Resultats de la cerca
Es mostren 1160 resultats
Partit Nacional Escocès
Partit nacionalista escocès.
Fou fundat el 1934 a partir de la unió del Partit Nacional d’Escòcia i del Partit Escocès Actualment es defineix com a socialdemòcrata i favorable a un estat escocès membre de ple dret de la Unió Europea , i també del Commonwealth Sotmès els anys seixanta a fortes pugnes tant pel que fa a la identificació política i social com a la nacional, des dels anys vuitanta hi prevalen les posicions moderades i gradualistes Entre els seus líders, han destacat Alexander Mac Ewan 1934-36, Robert McIntyre 1947-56, William Wolfe 1969-79, Gordon Wilson 1979-90 i Alex Salmond 1990-2000 i 2004-14…
amnistia
Dret penal
Decisió del poder públic, dictada per raons d’alta política i generalment destinada a aconseguir la pacificació i la reconciliació després d’una contesa civil, que esborra el rellevament penal de determinats actes i n’extingeix completament la pena i tots els seus efectes.
Si els autors dels actes ja han estat condemnats, l’amnistia fa cessar el compliment de la pena principal i de totes les accessòries i anulla els antecedents penals, i en cas contrari extingeix l’acció legal per perseguir els fets amnistiats en canvi, l’amnistia no esborra la responsabilitat civil deguda a terceres persones Bé que normalment l’amnistia és concedida només pels delictes anomenats polítics, pot incloure també els delictes comuns En alguns casos l’amnistia, ultra esborrar l’antijuridicitat de l’acte amnistiat, suposa fins i tot la seva justificació a posteriori L’amnistia es…
Lletra d’Or
Literatura catalana
Premi fundat el 1955, a Barcelona, per un grup heterogeni d’escriptors per destacar amb una fi (Φ) d’or (obra de l’orfebre Manuel Capdevila) el millor llibre català de l’any.
El premi no té dotació econòmica Relació de guardonats 1956 Final del laberint de Salvador Espriu 1957 Barcelona de Josep Pla 1958 Absència de Josep Carner 1959 Els primers comtes catalans de Ramon d’Abadal 1960 És a dir de Clementina Arderiu 1961 Onze Nadals i un Cap d’Any de JV Foix 1962 Vacances pagades de Joan Oliver 1963 Nosaltres els valencians de Joan Fuster 1964 Maragall i la Setmana Tràgica de Josep Benet 1965 La cultura catalana del Renaixement a la Decadència de Jordi Rubió 1966 Cendra per Martina de Manuel de Pedrolo 1967 Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater 1968 Com un núvol…
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític republicà.
Fill d’un veterinari de l’exèrcit, fou redactor i director, a Madrid, d' El País , òrgan zorrillista, i després fundà i dirigí El Progreso 1897 Intentà una aproximació a certs sectors de l’exèrcit i alhora als obrers i acceptà de fer, des del seu periòdic, propaganda de la campanya revisionista del procés de Montjuïc Formà part de la candidatura comuna republicana de Barcelona —en representació dels progressistes— en les eleccions per a diputats a corts del 1901 Sorprenentment, aconseguí de guanyar i d’ésser reelegit el 1903 i el 1905, gràcies, sobretot, a la seva demagògia obrerista i a la…
Sigfrid Karg-Elert
Música
Compositor i teòric alemany.
Vida Mostrà un talent inusual per a la música quan encara era un infant, i la seva veu li permeté d’entrar al cor de l’església de Sant Joan de Leipzig Quan només tenia dotze anys, ja escriví alguns motets i una cantata Els seus estudis musicals, però, es veieren interromputs per la mort del seu pare, circumstància que deixà la família en una greu situació econòmica El seu tutor l’apartà dels estudis musicals i l’encaminà cap al magisteri Durant alguns anys es formà autodidàcticament, fins que el 1896, gràcies a una beca, aconseguí d’entrar al Conservatori de Leipzig Poc després inicià una…
Ignasi Sanponts i Barba
Historiografia catalana
Jurista i polític.
Vida i obra Fill del metge Francesc Sanponts i Roca, estudià al Collegi Episcopal de Barcelona 1803-08 La invasió francesa interrompé els seus estudis, que reemprengué el 1814 a les classes de la Junta de Comerç El 1815 participà en la fundació de la important plataforma d’estudi i de debat intellectual coneguda amb el nom de Societat Filosòfica, juntament amb J Llaró, BC Aribau, R López Soler i M Martí i Cortada, entre d’altres Fou un dels redactors del Periódico Erudito , periòdic manuscrit redactat pels membres de l’esmentada societat Estudià dret a les universitats de Cervera i Osca A…
el Sis d’Octubre

Durant el Sis d’Octubre, membres d’Estat Català i del sometent són escorcollats per soldats
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d’octubre de 1934.
Cal cercar les causes llunyanes de la revolta en la dissociació política entre el govern d’esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, a partir del desembre del 1933, ço que dificultava les relacions entre ambdós poders i el normal exercici de l’autonomia A dins de Catalunya, i en un període de crisi econòmica i creixents tensions socials, l’aprovació pel Parlament d’una moderada llei de Contractes de Conreu abril del 1934 suscità la immediata oposició de Lliga Catalana i dels grans propietaris, els quals, amb l’ajut del govern de Samper, aconseguiren l’anullació de la…
Partit Republicà Radical
Política
Grup polític que hom decidí de constituir el 6 de gener de 1908 a Santander, en ocasió d’un discurs que hi feu Alejandro Lerroux.
Volgué ésser la cristallització organitzativa arreu de l’Estat espanyol del lerrouxisme, però de fet i durant molt de temps la seva força continuà basant-se en el pes electoral a la ciutat de Barcelona I tanmateix, en aquesta ciutat, després de tenir un paper ambigu durant els fets de la Setmana Tràgica , perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit Políticament, aviat abandonà el revolucionarisme verbal anterior i institucionalitzà una xarxa d’interessos econòmics basada en el domini de l’ajuntament de Barcelona, especialment en 1909-11, quan disposà de majoria absoluta, i en…
Partit Democràtic
Política
Grup polític format com a Partit Democràtic-progressista per l’abril del 1849 a Madrid a partir del projecte de programa que l’ala esquerrana del partit progressista —els diputats José Ordax Avecilla, Nicolás María Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar— havia presentat pel desembre del 1848.
S'hi demanava el ple reconeixement dels drets i les llibertats individuals, el sufragi universal, la completa desamortització civil, l’aboliment de les quintes, etc Aquesta plataforma, juntament amb una política governamental molt repressiva de fet estigué sempre en la clandestinitat excepte en 1854-56, permeté al nou grup d’ésser l’únic i fràgil suport d’una àmplia gama de tendències polítiques amb progressistes, republicans i elements socialitzants, coincidents en la reivindicació d’unes llibertats democràtiques mínimes El seu primer comitè organitzador fou impulsat sobretot per Sixto…
Parti Communiste Français
Història
Associació política francesa nascuda el 1920 a partir de l’escissió produïda en el Congrés de Tours de la Section Française de l’International Ouvrière (SFIO).
La majoria hi decidí d’adherir-se a la Tercera Internacional i, l’any següent, prengué el nom actual Del 1934 al 1938 formà part del Front Popular bé que el 1936 no participà en el govern del socialista Léon Blum Durant l’ocupació nazi de França 1940-44, participà activament en la Resistència, després, però, que s’hagueren trencat les bones relacions entre Hitler i Stalin Posteriorment participà, bé que breument, en el govern A partir del 1947, però, restà novament aïllat Pel juny del 1972 signà un programa comú amb els socialistes, al qual s’adheriren posteriorment els radicals d’esquerres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina