Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, amb l’absis, la part superior del mur del qual ha estat capçada per un fris d’arcuacions cegues J M Melció La vall de Sant Aniol baixa en direcció nord-sud des dels cims més alts de la línia divisòria amb el Vallespir, entre les serres encinglerades de Talaixà i del puig del Ferran, a ponent, i de Martanyà i de Gitarriu, a llevant, formant uns espectaculars salts i engorjats Al fons d’aquesta vall, tancada i plena d’encant, a l’origen del Llierca, en un lloc pràcticament abandonat, hi ha l’església de Sant Aniol d’Aguja, Sant Aniol d’…

Les valls de Ripoll i Camprodon fins a la incorporació al casal de Barcelona 1111 A partir d’Oliba Cabreta, el Ripollès restà vinculat als comtes de Besalú i no eixí del seu domini fins que, amb la mort del darrer comte, Bernat III, l’any 1111 els estats d’aquest pervingueren al seu sogre el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, en virtut d’un pacte que havien realitzat tots dos, segons el qual si un d’ells dos moria sense fills els seus estats serien heretats per l’altre És a dir, que a partir del dit any 1111 el Ripollès, a l’ensems que el comtat de Besalú, passà a integrar-se als dominis…

Situació Vista de la capella de Sant Jaume Sesoliveres, tradicionalment del terme d’Òdena i ara del municipi d’igualada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta església s’aixeca en un tossal vorer a la cruïlla de la carretera de Santa Coloma de Queralt amb l’antiga nacional de Madrid a Barcelona, als afores d’Igualada i en els confins del terme d’Òdena, al qual havia pertangut fins el 1925, en què, per un decret de segregació, s’annexà a Igualada una part del terme d’Òdena FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG823053 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena,…

El despoblat de Vilba, on s’han fet unes prospeccions arqueològiques fa pocs anys, és situat sobre la cresta d’una roca calcària, als contraforts de la fallada de Malpàs, allí on hi degué haver el castell del mateix nom Les primeres notícies del lloc de Vilba són insegures car aquest topònim sembla que podria designar qualsevol altre petit vilar Així, al cartoral de Santa Maria de Lavaix hom troba esment de l’adquisició per part del monestir, l’any 956, d’un alou a la villa anomenada Biluva , en el lloc dit Erta de Sas, per tant, lluny d’on hi ha l’emplaçament de l’indret de Vilba Segons un…

Els estudiosos creuen que aquest castell era situat al cim del puig de Bassegoda, al municipi del mateix nom Com sigui que no ens n’han arribat restes, en tenim molt poca informació Cronològicament el castell surt esmentat a partir de l’any 1070 i en tenim notícies fins L’any 1292 Tot i que no podem donar una línia successòria dels senyors del castell, sí que disposem de notícies d’algun d’ells Així, el primer del qual sabem alguna cosa és Guillem Bernat “ Guillermi Bernardi ” fill d’Arsenda, que prestà jurament…

Situació La vila inicial, originada al peu del castell —al centre de la fotografia—, és avui dia un centre comercial i vital per a tota la comarca de l’Urgell ECSA-JTodó La vila de Tàrrega, capital de la comarca de l’Urgell, s’emplaça a la riba dreta del riu d’Ondara, a 373 m d’altitud, i és envoltada, al sud-oest, pels tossals de Cercavins a llevant, pels pendents de la Segarra al nord, pels tossals de l’Ofegat, de Sant Eloi i del Mor, mentre que a ponent s’estén la plana d’Urgell Per la seva situació geogràfica, la vila de Tàrrega, que rebé el títol de ciutat el 1884, ha constituït des de…

Entre les seves obres destaquen Psallentis Ecclesiae harmoniae tractatus historicus symbolicus asceticus de divina psalmodia eiusque causis mysteriis et disciplina 1653, Rerum liturgicarum libri duo 1671 i Principia et documenta vitae christianae 1673

Antecedents Mapa del Berguedà amb la senyalització de les necrópolis i estacions J Bolòs L’època anterior a la dominació franca, un llarg període de temps, és molt poc coneguda a la comarca del Berguedà Els estudis arqueològics són mínims i la zona és molt escassament referenciada en els texts històrics Les troballes de sílex i destrals de pedra a l’alt Berguedà valls de Brocà i Lillet i al baix Berguedà Casserres, Capolat, Sagàs, etc permeten d’assegurar que el Berguedà estava mínimament poblat al Neolític, almenys des del final d’aquest període Cal pensar que el poblament fou mínim, però…

Fou professor a la Universitat d’Estrasburg, on fundà 1929, amb Marc Bloch, la revista “Annales d’Histoire Économique et Sociale” Annales El 1933 ocupà la càtedra d’història de la civilització moderna al Collège de France Presentà la història com una síntesi dels resultats de les ciències socials, i rebé la influència de Vidal de la Blache, de Durkheim i de Simiand Entre les seves obres es destaquen Philippe II et la Franche-Comté 1911, Un destin Martin Luther 1928, la seva tesi doctoral, La terre et l’évolution de l’humanité 1922, llibre de geografia…

Estudià a Tolosa, Perpinyà i Montpeller Es doctorà en ciències el 1942 Fou professor de botànica i de matèria mèdica a la Universitat de Montpeller 1946-75 i inspector principal de farmàcies 1951-59 És autor de nombrosos treballs sobre morfologia i anatomia vegetals, fisiologia, química vegetal, ecologia i fitosociologia, entre els quals destaquen especialment els dedicats al Vallespir, com ara L’homme et la vegetation dans le Haut Vallespir 1935 i Le sol et la végétation dans le Haut Vallespir Pyrénées Orientales 1942 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1961…