Resultats de la cerca
Es mostren 1304 resultats
esmolador
Història
Menestral que esmolava eines de tall, com l’esmolador de raors (o navalles), l’esmolador de tisores d’abaixar o l’esmolador de tisores de paraire
.
Els lacèrtids: sargantanes i llangardaixos
Els lacèrtids són saures petits, que no superen els 75 cm de longitud, de cos és llarg, cap ben definit i cua proporcionalment molt llarga Les potes són sempre ben desenvolupades, amb dits generalment fins No hi ha osteoderms al cos, només al cap Presenten porus femorals a la cara interna de les cuixes, que són, probablement, glàndules relacionades amb la funció reproductora Les escates cefàliques són grosses, especialment a la part superior del cap, les dorsals del tronc són petites i granuliformes, arrodonides, mentre que les ventrals són quadrangulars i grosses, juxtaposades No presenten…
Oriol Pi de Cabanyes i Almirall

Oriol Pi de Cabanyes i Almirall
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Ha estat director fundador de la Institució de les Lletres Catalanes 1987-96 i ha desenvolupat diversos càrrecs de direcció cultural en l’administració pública L’any 2000 fou nomenat director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura Amb Guillem-Jordi Graells publicà La generació literària dels 70 1971, llibre d’entrevistes a vint-i-cinc escriptors catalans que certificava el naixement d’una nova generació literària El 1972 guanyà el premi Prudenci Bertrana de novella amb Oferiu flors als rebels que fracassaren 1973, que aconseguí també el premi Crítica Serra d’Or 1974 i que…
,
tàntal
Química
Element químic, de nombre atòmic 73 i símbol Ta, pertanyent al grup VB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la tercera sèrie de transició Fou descobert l’any 1802 per AEkeberg i obtingut pur per primera vegada l’any 1903 per Wvon Bolton És un element d’abundància mitjana que constitueix un 5 × 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre No ocorre en estat natiu, i la seva mena més important és la tantalita Fe,MnTa₂O₆ El tàntal natural té un pes atòmic de 180,9479 i és constituït per una mescla de dos isòtops, amb masses 180 0,0123% i 181 99,988% El 1 ⁸⁰Ta és radioactiu, amb una vida mitjana superior a 10 1 3 anys Són també coneguts 14 radioisòtops artificials d’aquest…
rosca

Tipus de rosca
© fototeca.cat
Tecnologia
Ressalt helicoidal fet en un cargol, un pern o una altra peça cilíndrica (rosca mascle o rosca exterior) o a l’interior d’un forat cilíndric (rosca femella o rosca interior), amb el qual ha d’ajustar el ressalt helicoidal d’una peça complementària, és a dir, una rosca mascle amb una rosca femella, l’acoblament de les quals és aconseguit en fer girar l’una respecte a l’altra.
La rosca és engendrada per un perfil geomètric dotat d’un moviment de rotació entorn de l’eix de simetria del cilindre i, ensems, d’un moviment axial d’avançament al llarg del cilindre, la resultant dels quals és una hèlix Una rosca és determinada pel seu filet , que és el ressalt helicoidal, pel seu pas , que és la distància entre les puntes de dos ressalts consecutius, mesurada sobre una recta parallela a l’eix, per la profunditat del filet , que és l’alçada del ressalt, per l' angle dels flancs , que és l’angle format per les tangents als costats del perfil, pel diàmetre nominal , que és…
Necròpoli del tossal de les Forques o de Nerola (Vimbodí)
Art romànic
Situació Vista de les dues tombes de cista de la necròpoli, una d’elles amb la coberta reconstruïda A Carreras El tossal de les Forques és un turó de 572 m d’alçada que es troba a la dreta de la carretera Poblet-Vilanova de Prades, davant del trencall que va cap a Castellfollit La proximitat del lloc a la font de Nerola fa que alguns autors l’anomenin també amb aquest topònim Mapa 33-16417 Situació 31TCF374817 Necròpoli L’any 1971 un membre del Grup d’Investigació Espeleològica de Montblanc va documentar dues tombes de cista o lloses en aquest tossal Sembla, però, que una de les tombes havia…
El que cal saber de l’asfíxia per immersió
Patologia humana
L’asfíxia per immersió, també denominada ofegament o asfíxia per submersió, és l’aturada de la respiració causada per la inhalació accidental d’aigua en un medi aquàtic Les persones que no saben nedar han d’evitar d’allunyar-se de la costa, encara que els sembli que fan peu, perquè en qualsevol moment poden perdre’l i quedar-hi submergides De tota manera, la millor forma de prevenir la possibilitat d’ofegament és aprendre de nedar, preferiblement de molt jove Les persones que saben nedar han de valorar bé les pròpies forces i procurar no allunyar-se de la costa fins a una distància que no…
El que cal saber de les afeccions de la vàlvula mitral
Patologia humana
Les afeccions de la vàlvula mitral o valvulopaties mitrals són un conjunt de malalties caracteritzades per l’existència de lesions en la vàlvula que obre i tanca el pas de la sang des de l’aurícula esquerra fins al ventricle d’aquest mateix cantó La causa més freqüent de lesions en la vàlvula mitral és la febre reumàtica, una alteració autoimmune desencadenada per una infecció del bacteri estreptococ betahemolítíc Si bé aquesta alteració sol aparèixer durant l’adolescència, les lesions cardíaques que provoca es van desenvolupant progressivament al llarg de deu anys o vint, durant els quals la…
desenvolupament

Desenvolupament del celoma en els primers estats larvals de l’eriçó de mar: 1, boca larval; 2, intestí; 3, vesícules celòmiques; 4, canal hidròfor; 5, axocele; 6, hidrocele; 7, somatocele; 8, depressió epitelial; 9, disc imaginal
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos que condueixen a la formació d’un individu complet a partir de l’ou fecundat.
Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…
cargol

Tipus de cargols
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça composta per una tija roscada i una extremitat que permet de fer-la giravoltar perquè penetri dins d’una altra peça, roscada (femella) o no.
Hom els utilitza com a elements d’unió per a fermar dues o més peces entre si, o com a mecanisme que transforma el moviment de rotació en un altre de rectilini Els cargols d’unió poden ésser de tija cilíndrica o lleugerament cònica per a fusta i són caracteritzats pel seu diàmetre i longitud, pel tipus de rosca i per la forma del cap Aquest pot ésser quadrat, sisavat o octavat per a collar-los amb clau anglesa, fixa o d’estrella cilíndric, semiesfèric cap rodó o en forma de cap de frare , bé sigui amb tall de tornavís o amb encast en forma de creu per a collar-los amb tornavís…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina