Resultats de la cerca
Es mostren 2004 resultats
Santa Maria d’Ivorra
Art romànic
A ponent del poble d’Ivorra hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Ivorra, que té els seus orígens al segle XI La seva primera referència data de l’any 1076, en què els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Llúcia, feren donació de les esglésies d’Ivorra a la canònica de Solsona, especificant que l’església de Santa Maria “ est fons villam ” i que tenia a prop la capella de Sant Protasi D’aquesta manera, doncs Santa Maria d’Ivorra va passar a dependre de Solsona, circumstància ben reflectida en les diferents butlles papals posteriors, que confirmen les possessions de la canònica solsonina, així com…
la Plana de Croanyes
Masia
Gran masia del terme de Ridaura (Garrotxa), a l’esquerra del torrent de la Plana, afluent de capçalera del Ridaura; és esmentada ja el 858, a l’acta de consagració de la parròquia de Ridaura.
Hi ha l’església de la Mare de Déu dels Dolors
Sant Salvador de Mata (Capolat)
Art romànic
Situació Les ruïnes del monestir són encinglerades dalt el serrat de Sant Salvador, que termeneja amb els municipis d’Avià i d’Espunyola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,3 — y 57,5 31 TCG 993575 Vista de les ruïnes tal com eren al començament del segle XX Un aspecte de les ruines del monestir F Junyent-A Mazcuñan S’hi va des de Berga bo i emprenent la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys Després d’haver passat la fita del quilòmetre 11, just abans de la Mina, cal desviar-se, a mà…
Bellver d’Ossó
Poble
Poble del municipi d’Ossó de Sió (Urgell), situat a uns 2 km a llevant d’Ossó, enfilat al vessant de migdia d’un tossal d’uns 400 m d’altitud, a l’E del terme, a l’esquerra del Sió.
Els carrers antics guanyen l’accentuat desnivell en ziga-zaga i corriols amb graons L’església parroquial de Sant Pere, de la qual depèn l’església d’Ossó, té l’absis i part dels murs de la primitiva construcció romànica del segle XIII, però fou ampliada al segle XVIII quan es feu la nova façana En un carrer del nucli antic hi ha arcs que corresponen possiblement a antics portals Prop de la carretera hi ha l’antiga creu de terme gòtica, datada del 1517 La festa major d’estiu se celebra el primer cap de setmana d’agost Aquest poble formà part del territori conquerit pel comte d’Urgell i la…
vellcatòlic | vellcatòlica
Cristianisme
Membre d’una de les esglésies associades a la unió d'Utrecht, signada el 24 de setembre de 1889 i formada per l’Església d’Utrecht, de tendència jansenista (arquebisbat d’Utrecht i bisbats de Haarlem i Deventer), l’Església d’Alemanya (bisbat de Bonn), l’Església cristiano-catòlica de Suïssa (bisbat de Berna), l’Església d’Àustria (bisbat de Viena) i l’Església catòlico-nacional polonesa dels EUA i del Canadà (bisbats de Seraton, Manchester, Buffalo-Pittsburgh i Chicago).
La impugnació del concili I del Vaticà per part d’un grup d’intellectuals entorn d’Ignaz von Döllinger es configurà en un moviment que, a Munic, decidí de formar una organització eclesiàstica pròpia 1871 Josep Hubert Reinkens rebé la consagració episcopal de mans de l’arquebisbe d’Utrecht, de l’església jansenista 1873, i restà així establerta la jerarquia vellcatòlica a Alemanya, que tingué el suport de Bismarck en ple Kulturkampf Un procés semblant tingué lloc a Suïssa, on es formà la Societat Suïssa de Catòlics Lliurepensadors 1871, dels grups de la qual s’originà l’Església…
Sant Martí de Palafrugell
Art romànic
El lloc de “ Palacio frugelli” és esmentat en el document de l’any 988 a què hem alludit amb referència a Mont-ras i en el testament del comte Borrell II de l’any 991 o 992, pel qual llegà al monestir de Sant Pere de Galligants un alou en aquest lloc, que abans havia posseït el vescomte Énnec L’església de “ Sancti Martini de Palafrugell ” apareix en el conveni establert entre Ramon Berenguer I i Bernat Tedmar o Xetmar L’any 1058 la comtessa Ermessenda restituí al bisbe de Girona, entre d’altres, l’església de “ sancti Martini de Palatii furgelli” L’església també surt esmentada en altres…
Sant Vicenç de Valveralla (Ventalló)
Art romànic
L’antiga església de Sant Vicenç de Valveralla era a uns 200 m de distància del poble vers ponent, al cim d’un petit monticle anomenat el Pedró o l’Església Vella En aquest lloc fins fa poc temps hi havia un altar fet amb carreus, el qual tenia clavada una creu de ferro forjat, que ha estat traslladat a la plaça, davant la parròquia actual Hi resta un clos murat, el qual potser assenyala, encara, la sagrera El lloc de Valveralla és esmentat en el testament del comte Gausfred de l’any 959 Valvaralia i l’any 983 També s’esmenta com a límit de migjorn del territori de Sant Miquel de Fluvià, en…
Sant Andreu Xic o de les Viles (Tona)
Art romànic
Aquesta església es trobava dintre el terme del castell de Tona Encara que la tradició recollida pel bisbe Antoni Pasqual en l’acta d’una visita pastoral de l’any 1690 vol que aquesta església, que té la mateixa advocació que la parroquial, sigui la primitiva del terme, aquest fet no es confirma en cap document L’acta de consagració de l’any 889 de l’església de Sant Andreu de Tona, no situa l’església consagrada en cap lloc concret, com seria al puig o al costat del castell Com que l’edifici del castell no correspon al temple de l’any 888, queda dempeus el dubte Les primeres notícies del…
Santa Maria d’Olost
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà i després del d’Olost quan aquell desaparegué Fou parròquia des de temps molt antic i ha conservat la funció parroquial fins avui dia Les primeres notícies estaven emboirades per l’existència de diversos documents falsos sobre el terme i sobretot una acta de dotació de l’església de Santa Maria d’Olost, la qual pretén que l’any 908 fou dotada pel comte Guifré Borrell de Barcelona, fill del comte Guifré el Pilós, però és totalment fals No obstant aquest mateix any 908 es documenten unes terres situades al comtat de Manresa, al castell d’Oristà,…
Sant Arderi (Cabó)
Aquesta església situada a la vall de Cabó es coneix per un document del 1093 en què es ven un llinar “in locum que vocant ad ipsos linars de Pugoi, subtus ipsa ecclesia Sancti Arderi …” A la vall de Cabó hi ha documentades des del segle XI la vila del Pui o del Puig 1089 i la vila del Pujal 1038, l’actual poble del Pujal d’Organyà L’esment en documents dels anys 1064, 1076 i 1088 de la vila Puiol o Pujol situada prop de l’Ametlla, fa pensar que el Pugol d’aquesta venda es podria identificar amb la vila del Pujal, situada prop del desaparegut poble de l’Ametlla i mencionada en altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina