Situació
Turó del Ròc del Castelhàs, on es drecen les escasses restes d’aquest castell.
ECSA - J. Bolòs
Les restes del castell de Montfòrt són encimbellades damunt el nucli modern de Montfòrt, en un tossal dit el Ròc del Castelhàs, al S de la serra de Montfòrt, damunt de la vall de las Comelhas. Per aquesta vall hi devia passar el camí que comunicava la Bolzana amb la vall de l’Aigueta.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 44′35″ N - Long. 2° 16′50″ E.
Per a arribar-hi hem d’agafar la carretera que va de Montfòrt cap a Rebolhet i, després, el primer camí que surt a mà dreta i passa per damunt d’un pont. Ens menarà fins al mas de las Comelhas. Des d’aquesta masia surt un camí carreter que va vers l’E i en pocs minuts ens deixa als peus del Ròc del Castelhàs. (JBM)
Història
Durant els segles X i XI l’alta vall de la Bolzana era anomenada vall de Santa Creu, la qual fou, ja des del segle X, una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Així consta en un precepte del rei Lotari atorgat l’any 958 a l’esmentat cenobi i també, deu anys més tard, el 968, en la butlla de confirmació de béns expedida pel papa Joan XIII en favor de Cuixà.
Posteriorment, a l’inici del segle XI, en concret en la butlla atorgada l’any 1011 pel papa Sergi IV a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, li tornà a confirmar de bell nou la possessió de la vall de Santa Creu, però aquesta vegada es descriuen amb més detall els llocs i les esglésies que eren considerades de la seva propietat, entre les quals consta l’església de Sant Joan de valle Alba, primitiva denominació de la vall de Montfòrt.
Malauradament les fonts escrites consultades fins ara no han deixat rastre del passat medieval del castell de Montfòrt, el qual tenia associat un petit nucli poblacional. El topònim Montfòrt fou aplicat, primerament, al castell i a aquest vilatge, totalment desaparegut en l’actualitat. Més tard la població es traslladà a l’emplaçament actual, on ja hi havia l’església. (PP-DB)
Castell
Detall d’un dels murs més visibles d’aquesta malmesa fortificació.
ECSA - J. Bolòs
Les restes de l’antic castell de Montfòrt són molt escasses. A l’extrem septentrional del cim del turó del Ròc del Castelhàs hi ha un pany de paret en forma d’angle. A més, s’endevina l’existència d’altres murs a tota la banda occidental del cimal, on el vessant és menys abrupte. Al costat de llevant del Ròc hi ha, en canvi, un fort espadat.
L’espai més alt del turó té una llargada d’uns 8 m i una amplada d’uns 4 m. Devia ser part de la fortificació, bé que les restes de murs gairebé hi són inexistents.
És una mica més avall, uns 5 m cap al N d’aquest petit planell superior, on hi ha el mur en forma d’angle que hem esmentat més amunt. De N a S fa 3,5 m de llarg i vers el SW s’endevina al llarg d’uns 5 m. La seva alçada és de només 1,7 m. És fet amb pedres sense treballar, allargades, col·locades poc o molt en filades; són unides amb morter de calç. A la part superior d’aquesta paret, les pedres són posades verticalment, de tal manera que semblen formar un opus spicatum incomplet.
De fet, aquest fragment de mur és només un testimoni d’una paret que devia resseguir tota la banda occidental, al llarg d’uns 23 m, a uns 15 m de l’angle sud-est, el punt més elevat del turó. Sota d’on hi havia aquest mur ara ben enderrocat, veiem una gran quantitat de pedruscalla, que en bona part prové de la muralla caiguda. En part, però, pot provenir de les ruïnes d’altres construccions situades a ponent de la fortificació. De fet, al peu del turó, a unes dotzenes de metres del cim del pujol, hi ha un mur de tancament, que podria haver servit per a cloure aquest possible espai pobletà, semblantment al que s’esdevé, per exemple, a Lançac. Certament, sota la roca del castell, tot aprofitant una balma, hi ha encara restes evidents d’un habitatge, en part utilitzat modernament com a jaç per al bestiar, però que deu tenir l’origen en un lloc d’habitació medieval.
És molt difícil de determinar les característiques d’aquest jaciment i d’establir-ne una datació precisa. Ara, al cim del Ròc del Castelhàs, només veiem les restes d’un castell roquer que aprofitava tot el cim d’un turó abrupte. Segurament era més gran del que pot semblar de bell antuvi. S’endevina l’existència d’un clos més o menys ampli, del qual devia formar part el pany de mur conservat, que fa un angle. No sabem pas, però, si, a més d’aquest clos, al punt més elevat hi havia també una torre mestra. Amb aquestes poques dades és difícil d’assegurar que fos fet al segle XI. Això no obstant, pensar que fou bastit en aquest moment de feudalització de la societat és lògic, tot i que caldria trobar documents escrits o arqueològics que ho confirmessin. (JBM)
Bibliografia
- Abadal, 1926-50, vol. II(I), pàgs. 94-98; 1954-55, vol. VIII, doc. 86, pàg. 305 i doc. 94, pàgs. 313-315
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68