Furas-Leoni Després de la venda de l’empresa, passà al sector immobiliari Naus Piera, posteriorment Immobiliària Pietor Fins l’any 1997 presidí Sefes, antiga patronal del Baix Llobregat —creada l’any 1976— que el mateix 1997 es fusionà amb PIMEC , inicialment amb el nom de…

Començà els estudis de dansa amb Mary Wigman i després, a Amsterdam, a la School for New Dance Development, i a Nova York L’any 1993 obtingué una beca artística a la Künstlerhaus Bethanien de Berlín i fundà la companyia de dansa Sascha Waltz & Guests amb Jochen Sandig, un dramaturg Creà coreografies que retrataven la realitat social i la mentalitat petitburgesa i centrà la seva atenció en temes com la violència física i psíquica, la sexualitat frustrada i la batalla dels sexes Aconseguí construir un llenguatge corporal nou, ple d’imatges belles i alhora inquietants, a partir de moviments…

Net del fundador del grup HUSA Hotels , feu estudis a Suïssa i a l’IESE El 1982 fou nomenat director general del grup HUSA i posteriorment n’assumí la presidència succeint el seu pare, Joan Gaspart i Bonet Ha format part de la direcció d’organismes i d’organitzacions empresarials del sector turístic secretari de l’Asociación de Cadenas Hoteleras de España 1981, president del Consorci de Turisme de Barcelona de la Cambra de Comerç de Barcelona, des de la seva fundació 1994 fins el 2019, i president del Consejo de Turismo de la CEOE 2010-19, entre altres càrrecs És també…

Primogènit i successor de Joan II primer delfí de França 1349 Assumí el govern després que Joan II fou fet presoner pels anglesos a Poitiers 1356 Superà amb habilitat el moviment vers un control de l’administració propugnat des del 1356 pels estats generals de la llengua d' oïl , dirigits per Robert Le Coq i Étienne Marcel amb la convinença de Carles II de Navarra Dominà la insurrecció comunal de París d’Étienne Marcel i la revolta camperola de la Jacquerie 1358 Preparà, a Brétigny, la conclusió del tractat de Calais 1360, que permeté el retorn de Joan II Rei el 1364, derrotà…

Estudià composició amb K Sikorski 1931-36, i posteriorment es perfeccionà a Viena, amb F Weingartner, i a París i Londres El 1945 dirigí la Filharmònica de Cracòvia, i l’any següent, la de Varsòvia Feu nombrosos concerts per Europa i el 1950 assumí la vicepresidència del Consell de Música de la UNESCO Establert a Londres des del 1954, dirigí la Simfònica de Birmingham 1957-59, guanyà diversos premis, i el 1984 fou nomenat membre honorari de la Royal Academy of Music La seva obra es feu ressò de les tendències més innovadores de la música polonesa dels anys quaranta, i mostra una…

S’inicià en la música amb el seu pare, abans d’ingressar al Conservatori de Milà 1850-55 Impartí classes i fou també director de l’Òpera de Fiume 1855-62 El 1862 anà a Viena, on destacà com a director d’orquestra i compositor d’operetes L’any 1870 s’installà definitivament a Zagreb, on dirigí l’orquestra del Teatre de l’Òpera Contribuí a afermar el moviment cultural illiri, que volia recuperar el sentit de la cultura croata Ancorat en la tradició romàntica nacionalista, en la línia de G Verdi, l’obra de Zajc excellí en el terreny melòdic i el domini instrumental, però no assumí…

Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982- Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des del…