Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
Santa Maria d’Ovarra (Beranui)
Art romànic
Situació Bonic emplaçament d’aquest antic cenobi, a la sortida del congost de Gavarret o d’Ovarra, a la riba esquerra de l’Isàvena ECSA - JBolòs Vista del conjunt format per les ruïnes del palau del prior —del segle XVI—, l’església monacal, la capella de Sant Pau i la moderna casa d’acolliment ECSA - JAAdell L’antic monestir benedictí de Santa Maria d’Ovarra és situat justament a la sortida del congost de Gavarret o d’Ovarra, a la riba esquerra de l’Isàvena Ovarra es troba al fons d’una impressionant clotada Mapa 32-10 213 Situació 31TCG024968 Avui el conjunt monàstic amb la basílica de…
Éssers vius i informació
Les regles del joc La diversitat, l’escala i el temps Hi ha una gran varietat d’éssers vius L’organització de cada individu és jeràrquica Unes entitats són formades d’altres entitats menors i aquesta organització es reflecteix en les relacions funcionals També es descobreixen relacions jeràrquiques en els ecosistemes, formats per molts organismes individuals, generalment de diferents espècies Hom pot suposar una relació reproductiva o de descendència entre els individus d’una mateixa espècie entre individus de diferents espècies hi poden haver relacions de tipus molt divers Per exemple, unes…
Queralbs

Vista de Queralbs
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Ripollès.
Situació i presentació Queralbs té el terme municipal més extens de la Vall de Ribes amb 93,47 km 2 Limita pel N, el NW i l’W amb el Conflent i l’Alta Cerdanya al S amb els municipis de Planoles i Ribes de Freser, per l’E amb el terme de Vilallonga de Ter i al NE fa de límit amb el municipi de Setcases El terme municipal és format per les dues antigues parròquies de Sant Jaume de Queralbs i Sant Sadurní de Fustanyà, esmentades totes dues en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 819, amb els noms de Keros-albos i Fustiniano A més de Queralbs, que és el cap de municipi, i el…
La pisa decorada en verd i morat
Art gòtic
Rajola rectangular, pintada amb colors verd i morat, decorada amb la representació d’una llebre o conill entre branquillons de pi Manufactura de Barcelona del segle XIV, va ser trobada en un mas proper a la necròpolis paleocristiana de Tarragona ©Museu de l’Enrajolada, Martorell, Collecció Faraudo, núm inv 1591 Actualment es diferencia perfectament el que és la pisa de la terrissa, però històricament el terme pisa ha tingut un significat més imprecís No es pot descartar que allò que la documentació anomena obra de Pisa fos ceràmica totalment o parcialment recoberta d’un vernís metàllic…
L’aprofitament dels recursos vegetals als deserts i subdeserts freds
Els pasturatges i la collita espontània El món vegetal del desert és certament pobre però, tot i això, disposa d’un bon nombre de plantes que els humans utilitzen com a pastura per als seus ramats, com a aliment, com a agents remeiers, com a condiment o com a combustible La vida del desert, que es desenvolupa lluny dels centres habitats, obligà els nòmades a buscar en el seu entorn aquelles plantes que els podien ser útils i els ajudaven a sobreviure en una vida gens fàcil A més de les plantes utilitzades per a menjar i curar, els habitants del desert fan servir moltes plantes per a adobar la…
La biosfera, un mosaic
La diversitat dins dels biomes La biosfera és molt complexa Sobretot quan hom l’observa detalladament, es resisteix a amotllar-se a classificacions simples, que constin de poques categories L’escala de percepció és un factor importantíssim a l’hora de determinar les unitats homogènies que hom pot definir en el mantell viu de la Terra Així, si ens situem suficientment allunyats, en el punt de vista que tindria un observador situat en un satèllit o en un avió, les grans unitats definides com a biomes es presenten com satisfactòriament homogènies i amb unes fronteres clares entre elles Però a…
Francesc Antoni de Solanell i de Montellà, abat del monestir de Sant Pere de Galligants (1710-1713)
L’1 d’agost de 1710 prengué possessió el consistori format pels següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Antoni de Solanell i de Montellà Ripoll 1670 – Sant Cugat del Vallès 1726, abat del monestir de Sant Pere de Galligants, de Girona diputat militar Francesc de Solà de Sant Esteve i d’Oriola, senyor de Campmajor, domiciliat a Terrassa diputat reial Josep Vilar, de Lleida oïdor eclesiàstic Fèlix Reig, canonge de la catedral de Barcelona oïdor militar Francesc de Sullà i de Gassol, donzell, de la Conca de Tremp oïdor reial Joan Andreu, mercader de Girona Francesc Antoni de…
La geologia del petroli
La natura dels hidrocarburs A la natura, els hidrocarburs prenen diversos estats físics i presenten composicions químiques molt diverses Gairebé sempre són una mescla de diversos constituents, entre els quals dominen, és clar, els hidrocarburs Químicament hom divideix els hidrocarburs en tres grans famílies els hidrocarburs saturats parafinics o alcans C n H 2 n+2, de cadena lineal representen com a mitjana del 15 al 20% els isoalcans o naftes de natura cíclica C n H 2 n representen del 20 al 30% dels crus i els hidrocarburs no saturats, entre els quals hi ha els hidrocarburs aromàtics i els…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de la mar i els oceans
Claveguera del món o amortidor d’estralls Distribució de la contaminació a les mars i els oceans del món El mapa reflecteix les àrees marines més afectades per la contaminació d’origen antròpic al final de la dècada del 1980 Editrònica, a partir de fonts diverses La societat s’ha acostumat a disposar de les aigües costaneres per a desfer-se dels residus És fàcil d’entendre la temptació d’utilitzar els corrents d’aigua del “gran riu planetari” per a traslladar els residus de la terra a la mar Les ciutats se situen al costat dels rius per la facilitat de transport i la provisió d’aigua i d’…
L'aprofitament dels recursos animals a les selves plujoses
La selva, font de proteïna animal Els animals de la selva són una font bàsica d’aliment per a molts grups d’humans Encara avui, molts pobles indígenes, poc avesats a la domesticació d’animals i amb un accés només ocasional als productes animals elaborats industrialment, tenen la pesca i la caça com a font del proveïment de tota la proteïna animal que consumeixen La caça té una importància menor per als colons arribats recentment, els quals es decanten per aprofitar els animals domèstics, fonamentalment vaques, porcs i aviram, però sovint la necessitat o el gust els decideix a dedicar-s’hi En…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina