Resultats de la cerca

Vida Llicenciat en dret, s’inicià com a cineasta amateur a Barcelona Installat a Madrid, fou des del 1956 corresponsal de "Fotogramas" i el 1958 ingressà a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques, on coincidí amb Jordi Feliu Amb aquest codirigí diversos curts i participà en els guions de Tierra de todos 1961 i Vamos a contar mentiras 1962, tots dos d’Antonio Isasi-Isasmendi i El balcón de la luna 1962, Luis Salavsky També obtingueren, amb el llarg documental Diálogos para la Paz 1964, el segon premi del concurs de guions convocat amb motiu de la campanya franquista 25…

Ha estat utilitzada com a arma política per tal d’atreure l’atenció pública sobre algun fet concret Foren cèlebres els dejunis de Gandhi  en favor de la independència de l’Índia, i tingué una ressonància mundial la vaga de fam del batlle de Corcaigh Terence Mac Swiney, independentista irlandès, que el dugué a la mort al cap de 75 dies de dejuni 25 d’octubre de 1920 Posteriorment, relacionat amb el conflicte nord-irlandès, el militant de l’IRA i diputat electe al Parlament britànic Bobby Sands morí a la presó el 5 de maig de 1981 després d’una vaga de fam de 66 dies Als Països…

Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda des de la Tordera a Caldetes, i era esmentat amb el nom de Palatiolum A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes El seu net Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que canvià…

Barruera, a l’entrada de la vall de Boí i en el camí transversal del port de la Gelada, tingué castell o alguna mena de fortificació romànica Hom estima que pot ésser un vestigi del castell de Barruera la gran torre quadrada, d’època indefinida, que es dreça damunt el poble de Barruera, adossada a la casa dita del “Pubill” El primer esment d’aquesta fortalesa és de l’any 1174, en què Arnau Mir I, comte del Pallars Jussà, deixà a Santa Maria de Mur el capmàs que tenia Pere Ramon al castell de Barruera Consta documentalment que Barruera pertanyia als senyors d’Erill ja a la primeria del segle…

El convent de l’orde de les clarisses, fundat l’any 1263, tingué el seu primer estatge extramurs de Perpinyà, no lluny de la porta de Sant Martí, prop del camí de Tuïr Molt aviat gaudí de la protecció dels bisbes d’Elna i del papat en aquest sentit, hom sap que l’any 1271, el papa Gregori X, mitjançant una escriptura prengué aquesta comunitat sota la seva protecció i empara, i també es comprometia a defensar tots els béns que tenia o que pogués adquirir en el futur Posteriorment, el papa Joan XXII, el primer de maig de 1323, concedí a dit convent els mateixos privilegis i Indults que havien…

Aquesta celebració extraordinària, que coincideix amb tots els anys acabats en u, té el seu origen en una solemne processó votiva a la fi d'una pesta en honor de la Mare de Déu, patrona de la ciutat, a fi que preservés els vallencs de qualsevol calamitat Pau Baldrich 1760-1834, marmessor del llegat de mossèn Josep Parellada, fou el promotor de les festes decennals, i fou qui signà el 28 de gener de 1791 davant notari el vot públic, junt amb el batlle de Valls i la comunitat de preveres presidida pel rector de la parròquia de Sant Joan La Mare de Déu de la Candela, imatge molt…

Aquesta fortalesa, avui desapareguda, segurament es trobava a prop o en el mateix lloc de l’antic poblat de Sallent, avui dia abandonat El topònim Saliente es troba documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell, com una possessió cedida al cenobi de Tresponts i que el comte Ermengol, fill del comte Borrell, donà el 997 a la catedral de la Seu El kastro Salientis no figura esmentat fins al segle XI en documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell en donacions d’alous dins el terme d’aquest castell En la butlla del papa Silvestre, atorgada el 1001 a petició del bisbe…

En ser Vilafranca de domini reial, no és estranya l’existència d’un edifici d’allotjament dels monarques de la corona catalano-aragonesa, el qual possiblement es construí al final del segle XII El 1236 el rei Jaume I cedí a Fructià de Palau el seu palau reial amb l’obligació de donar allotjament al monarca i als seus successors sempre que s’hi trobessin de pas Sembla que fou en aquest palau on morí el rei Pere II el Gran el 1289, segons explica el cronista Ramon Muntaner El 1303 el rei Jaume II va encarregar al sots-veguer i al batlle de Vilafranca que venguessin l’esmentat palau…

El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort amb el seu castell…

L’any 1081 Senior dona al monestir de Gerri un alou situat al pàgus cortesà, a la vila de Pujol, a l’apèndix de Sant Pere, sobre el barranc de les Moreres, al lloc de Castell Salat Castello Salado Aquesta és la primera referència topogràfica d’un castell que d’antuvi es presenta com un domini dels comtes de Pallars Sobirà i que un segle més tard desapareixerà de la documentació Al terme de Castell Salat es localitzen també sis eres de sal que l’any 1141 Artau III vengué als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, establerts ja al Pallars Quatre anys més tard, Artau IV i Guillema vengueren al…