Resultats de la cerca
Es mostren 902 resultats
Karl Elmendorff
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a Colònia, i debutà a la seva ciutat natal abans de convertir-se en director de l’Òpera de Berlín, càrrec que exercí entre el 1925 i el 1932 Establert posteriorment a Munic, compaginà la seva tasca al capdavant de l’Òpera de la ciutat bavaresa amb actuacions a Bayreuth, on dirigí entre el 1927 i el 1942 En 1932-44 ho feu als teatres d’òpera de Wiesbaden, Mannheim i Dresden, on el 1943 substituí Karl Böhm El mateix any dirigí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la Tetralogia wagneriana L’or del Rin , La valquíria , Sigfrid i El capvespre dels déus Després de la…
Ernst Peter Johannes Maag
Música
Director d’orquestra suís.
Estudià a Zuric i Ginebra, on fou deixeble d’A Cortot, E Ansermet i W Furtwängler, entre d’altres Inicià la seva carrera professional al Teatre de Bienne, on romangué del 1949 al 1951 Posteriorment dirigí a l’Òpera de Düsseldorf 1952-54 i a Bonn 1954-59 Entre el 1964 i el 1968 fou el primer director de la Volksoper de Viena i entre el 1971 i el 1977 ho fou a l’Òpera de Parma Treballà alguns anys a Berna, primer com a director permanent de l’Orquestra Simfònica de Berna 1984-91 i posteriorment com a director musical de l’Òpera d’aquesta ciutat 1986-91 La seva trajectòria en teatres…
László Sómógyi
Música
Director d’orquestra hongarès.
Es formà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest Abans de la Segona Guerra Mundial dirigí les millors orquestres del seu país, i un cop acabat el conflicte fou un dels més actius reconstructors de la vida musical hongaresa Del 1945 al 1950 dirigí com a titular l’Orquestra Filharmònica Nacional Hongaresa, i en 1951-56 fou director principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Budapest, a més de dirigir òperes en diversos teatres del país L’any 1956 marxà d’Hongria, deixant-hi una important tasca pedagògica, per tal com era el gran referent dels joves directors que el tingueren…
Tirana
Ciutat
Capital d’Albània i del rrethi homònim.
Situada al peus del Dajt, a 151 m d’altitud i al començament d’una planúria suaument descendent fins a la mar, és unida per ferrocarril amb Durrës, port a l’Adriàtica, i té aeroport internacional És un centre cultural universitat, institut d’investigacions agropecuàries, escoles de pedagogia, museus d’arqueologia i art, biblioteca nacional, teatres i econòmic controla el 20% de la indústria del país fàbriques de ciment, de maquinària, de vidre i porcellana, de paper, tèxtils i alimentàries Esmentada per primer cop al s XV i convertida en ciutat el 1614, no esdevingué un centre…
Vladivostok
Ciutat
Capital del kraj de Primorje (o del Litoral), Rússia.
Port important a la mar del Japó, al Pacífic, i terminal del ferrocarril transsiberià, té drassanes, construccions mecàniques i construcció de maquinària per al tractament del peix i per a la indústria de la balena Centre d’ensenyament superior Centre de l’Acadèmia de Ciències de Rússia a l’Extrem Orient, té quatre museus i tres teatres Hi ha banys de fang Fundada el 1860, es convertí 1872 en port militar, atesa la seva importància marítima i estratègica per això fou anomenada “dominadora d’Orient” El 1880 fou declarada ciutat militar especial, i fou reconeguda com a municipi La…
Francesco Rossi
Música
Nom de diversos compositors italians actius entre el 1650 i el 1725.
Es tenen dades d’un operista anomenat Rossi que treballà a Milà i que fou, a més, organista i mestre de capella Posà música a dos llibrets de Carlo Torre La ricchezza schernita 1658 i L’Arianna 1660 En 1669-72, un altre compositor italià, conegut per "Don Francesco Rossi", era mestre de capella al Conservatori de Nàpols De la seva producció musical només s’ha conservat l’oratori La caduta de gl’angeli , dos salms per a quatre veus amb violins i la cantata Vanne, foglio volante El 1697, un altre músic anomenat Rossi era mestre de capella al Conservatori de Venècia i probablement fou l’autor d…
Faust Hernández i Casajuana
Teatre
Autor teatral.
Fou redactor en cap d' El Cuento del Dumenche 1914-19, on publicà algunes narracions, i collaborà a Pensat i Fet , Teatro Valencià 1925, La Matraca 1916, etc Fou un dels fundadors de Nostra Novella 1930 Es destacà com a autor de sainets, bé que tractà d’introduir la comèdia en el teatre valencià Entre les seves peces cal citar El pati dels canyarets 1914, L’oroneta de plata 1914, Eh, la beta 1917, El carreró de la llanda 1917, Pilareta miramos 1931, No és per ahí 1926, El tenedor de Cullera 1926, etc i entre les publicades, València és teua 1962, El sol de la “Bolseria” 1962, La bella dona…
Waltraud Meier
Música
Mezzosoprano alemanya.
Després d’estudiar art dramàtic i cantar al cor de l’Òpera de Würzburg, debutà professionalment a 20 anys amb el paper de Cherubino de Les noces de Fígaro Aviat fou contractada pels teatres de Dortmund i Mannheim, on començà a abordar el repertori wagnerià La seva interpretació de Kundry Parsifal , a l’Òpera de Colònia el 1983, li permeté accedir al prestigiós escenari del Festival de Bayreuth aquell mateix any Des de llavors, aquest ha estat un dels papers més emblemàtics del seu repertori El 1985 debutà a l’Òpera de París com a Brangäne Tristany i Isolda , i el 1986 a la…
Francesc Pausas i Coll
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a San Fernando de Madrid Fou deixeble de Sorolla Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894 El 1900 se n’anà a París i el 1906 es traslladà a Nova York, on s’establí i treballà com a eminent retratista, camp en el qual s’especialitzà Residí a l’Havana, on retratà personatges importants, i també a Panamà, reclamat per pintar retrats de personalitats d’aquest país Novament a Barcelona, on el 1929 retornà definitivament, hi exposà sovint De la seva obra destaca el Retrat de l’esposa de l’artista Museu d’Art Modern de Barcelona…
Jaume Nadal i Acero
Música
Compositor, organista i director català.
Ingressà a l’Escolania de Montserrat al principi del segle XIX, sota el mestratge de J Vinyals El 1807 abandonà Montserrat i anà a Lleida, on fou organista del convent de les carmelites descalces Poc després és documentat a Madrid com a organista de la parròquia de San Martín Durant la guerra del Francès perdé la plaça d’organista Llavors començà a fer classes particulars i a dirigir orquestres de teatres per tal de guanyar-se la vida, al mateix temps que ampliava els seus estudis, sobretot en el camp del contrapunt El 1829 era a Valladolid, com a director d’orquestra d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina