Resultats de la cerca
Es mostren 1806 resultats
producte alimentari intermedi
Alimentació
Producte comestible, no necessàriament nutritiu, que no és primera matèria bàsica dels aliments industrialitzats, com la carn, la llet, els ous o la fruita, ni es consumeix directament, sinó que procedeix de transformacions de primeres matèries bàsiques a fi d’adaptar-les millor a l’aplicació industrial.
Els PAI són productes que s’incorporen de forma complementària a una primera matèria, amb la intenció de fabricar un producte alimentari elaborat al qual aporten funcionalitat o valor nutricional Es presenten en forma de productes o formulacions de productes que han d’aportar prestacions tecnològiques específiques en l’elaboració d’aliments Han d’anar acompanyats d’informació tècnica composició, característiques, propietats, etc Poden ésser d’origen animal, com la gelatina, vegetal, com la proteïna de soia, o mineral, com el bicarbonat sòdic Els PAI permeten millorar la qualitat…
producció nova
Geografia
Aquella part de la producció primària mesurable a la mar que es correspon amb l’aportació de nutrients (N, P, etc) que no han estat recentment reciclats en la pròpia capa eufòtica.
La síntesi de matèria orgànica per part del plàncton vegetal requereix la incorporació de diferents nutrients, entre ells el nitrogen Aquest es troba en la mar en diverses formes més o menys oxidades nitrat, nitrit, amoni, nitrogen gasós, nitrogen orgànic La forma inorgànica més oxidada, el nitrat, prové fonamentalment de les capes més fondes on no arriba la llum, on la concentració és sempre més elevada que en superfície El nitrogen orgànic o les formes reduïdes han passat pels organismes Com que, en últim terme, els nutrients que han incorporat els vegetals i els animals acaben…
conreu fora del sòl
Agronomia
Sistema de conreu en què les arrels es desenvolupen en un medi diferent del natural.
Aquest tipus de conreu començà a desenvolupar-se al voltant del 1880 arran dels estudis de nutrició vegetal A partir del 1940 ja es conegueren força bé els elements nutritius essencials, la qual cosa permeté la difusió d’aquesta tècnica, sobretot en sistemes de conreu intensiu, per la proliferació de malalties transmeses pel sòl Els sistemes de conreu fora del sòl es poden classificar en conreu sense substrat i conreu en substrat En el conreu sense substrat cal proporcionar ancoratge a les plantes El conreu sense substrat es classifica en conreu hidropònic pròpiament dit, en el qual les…
alcoholat
Farmàcia
Química
Cada un dels medicaments o líquids aromatitzants constituïts per una solució alcohòlica de substàncies volàtils, generalment d’origen vegetal.
Els alcoholats són preparats, bé destillant alcohol amb les substàncies aromàtiques, bé per simple dissolució en alcohol del principi actiu volàtil, i són anomenats simples o compostos segons que siguin obtinguts a partir d’una sola substància o de diverses El grau de l’alcohol utilitzat varia segons les receptes
essència
Alimentació
Farmàcia
Química
Perfumeria
Cadascuna de les substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d’origen vegetal, destil·lables i generalment volàtils en corrent de vapor.
Molt difoses en la natura, hom les troba en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de diverses espècies vegetals Els constituents principals dels olis essencials són els terpens a més dels hidrocarburs alifàtics i de llurs derivats oxigenats alcohols, aldehids, cetones, èsters, hom hi troba també hidrocarburs aromàtics, fenols i llurs derivats, i en algunes essències, també, composts sulfurats i nitrogenats Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l’essència de gerani, que conté del 84% al 90% de geraniol, i essències en les quals el constituent principal no és un terpè,…
col·lènquima
Botànica
Teixit vegetal de sosteniment, d’origen primari, constituït per cèllules vives de membrana desigualment engruixida amb cel·lulosa i pectines.
És propi dels òrgans en desenvolupament
enzimoteràpia
Farmàcia
Tractament d’algunes malalties mitjançant enzims d’origen animal (pepsina, pancreatina, tripsina), vegetal (bromelaïna, ficina) o fúngic (cel·lulasa, lactasa).
L’eficàcia de l’enzimoteràpia per via oral o parenteral en el tractament dels procesos inflamatoris ha fet que s’estengués molt el seu ús N'hi ha de dues menes, la de reforç , que ajuda l’acció pròpia dels enzims naturals digestius, i la supletòria , que en supleix una manca També pot ésser emprada per a fluïdificar la mucositat bronquial o destruir teixits necròtics
emarginat | emarginada
Botànica
Dit de la fulla o altre òrgan vegetal que presenta a l’àpex una osca o esmotxadura poc profunda.
xeromòrfic | xeromòrfica
Botànica
Dit del vegetal que per la seva morfologia externa o per la seva estructura està adaptat a la sequedat.
baladrar
Geobotànica
Comunitat vegetal arbustiva, de caràcter típicament mediterrani, en la qual solen dominar el baladre, l’aloc i l’esbarzer.
Es fa a les rambles, quasi sempre seques, de la terra baixa litoral Als Països Catalans, el baladrar típic té el límit septentrional al riu Gaià i a Eivissa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina