Resultats de la cerca
Es mostren 1445 resultats
Els fongs ameboides: el tipus d’organització mixomicet
Els fongs ameboides tenen en el seu cicle alguna fase ameboide, durant la qual s’alimenten per fagocitosi o per absorció, fase que s’alterna amb fases de reproducció mitjançant espores En la fotografia veiem un faneroplasmodi del mixomicet Arcyria triquials, que equival a una gran estructura ameboide, mucilaginosa, que avança lentament per les superfícies humides, capturant partícules o solucions alimentoses Noteu, a dalt, el marge d’avanç, fistonat i, més avall, una xarxa de venes per on circulen el citoplasma i els nuclis en l’angle inferior dret, el plasmodi està atacant un…
kebe
Gastronomia
Mandonguilla, generalment de forma ovalada, elaborada amb una massa de búrgul i carn capolada de xai condimentada amb espècies, ceba i pinyons, que es menja fregida, crua o bé cuita al forn, típica del Pròxim Orient.
comèdia musical
Cinematografia
Música
Teatre
Obra teatral amb música —generalment cançons intercalades en el text, amb obertura o sense, amb alguns números de ball, i escrites per a orquestra lleugera— típica dels EUA i d’Anglaterra des de mitjan segle XIX.
Sol formar els repertoris de molts teatres de Broadway, a Nova York, i del West End de Londres Són cèlebres les de Richard Rodgers, com Oklahoma i South Pacific , i My Fair Lady , de Lerner i Loewe Com a gènere cinematogràfic que combina acció, música i coreografia dins una unitat temàtica, aparegué, juntament amb el cinema sonor, cap als anys 1927-1928 Des d' Applause 1929, de Rouben Mamoulian, fins a Paint your Wagon 1970, de Joshua Logan, aquest gènere ha tingut moments d’una gran brillantor, centrats principalment dins el decenni dels cinquanta, en què hom realitzà On the Town 1949 i…
hermafroditisme
Biologia
Presència, en un mateix individu, d’òrgans sexuals masculins i femenins, o bé d’òrgans de reproducció que no presenten la típica característica d’un sol sexe, i capaços de produir gàmetes tant masculins com femenins.
És característic de nombrosos embrancaments i espècies d’invertebrats, entre els quals els platihelmints, els anèllids, els crustacis, els molluscs gastròpodes i els tunicats Segons si els gàmetes masculins es produeixen al mateix temps o alternativament, l’hermafroditisme pot ser simultani o successiu L’autofecundació és excepcional
música del Kurdistan
Música
Música desenvolupada al Kurdistan.
Malgrat la seva dispersió pels territoris anteriorment esmentats, els kurds, que semblen tenir el mateix origen que els perses, han lluitat des de temps remots per defensar la seva identitat cultural i aconseguir la seva total independència No obstant això, des del 1923 Turquia, el país on viu la majoria de població kurda, ha reprimit totes les sublevacions i revoltes nacionalistes, establint, així mateix, relacions de cooperació amb l’Iraq i l’Iran per a enfrontar conjuntament aquesta qüestió Si bé progressivament han aconseguit que en l’àmbit internacional se’ls reconegués la seva identitat…
art persa
art persa Relleus representant els lleons alats, en la porta d’entrada al palau de Persèpolis
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Pèrsia.
No és possible de definir-lo estilísticament seguint una cronologia, perquè l’Iran actual ha estat un territori constantment sotmès a influències d’altres pobles El màxim exponent del seu art antic és l’arquitectura, caracteritzada pel sentit de distribució de l’espai, les columnes i les voltes Hom en troba les primeres manifestacions artístiques en els vasos de ceràmica carbonífera d’Elburz 3 000-2 800 aC, de Susa 2 400-2 200 aC o de la necròpoli de Sialk 1 800-800 aC Però hom pot considerar com les primeres representacions amb una intencionalitat plenament artística els bronzes…
vil·la

Vista aèria de les parts ara vistents de la vil·la romana de Centcelles, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.
D’origen romà, les villes primitives eren centres d’explotació agrària, que en determinades ocasions esdevingueren residències secundàries de plaer per a gent urbana parallelament al centre agrari incloïen sovint determinades funcions industrials, de transformació de productes agrícoles oli, vi, etc, i fins indústries ceràmiques o vidrieres En alguns casos —els més coneguts i investigats— esdevingueren veritables residències senyorials, envoltades de jardins, llacs, pòrtics, terrasses i columnates, adornades amb escultures, mosaics i decoracions murals, que denoten el gran luxe i el…
Alcanyís

Plaça Major d’Alcanyís
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, vora el Guadalop.
Establert al vessant d’un tossal testimoni 381 m, envoltat per un ample meandre del Guadalop, la facilitat de comunicacions amb Saragossa, Reus i Barcelona li dóna un caràcter estratègic que el fa cap de la Tierra Baja d’Aragó És centre de subàrea comercial dins l’àrea principal de Tortosa cereals, vi, fruita, oli És el mercat principal de la Tierra Baja i de part dels pobles de la comarca catalana del Matarranya Al costat de les indústries derivades de l’agricultura refineria d’oli amb capacitat superior a les 5 000 t/any fàbrica de conserves hi ha petites plantes industrials de material…
Albaida
Albaida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida entre el riu Clariano i la serra d’Agullent.
Les parts més muntanyoses són cobertes de brolles i de boscs de pi blanc Albaida ha estat tradicionalment una població agrícola i un exemple de transformació i d’utilització de la terra sobre un territori gairebé del tot de secà hi havia, ja a mitjan s XIX, 100 h/km 2 L’agricultura era acompanyada per una petita menestralia tèxtil i una típica indústria cerera La debilitat de la indústria i la superpoblació agrícola determinaren l’estagnació de la població, però, a partir del 1950, per influx d’Ontinyent, començà a créixer la petita indústria tèxtil, que originà un augment de població…
La serra de Picancel i la riera de Merlès
El paisatge de Picancel és bàsicament definit per un mantell forestal dominat per les pinedes de pi roig i per l’alineació d’espadats conglomeràtics que se succeeixen d’est a oest Oriol Alamany La serra de Picancel i la riera de Merlès 214, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Picancel és una petita serra, situada al límit entre els Prepirineus del Berguedà i l’altiplà del Lluçanès, que pertany a la Depressió Central Catalana És un espai representatiu de la muntanya mitjana submediterrània de l’interior de Catalunya L’acompanyen els contraforts de la serra de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina