Resultats de la cerca
Es mostren 1104 resultats
Necròpoli i sitges de Can Massalleres o de Sant Pere (Sant Boi de Llobregat)
Art romànic
Situació L’antic mas de Can Massalleres es troba situat al barri de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat, on ara hi ha els carrers de Mallorca i del Molí Vell Vora aquest indret hi havia hagut la capella de Sant Pere, d’origen romànic, enderrocada el 1837 Mapa 36-16420 Situació 31TDF202776 Necròpoli Planta aixecada el 1984 amb indicació de les sitges excavades Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya Al novembre de l’any 1984 el Servei d’Arqueologia de la Generalitat féu una excavació de salvament dirigida per A Biosca i losep M Puig al barri de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat, a…
Sant Sadurní del Pla (Avinyó)
Art romànic
Situació Sant Sadurní del Pla Vista exterior de l’absis, molt senzill i avui desdibuixat a causa de l’arrebossat que en tapa totalment l’aparell F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Sadurní, dins el terme del castell d’Avinyó, és enfilada a la serra del Morisco, la qual es dreça a la banda ponentina del terme, a frec del territori sallentí i molt a prop de la parròquia de Sant Pere de Serraïma, lloc al qual pertany Long 1°56’02” — Lat 41°50’45” Per anar-hi, doncs, és millor fer-ho per Sallent, prenent una pista que comença, a mà esquerra, davant el cementiri i que, tot passant per una…
Mare de Déu d’Argimon (Riudarenes)
Art romànic
Situació Façana nord-oriental de l’església primitiva del castell damunt la porta d’entrada hi ha vestigis d’un ràfec i la base d’un campanar d’espadanya J Recarens Aquesta església és situada en un cim rocós i abrupte, al mig d’Argimon Mapa 365M781 Situació 31TDG698313 JRR Història Aquesta petita capella romànica fou afegida al cas tell d’Argimon segurament ja al segle X La primera referència, el 1050, esmenta la fortificació propietat de Ponç i de Cabrera Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el territori que formà la parròquia de l’ermita, el…
Convent de Sant Francesc (Lleida)
Art romànic
Existeixen divergències respecte a la data d’establiment de l’orde dels franciscans a la ciutat de Lleida Segons l’historiador Sainz de Baranda, la fundació del convent de framenors a l’esmentada ciutat es va produir l’any 1211 contràriament, P Sanaüja, basant-se en els Anales minorum , proposa com a data el període comprès entre els anys 1217-1220 El convent de franciscans, segons J Lladonosa, era situat vora del camí de Montsó, justament entre el portal de Boters i el convent de Sant Hilari, extramurs de la ciutat aproximadament on es troba, actualment, la plaça de Ricard…
Castell de Perellós (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta fortalesa medieval, la més septentrional de les terres catalanes, al costat de l’església de Sant Miquel ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castell destaquen en el poblet deshabitat de Perellós, escrit Perillós almenys des del segle XVIII i antigament Perellons És al cim d’un serrat de les Corberes serra de Perellós, als contraforts del Montoliu de Perellós i la serra de la Gran Cremada, extrem de tramuntana del terme d’Òpol És el castell medieval situat més al nord de les terres catalanes Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 53’ 55,2” N - Long 2° 50’ 49,2” E Des del…
Ramon Borrell I de Barcelona
Ramon Borrell I de Barcelona, en una miniatura de la Genealogia dels reis d’Aragó (segle XV)
© (monestir de Poblet) Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona-Girona-Osona (992-1017).
Fill i successor de Borrell II de Barcelona i de la seva muller Letgarda de Roergue Des del 986 havia estat associat al govern dels comtats pel seu pare Al començament del 993 ja era casat amb Ermessenda de Carcassona Sembla que el seu pare ja s’havia retirat del regiment dels seus estats set mesos abans de morir Fou el primer comte català que encunyà moneda amb el seu nom El 1002, acompanyat del bisbe de Vic Arnulf, visità, a Roma, Silvestre II per resoldre un problema greu relatiu a Sant Benet de Bages Vers els anys 1001 i 1002 hagué de sofrir un greu atac d’ Almansor que destruí Manresa…
Rafael Patxot i Jubert

Rafael Patxot i Jubert
© Fototeca.cat
Meteorologia
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor.
Vida i obra Home de gran temperament s’abocà al mecenatge per a la cultura catalana, sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera —subvencionà les edicions de l’IEC—, que el 1926 cristallitzà en la Institució Patxot Fill d’una família d’industrials surers, fou educat a Anglaterra El 1926 construí a Sant Feliu de Guíxols un observatori astronòmic i, amb un refractor equatorial doble, inicià a la Península treballs micromètrics d’estrelles múltiples Aviat la secció meteorològica de l’observatori sobrepujà l’astronòmica i, el 1900, publicà Meteorologia catalana Observacions de Sant Feliu de…
, ,
Les comunicacions d’Osona
Els camins Vestigis de la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès Aquest fragment correspon a la costa de Sant Antoni, vora l’actual camp d’esports d’Hostalets de Balenyà G Llop Osona i més en concret la Plana de Vic han estat presentats sovint com un passadís d’enllaç entre el Vallès, i a través d’ell la marina, i les comarques pirinenques La carretera N-152 que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, atravessant el cor d’Osona de S a N, recorda un dels camins històrics més antics, la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del…
Necròpoli i construcció del Collet de Sant Pere Màrtir (Òdena)
Art romànic
Situació Vista de la construcció rectangular, excavada a uns 30 m de la necròpoli M Solà Aquest conjunt, format per una necròpoli i les restes d’una construcció, és situat a una alçada de 652 m, a peu d’un camí carreter que baixa en fort pendent de la Serra de Rubió, prop de la masia de Cal Rumbà, en vista de les Malloles, i en una serreta en un indret anomenat Collet de Sant Pere Màrtir, en una zona actualment cremada pel foc i que abans havia estat poblada per un bosc de pins Mapa 35-15391 Situació 31TCG856122 És un jaciment arqueològic integrat per una petita necròpoli medieval i els…
Ariane

L’Ariane 5 a Kourou (2011)
Nasa
Astronàutica
Coet espacial llança-satèl·lits, desenvolupat d’ençà del 1973 dins del marc de la Agència Espacial Europea, i sota la direcció tècnica del Centre National d’Études Spatiales francès.
La base de llançament és a Kourou Guaiana Francesa Des del 1980 la comercialització és dirigida per la societat Arianespace El projecte, que partia d’una iniciativa francesa, portada a terme gràcies a la collaboració de deu estats europeus,substituí el de les llançadores Europa , tenia des del principi l’objectiu de disposar d’un coet europeu que permetés situar en òrbita satèllits d’ús comercial o científic, especialment destinats a les telecomunicacions, a baix cost i en competència amb la llançadora espacial nord-americana El primer model construït, l' Ariane 1 , dotat amb tres etapes de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina