Resultats de la cerca
Es mostren 862 resultats
Josep Maria Pujol i de Barberà
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892 a Barcelona, fou arquitecte del ministeri de finances 1893-97 a Barcelona, Múrcia, Granada i Còrdova arquitecte municipal de Tarragona 1897-1939 i de la comissió provincial de monuments, reconstruí la Torre dels Escipions i diverses dependències del monestir de Poblet Cronista oficial de la ciutat de Tarragona el 1924 Construí l’escorxador 1902, el mercat central 1915, el dipòsit d’abastament d’aigües de l’Oliva 1931 i la xarxa de clavegueres de Tarragona Com a obra més important per a la ciutat redactà el pla d’eixample del 1922, que ha dirigit el creixement de…
alicatat
Arts decoratives
Mosaic de ceràmica esmaltada destinat a la decoració de sòcols, arrambadors i paviments.
El seu ús s’estengué per tot l’islam, però els fabricats a Al-Andalus superaren en qualitat els de la resta L’ornamentació solia ésser una combinació de temes estrellats i poligonals, de colors blanc, verd, blau, negre i, rarament, groc i purpuri És difícil d’establir una diferenciació entre els fabricats a Sevilla i els de Granada, però aquests sobresurten, especialment els del regnat de Yūsuf I sala de Comares i torre de la Captiva i de Muḥammad V sala de les Dues Germanes i mirador de Daraxa a l’Alhambra s XIV També són importants els de l’alcàsser de Sevilla, els de la capella reial de la…
Antonio Ripa Blánquez
Música
Compositor i mestre de capella aragonès.
Fou escolà de cant a la catedral de Tarassona, cap al 1737 i n’esdevingué mestre de capella Més tard ocupà el mateix càrrec a la seu de Conca i a Las Descalzas Reales de Madrid El 1761 signà, juntament amb d’altres músics, l’aprovació del tractat Llave de la Modulación , del pare Antoni Soler L’any 1767, possiblement per problemes de salut, sollicità, infructuosament, la plaça del magisteri musical de Màlaga El 22 de juny de 1768 ocupà el lloc de mestre de capella de la catedral de Sevilla El 1785 presidí el tribunal d’oposicions per a la plaça del magisteri musical de la catedral de Còrdova…
Sanç I de Castella
Història
Comte de Castella (995-1017).
Fill i successor del comte Garcia I, es rebellà contra aquest a la darreria del seu govern Fou derrotat a la batalla de Peña Cervera per Almansor 1000 i per ‘Abd al-Malik al-Muẓaffar prop de Clunia 1007 Aprofitant el començament de la decadència cordovesa, arribà fins a Còrdova 1009, pactà una aliança amb els partidaris de Sulaymān ibn al-Ḥakam i ajudà a entronitzar Zawi ibn Zirī En canvi del seu ajut rebé importants fortaleses a la línia del Duero, entre les quals San Esteban, Clunia, Gormaz, Osma, Atienza i Sepúlveda Enfortida la seva posició, aconseguí el reconeixement de la independència…
Magí Verdaguer i Callís
Filosofia
Literatura
Humanista.
Germà de Narcís Verdaguer Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1874 i del 1875 al 1919 fou catedràtic de retòrica i poètica i de psicologia, lògica i filosofia moral als instituts de Maó, Cabra Còrdova, Tarragona i Palma En 1918-19 dirigí també l’Escola Normal de Palma Feu publicacions escolars com Resumen de fonología y morfología de las lenguas latina y castellana 1888, Sumario de retórica y poética o Literatura preceptiva 1889 i Preceptiva literaria 1907 Fou membre de l’Esbart de Vic i collaborà amb el poema Desconhort a La garba muntanyesa 1879 i amb notes…
,
‘Alī ibn Yūsuf
Història
Segon soldà almoràvit (1106-43).
Fill del conqueridor del Marroc, Yūsuf ibn Tašfīn, fou proclamat a Marràqueix Es nomenà amīr al-muslimīn ‘príncep dels musulmans’, bé que reconegué la preeminència religiosa del califa abbàssida Unificà Al-Andalus i prengué les Balears i la ciutat de Saragossa, bé que aquesta fou perduda aviat davant Alfons I d’Aragó 1118 Aquest rei i el de Castella, aprofitant-se de la debilitat dels almoràvits, llançaren freqüents atacs a llurs dominis, com l’expedició d’Alfons I a Granada el 1125, que proporcionà a Aragó un gran nombre de mossàrabs per a la repoblació de les terres de nova conquesta El…
Hug I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries i de Peralada (991-1040), fill de Gausfred I.
En morir el seu pare, heretà Empúries i Peralada Participà, segons Tomic, en l’expedició de Ramon Borrell a Còrdova 1010 En morir el seu germà Guislabert 1014, que havia heretat el Rosselló, intentà de reunificar els comtats Prengué, així, el Rosselló al seu nebot Gausfred II, que es defensà ajudat pel comte Bernat I de Besalú La mediació de l’abat Oliba de Ripoll facilità l’entesa entre els contendents 1020 Mort Ramon Borrell de Barcelona 1018, aprofità la minoritat de Berenguer Ramon I per envair l’alou d’Ullastret, que ell mateix anys abans havia venut al comte barceloní La…
Josep Juncosa Bellmunt
Futbol
Futbolista i entrenador.
Extrem anomenat Papa Dribling per la seva facilitat en el driblatge, començà en el juvenil de la seva població, després jugà en el Reus i a continuació jugà dues temporades al RCD Espanyol 1942-44 En la seva primera campanya anotà 22 gols a la Lliga, xifra només igualada per Rafa Marañón en l’equip blanc-i-blau Disputà 44 partits de Lliga amb l’Espanyol, en els quals marcà 34 gols Seguidament fitxà per l’Atlético de Madrid, amb el qual jugà onze temporades, fins a la temporada 1954-55, que es retirà Amb els matalassers guanyà dues Lligues 1950, 1951 i una Copa Eva Duarte 1951 En les tretze…
art andalusí

Pati de la Séquia, a l’Alhambra de Granada
© CIC-Moià
Art
L’art desenvolupat a Al-Andalus tingué unes característiques pròpies dins l’art de l’islam, malgrat que seguí les seves directrius fonamentals i mantingué estretes relacions amb els nuclis directius creadors a Síria.
Al final del segle VIII s’inicià la construcció de la mesquita de Còrdova, edifici cabdal de l’art andalusí, que ja s’aparta clarament de les orientals i particularment de la gran mesquita de Damasc Presenta noves solucions en les arcuacions que separen les naus interiors pel que fa a alguns aspectes de la decoració Al segle IX l’evolució de l’art andalusí es manifestà en l’ampliació d’aquesta mesquita per ‘Abd al-Raḥmān II i en monuments com l’alcassaba de Mèrida, el minaret de San Juan, a Còrdova, i la mesquita de Tudela Navarra, de la qual resten bastants vestigis que…
Llibre dels reis francs de Gotmar
Historiografia catalana
Crònica que recull els regnats dels reis francs des de Clodoveu a Lluís IV (481-939).
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica o llibre fou regalat com a present l’any 940 per Gotmar II, bisbe de Girona, al príncep cordovès al-Ḥakam, fill i successor d’‘Abd al-Raḥmān III Gotmar havia estat monjo del monestir de Sant Cugat del Vallès i, com a tal, en nom del seu cenobi i del de Ripoll, visità la cort del rei franc Lluís IV d’Ultramar a Breisach el 939 Poc després obtingué el bisbat de Girona Segons Ibn Ḥayyān al-Muqtabis V, Madrid 1979, p 455, el 6 de setembre de 940 encapçalà una ambaixada a Còrdova en nom del comte Sunyer de Barcelona-Girona-Osona, en què obsequià el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina