Resultats de la cerca

El 1939 fou obligada a abandonar el magisteri pel seu rebuig a afiliar-se al partit nazi Des del 1941 fins a la caiguda del III Reich els seus llibres foren prohibits, i el 1944 fou empresonada Els llibres sobre l’experiència del nazisme les narracions Die gläsernen Ringe , ‘Els anells de vidre’, 1941 els diaris de presó, de 1946, i la novella Jan Lobel aus Warschau ,‘Jan Lobel de Varsòvia’, 1948 destaquen dins la seva producció Posteriorment, hi reflectí també el compromís amb els moviments feministes i d’esquerra Les seves posicions radicals i la inclinació cap a l’esoterisme, cada cop més…

A l’extrem ponentí del terme, prop del límit amb Blanes, hi ha la finca coneguda com el Comtat de Garuco, amb la moderna església o santuari de la Mare de Déu de Gràcia i altres edificacions, entre les quals un asil de vells aixecat el 1922 El seu promotor fou Nicolau Font i Magi, un lloretenc enriquit a Amèrica L’església de la Mare de Déu de Gràcia, aixecada el 1767 i ampliada i renovada al segle passat, ocupa el solar d’una antiga església dita inicialment Sant Pere Salou o Sant Pere del Bosc Les notícies històriques són molt imprecises sembla que fou un petit monestir de…

L’església parroquial de Rialb degué anar vinculada a les vicissituds històriques de la vila i el castell de Rialb, documentat des del 1065, però no en tenim referències directes fins a la relació d’esglésies parroquials del deganat de Montenartró, visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1314-15 En la visita pastoral del 1575, l’església de Santa Maria de Rialb, de l’oficialat de Sort, pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem, circumstància que ja es produïa l’any 1519, en el moment de redactar-se l’ Spill del vescomtat de Castellbò, on es fa constar…

No és coneixen notícies històriques directes sobre aquesta antiga parròquia Molt probablement aquesta església gaudí d’una afecció especial car donà nom a la vall de Manyanet, capçalera del riu de Bellera, coneguda d’antic com a vall de Sant Pere En formaven part els llogarets de Buira, Castellvell de Bellera, Avellanos, Castellnou d’Avellanos, Vilancòs, i el mateix Manyanet D’altra banda, el topònim Manyanet prové del llatí Medianetu que significa justament “línia on és posa un molió” Per tant, podem identificar-la també amb Sancti Petri de Nubibus 1 488 m d’altitud, límit…

Vida i obra Es llicencià en dret i exercí d’historiador i de publicista Fou un dels fundadors del Centre Català Vilafranquí i membre del Centre Catalanista de Vilafranca Creà alguns diaris locals de vida efímera i collaborà a Les Quatre Barres , Penedès Nou , Catalunya Artística , Baluard de Sitges  i Joventut , entre d’altres El 1908, per raons professionals, s’establí a Sitges Publicà monografies històriques sobre el Penedès, com Monuments vilafranquins 1896 i Notes sobre el moviment intellectual i artístic de Vilafranca del Penedès durant el segle XIX 1902, a més d’assaigs…

Dels seus membres —que ja apareixen documentats al segle XV— cal esmentar Ior Sandu Sturdza mort el 1842, que fou gospodar o príncep de Moldàvia, amb el nom de Joan , del 1822 al 1828, any que fou deposat i Mihail Sturdza Iaşi 1795—París 1884, que, gràcies a la protecció del tsar Nicolau I, fou gospodar de Moldàvia, amb el nom de Miquel , del 1834 al 1849 impulsà les obres públiques i l’agricultura i acumulà una notable fortuna personal El seu fill Grigore Sturdza mort el 1901 fou pretendent al tron moldau el 1859 Un cosí del gospodar Miquel, Alexandru Sturdza 1791-1854, fou filòsof i…

Llicenciat en filosofia i lletres 1966 a Barcelona, es doctorà 1986 amb la tesi sobre Aribau i els orígens de la Renaixença, La patrie imaginaire , publicada l’any següent a la Universitat d’Ais de Provença, on ensenya des del 1970 Ha publicat articles crítics, històrics i literaris en diverses revistes erudites, sobretot a Randa , en especial sobre la literatura dels segles XVIII i XIX a Mallorca Com a novellista es donà a conèixer amb l’obra Dies d’ira a l’illa 1978, premi Prudenci Bertrana 1977, situada en la postguerra mallorquina, contada a través de la mirada d’un nen, i continuada a…

Les dades del segon trimestre van revelar que també Suïssa s'afegia als països que entraven en una recessió de connotacions històriques En dades interanuals, la caiguda del 2,4% en el PIB era la pitjor des del 1976 les previsions d'atur eren del 3,9% i les exportacions queien un 5,4% Amb un superàvit de balança pública del 0,3% per al 2009, l'executiu sabia que disposava d'un cert marge de maniobra No obstant això, la primera actuació va ser l'aprovació d'un paquet d'estímul de 1000 milions de francs suïssos i una rebaixa del 0,25% en els tipus d'interès El Govern helvètic es va…

Estudià a l’Escola Pia de València i es llicencià en dret a la UV Fou advocat criminalista Fundà les revistes setmanals La Restauración 1843-44 i El Pensamiento de Valencia 1857-58, d’orientació neocatòlica, plataformes per al seu llançament polític També collaborà en La Regeneración en fou director, La Concordia i La defensa de la sociedad Elegit diputat 1858, es traslladà a Madrid i ocupà escó al Congrés fins el 1865 Destronada Isabel II 1868, es dedicà a preparar el retorn de la branca carlina Carles VII i publicà, entre altres obres, El rey de España 1869, La cuestión dinástica 1869 i…

Vida i obra Fou una figura emblemàtica dels estudiosos defensors de la catalanitat de la Catalunya del Nord del s XX Fill primogènit d’una família de menestrals arrelada a la ciutat d’Elna, estudià a l’Escola Primària Superior de Perpinyà i a l’Escola Especial d’Obres Públiques de Cachan prop de París, on aconseguí el títol d’enginyer arquitecte 1939 Aprofità la seva estada a la capital francesa per a estudiar belles arts seguí els cursos de Puig i Cadafalch i freqüentar els cercles cristians progressistes i polítics inconformistes Amb el seu amic i compatrici Lluís Bassede, formà part del…