Resultats de la cerca

L’antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa el 1228 el domini passà als senyors de Costumà, i el 1417, al monestir de Benifassà El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi establí el 1617 consta d’un convent voltat d’un gran recinte i 13 ermites inicialment 11, entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma sota la seva dependència L’edifici central, a 500 m d’altitud, damunt el cingle de Sallent, és obra dels segles XVII i XVIII tenia una comunitat estable…

És vertebrada pel Sistema Divisòrio, apèndix sud-oest del Sistema Central hispànic És un seguit de serrats modests, que formen un peneplà continu de 150 a 300 m Hi són importants els fenòmens càrstics amb polja i deus subterrànies La costa nord és sorrenca, amb camps de dunes, i entre els caps Carvoeiro i Da Roca el Sistema Divisòrio cau a plom damunt la mar En el clima i la vegetació dominen característiques atlàntiques La població ha augmentat els darrers decennis Lisboa agrupa més de la meitat dels habitants de la regió També es destaquen Setúbal, Cascais i Barreiro És important la…

Originat en temps quaternaris com a dipòsit d’aiguamoll, en ésser establerts els regatges del canal d’Urgell 1861 fou aprofitat per a abocar-hi escorrialles d’un sector del canal, en relació amb la séquia segona Així s’enfondí fins a uns 4 m i assolí unes dimensions de 2,5 × 1,8 km Hom emprengué el sanejament d’aquestes aigües residuals, que, en les llargues secades, deixaven una capa de sals clorurs i sulfats Entre 1949 i 1951 fou dessecat i convertit en terres per al conreu El 1993 els ajuntaments d’Ivars d’Urgell i Vila-sana i la Diputació de Lleida iniciaren el procés legal per a la…

El territori és destinat quasi totalment a l’agricultura de regadiu gràcies a la séquia de Montcada un reduït sector de marjal que hi havia vora la costa, abans dedicat a l’arròs, ara és convertit en una part del polígon industrial Mediterrani amb la marjal d’Albuixec, a tocar de l’autopista de Barcelona A més dels conreus hortícoles tradicionals de l’Horta, els anys seixanta hom plantà algunes partides de tarongerar 60 ha A més del polígon, hi ha magatzems fruiters des de fa temps, i, darrerament, s’hi han establert petites indústries plàstics, paviments És dels pocs municipis de l’Horta que…

El terme és situat a la vall alta del barranc de Carraixet, que el travessa, estretament engorjat, de N a S Els conreus principals han estat els de cereals i d’hortalisses en petites hortes i d’oliveres, garrofers i ametllers als bancals La riuada del 1957 produí danys greus al poble, i el 1967 fou bastit, al voltant de l’antiga masia de la Maimona, entre els termes d’Olocau 207 ha i de Llíria 496 ha, un nou emplaçament, i la població es traslladà al nou poble El 1970 hi fou traslladada també part de la població del municipi de Domenyo Serrans, negat parcialment pel pantà de Loriguilla El…

Fundat per Poblet el 1239, s’establí provisionalment a la granja d’Alpic Esporles i vers el 1266 passà al lloc actual Posseí uns dominis molt considerables, sobre els quals l’abat tenia jurisdicció civil L’abat de la Real fou igualment membre del consell estatuït per Jaume III de Mallorca i ocupava a les corts la segona cadira després del bisbe Fins el 1517 els abats foren elegits normalment per Poblet i venien d’aquell monestir des d’aleshores foren nomenats pels mateixos monjos de la Real, que aconseguiren d’independitzar-se de la tutela pobletana el 1560 Al segle XIII, Ramon Llull feu…

Treballà a la litografia Hurtado i assistí a l’acadèmia de Joan Ferrer i Miró Passà a Barcelona, on estudià a Llotja i fou deixeble de Ramon Amado Començà a pintar les seves característiques flors sobre fons negre Residí a París 1884-86, on assistí a acadèmies lliures, i tornà convertit en un bon pintor de natures mortes Installat a Vilanova, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis, càrrec que dimití per dedicar-se de ple a pintar Exposà a la Sala Parés de Barcelona 1899 i 1903, i el 1902 tornà a París, on es dedicà a pintar vistes urbanes i dels Jardins du Luxembourg, que li…

Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí 1583 i l’obrí al públic 1584 El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses Felip IV el 1650 el jesuïta Ignacio Camargo el 1689, el teatre, conegut també al segle XVIII per Casa de les Comèdies , continuà existint i fou novament reformat 1715 per Josep Padilla, seguint un projecte de Tomàs Vicent Tosca L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’adquisició 1741 i…

Aquesta cella monàstica és documentada des del segle IX Segons un precepte de Carles el Calb de l’any 844, la “ cellula que dicitur Carcer sita juxta maris magni littora ” pertanyia al monestir de Sant Medir, precedent de Santa Maria d’Amer Un altre precepte del mateix rei, de l’any 860, confirma la “ cellula que dicitur Carcer ” al mateix monestir També apareix esmentada en un altre precepte de Carles el Simple, a favor de Sant Medir, de l’any 922 L’església fou dedicada a sant Pere i a santa Maria, com demostren les notícies que hi ha al respecte, de l’any 899 “sa net us Petrus de Caree re…

Nom d’una antiga església i comunitat femenina situada a l’indret de l’actual Conreria, dins el municipi de Tiana, traspassat més tard a la cartoixa bastida sota seu entre el 1423 i el 1459 El lloc és documentat des del 1256, que hi ha notícies d’un grup de monges o donades aplegades en dit lloc El 1265 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, va convertir-lo en un monestir regular de canongesses augustinianes regit per la priora Guillema i amb dotze monges La comunitat va subsistir en aquest lloc fins el 1362, que es va traslladar a Barcelona L’edifici, capella i antic convent fou adquirit pels…