Resultats de la cerca
Es mostren 3085 resultats
Torre de Sant Climent (Amer)
Art romànic
Situació Fortalesa medieval en la qual destaca l’esvelta torre rodona J Recarens La casa forta o torre de Roca-salva, anomenada Torre de Sant Climent, és situada al vessant del puig Galí, damunt de la plana d’Amer Mapa L38-12295 Situació 31TDG702509 Abans d’arribar a Amer, venint d’Anglès, surt a mà dreta una pista que travessa el riu Brugent per una passera i puja cap a la Torre de Sant Climent, que veiem al davant, al peu de les muntanyes Cal deixar a mà dreta la pista que porta a l’església de Sant Climent Hem de deixar l’auto en un revolt tancat situat al mateix nivell de la fortificació…
Sant Climent de Tor (la Tallada d’Empordà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis, ben aparellat, però d’estructura simple, el qual fou construït curiosament damunt una eminència rocallosa natural F Tur L’església de Sant Climent de Tor es troba al centre del petit nucli d’aquest poble Mapa 296M781 Situació 31TEG057598 Tor és a 1 km del cap del municipi, la Tallada d’Empordà, vers tramuntana i seguint la carretera C-252, de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Port-bou Per entrar a l’església cal demanar la clau en una casa del poble Història Segons figura en la confirmació de les nombroses possessions del comte Gausfred, el magnat Riculf…
Sant Pere del Castell d’Orís
Situació Imatge de la Mare de Déu procedent probablement de la capella de Sant Pere i guardada actualment al Museu Episcopal de Vic Ingressà al museu l’any 1923, és catalogada amb el núm 7488 i pertany al darrer terç del segle XII Museu Episcopal de Vic Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Orís al clos del mateix castell Sempre fou una capella castellera fins que deixà de tenir culte Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 35,3 —y 56,6 31 tdg 353566 APF-ABC Història El castell d’Orís es documenta a partir…
Capitells de la masia de Can Cerdà de Ferran (Olèrdola)
Art romànic
Situació Capitells de la masia de Can Cerdà de Ferran, ambdós esculpits i encastats a l’arc que fa d’entrada, semblen relacionats molt directament amb l’escultura de Sant Sebastià dels Gorgs ECSA - FJ de Rueda La masia de Can Cerdà es troba a la caseria de Ferran, situada al nord del terme d’Olèrdola Mapa 35-16419 Situació 31TCF948789 Per a arribar a Ferran seguint la carretera N-340, venint de Barcelona, s’ha d’agafar una desviació que hi ha a mà esquerra, uns 2 km abans d’arribar a Vilafranca del Penedès, i a pocs metres hom troba les primeres cases del veïnat MLIR Capitells A la masia de…
Castell i despoblat de Biuse (Llavorsí)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest gran despoblat, encara notables, s’esglaonen en un pendent de muntanya ECSA - A Roig A 1,5 km abans d’arribar a Llavorsí per la carretera que ve de Rialb, surt una pista, enfront mateix de les ruïnes de l’Hostal del Rei, que s’enfila per un dret coster, sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa Després de 4,9 km de forta pujada s’arriba al santuari barroc de la Mare de Déu de Biuse, que s’alça sobre les ruïnes del castell i despoblat, disperses per tot el rodal en terrasses graonades ARD Mapa 34-10215 Situació 31TCH533044 Història El primer esment conegut del…
Castell de Montfòrt
Situació Turó del Ròc del Castelhàs, on es drecen les escasses restes d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Montfòrt són encimbellades damunt el nucli modern de Montfòrt, en un tossal dit el Ròc del Castelhàs, al S de la serra de Montfòrt, damunt de la vall de las Comelhas Per aquesta vall hi devia passar el camí que comunicava la Bolzana amb la vall de l’Aigueta Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 44′35″ N - Long 2° 16′50″ E Per a arribar-hi hem d’agafar la carretera que va de Montfòrt cap a Rebolhet i, després, el primer camí que surt a mà dreta i passa per…
El monestir de Santes Creus (segles XIV-XV)
Art gòtic
El monestir reial Angle sud-oest del claustre, iniciat el 1313 gràcies al mecenatge de Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou El templet del lavabo és un record del claustre anterior ECSA - FBedmar Santes Creus va viure la introducció de l’art gòtic en el mateix moment que rebé la protecció directa dels reis Pere el Gran 1276-85 i Jaume II 1291-1327, els quals estigueren estretament vinculats amb els abats de la casa Pere el Gran va tenir una relació privilegiada amb l’abat Gener 1262-90, que fou continuada per Jaume II i la reina Blanca d’Anjou † 1310 amb els abats Bonanat de…
Els monuments romànics del Conflent
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Vegeu Castells i edificacions militars del Conflent anteriors al 1300 Mapa dels castells i les edificacions militars del Conflent anteriors al 1300 M LI Ramos En comparar la informació que ens forneixen els documents de l’alta edat mitjana relacionats amb el Conflent amb les formes del relleu de les diverses contrades d’aquesta comarca, hom comprèn una mica com s’organitzà aquest territori durant els primers segles medievals Podem suposar que el Conflent, com el Ripollès, la Garrotxa o les altres comarques pirinenques o dels Pre-pirineus, durant…
Sant Esteve de Tredòs (Salardú)
Art romànic
Situació Decoració llombarda, amb dues arcuacions cegues entre lesenes, integrada dins la remodelada construcció És possible que aquesta part correspongués a l’antiga capçalera F Junyent-A Mazcuña L’església parroquial s’enlaira en un pendent, situat a la riba esquerra de la Garona, sobre la població de Tredòs Mapa 149M781 Situació 31TCH295299 S’hi va, des de Tredòs, per un camí que arrenca del primer pont Quan acaba el camí, cal prosseguir a través d’un corriol, ben marcat, que sorgeix del costat esquerre, el qual s’enfila fins al replà on s’assenta la capella FJM-AMB Església Es tracta d’…
L’art romànic a la Vall d’Aran
Art romànic
L’arquitectura civil i militar En el moment actual, els nostres coneixements sobre l’arquitectura civil i militar de la Vall d’Aran encara són molt reduïts D’una banda, no coneixem gairebé cap edifici de l’època pre-romànica o romànica de l’altra, no s’han realitzat encara gaires estudis sobre el tema Tenint present les poques restes que s’han conservat a l’aire lliure i també la pobresa de la documentació de l’època carolíngia i, així mateix, fins i tot dels mateixos segles del romànic, l’única via que hi ha per a aproximar-nos al passat passa per les excavacions arqueològiques i també per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina