Resultats de la cerca
Es mostren 6892 resultats
Els segles del gòtic
Introducció Aquesta part del volum dedicat a l’arquitectura religiosa antiga i medieval tracta de l’arquitectura dels segles del gòtic, és a dir, de la dels últims segles de l’Edat Mitjana, principalment del XIII al XV S’hi estudien els edificis dedicats al culte o relacionats amb la dimensió social de les pràctiques religioses, en el marc d’una societat en què les esferes civil i religiosa són estretament interdependents i en què la religió és exclusivament la cristiana Deia Francesc Eiximenis al seu Regiment de la cosa pública que «los crestians sobre totes les nacions del mon, servant…
col·legiata de Mur

Vista exterior de l’absis de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà)
© C.I.C. - Moià
Canònica augustiniana (Santa Maria de Mur) situada prop del castell de Mur al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).
L’església fou iniciada el 1060 pels comtes de Pallars i i el seu fill, Pere Ramon Fou consagrada el 1069, quan s’acabaren les obres Si és possible que en origen hi hagués hagut monjos a Santa Maria de Mur, com insinua Manuel Riu, sembla que fou obra de Pere Ramon de Pallars Jussà la substitució d’aquests per canonges i la institució de la canònica augustiniana vers el 1098 Aquest comte, l’1 d’abril de 1099, consolidà la canònica, confirmant-li la major part de les esglésies que constituirien durant segles el seu patrimoni i vinculant-la directament a Roma Els comtes es reservaren el patronat…
Vilamalla

Vilamalla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilamalla, a la plana empordanesa, té 8,77 km 2 i és a migdia de Figueres, a l’interfluvi del Manol N i del Fluvià El territori és accidentat per petits pujols arrodonits que caracteritzen el paisatge, i a llevant és en contacte amb el sector dels antics estanys de Siurana, avui dessecats Comprèn el poble de Vilamalla, cap de municipi, el veïnat i polígon industrial del Pont del Príncep, amb 632 h el 2005, que s’escampa també pels termes veïns de Santa Llogaia d’Àlguema, Vilafant i el Far d’Empordà, el polígon industrial Empordà Internacional, amb…
Antoni Pladevall i Font
Antoni Pladevall i Font
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Historiador i medievalista.
Vida i obra Després dels estudis eclesiàstics a la Gleva i a Vic, fou ordenat sacerdot el 1957 Realitzà els seus estudis superiors a la Universitat Catòlica de Lovaina, d’on obtingué la llicenciatura en història i també el mestratge en història eclesiàstica Exercí la seva tasca sacerdotal comuna al bisbat de Vic Es formà al costat de mossèn Eduard Junyent, amb qui cooperà durant anys en el Museu Episcopal i en l’Arxiu Diocesà Collaborà breument amb mossèn Antoni Griera Fou redactor del catàleg monumental del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Històrics de la Diputació de…
,
Sant Joan d’Aurós (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Façana de ponent, austera i poc expressiva, d’aquesta interessant església de tres naus ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan d’Aurós és situada uns 200 mal sud de la casa d’Aurós, que és a uns 3 km d’Unarre, sobre la carretera que va a Gavàs i Cerbi JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH486225 Història No es té constància documental d’aquesta església, situada al lloc d’Aurós, que formava part de la jurisdicció de la vall d’Àneu, i que a la primera meitat del segle XIX havia gaudit de jurisdicció pròpia Actualment, l’església de Sant Joan és reduïda a la categoria d’ermita MLlC Església…
Sant Jaume de Marganell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
Situació L’església de Sant Jaume s’alça al bell mig d’un planell conreat estès en una vall que s’obre a la banda nord-occidental del terme, a la riba dreta de la riera de Marganell i a recer dels relleus montserratins, prop la barriada de Sant Cristòfol de Castellbell Long 1°48’22” — Lat 41°38’48” Vista de l’exterior de l’església des de tramuntana, situada en un planell a l’ombra del massís de Montserrat F Junyent-A Mazcuñan Vista del conjunt de l’església des del sud-est Una nau senzilla rematada per un absis semicircular vers llevant, sense obertures al mur de migjorn i exhibint els dos…
Santa Maria de la Maçana o del Grauet (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església de Santa Maria de la Maçana des del costat de migjorn L’edifici, petita capella rural, ha sofert moltes modificacions, la darrera de les quals, força desafortunada, ha desvirtuat en una bona part la gràcia que havia de tenir originàriament F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església es troba en un planell enlairat, voltat de boscs esclarissats dins l’antic terme de Maçana poques vegades apareix com a terme de castell Als seus peus hi ha la riera de Maçana, la qual solca les terres meridionals del municipi d’Aguilar de Segarra, frontereres amb…
Sant Pere de Mirambell (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Façana de ponent d’aquesta antiga parròquia, ara capella del cementiri ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església de Sant Pere és situada, dins el cementiri, al peu de la carretera que mena a Mirambell, poc abans d’arribar al nucli habitat, constituït per un reduït grup de cases, esteses a redós del castell, a la banda sud-occidental del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG747212 L’itinerari és el mateix que hem descrit per a arribar al castell Les claus de la capella ens les deixaran els estadants d’una casa del poble, situada a la plaça, amb el vistiplau del mossèn responsable de la…
Sant Bartomeu de Carbasí (Argençola)
Art romànic
Situació Aspecte exterior, molt alterat, de Sant Bartomeu de Carbasí ECSA - JA Adell L’església de Sant Bartomeu centra el nucli del petit poble de Carbasí, situat a 3 km de la Panadella, per una carretera que neix de la carretera de la Panadella a Santa Coloma de Queralt JAA Mapa 34-15390 Situació 31TCG694080 Història Aquesta església es troba a l’antic terme del castell de Carbasí Inicialment, tingué funcions parroquials, que ha conservat en l’actualitat L’església depengué del priorat o monestir de Santa Maria de Montserrat El lloc es documenta a partir de l’any 1032, quan en…
Castell de Calafell o de la Santa Creu
Art romànic
Situació Vista aèria del recinte murat, amb l’església de la Santa Creu a primer terme ECSA - J Todó Restes d’un castell situat al cim d’un turó, al poble de Calafell, a pocs quilòmetres de la mar A l’extrem sud del turó hi havia el castell, a l’altre, l’església Mapa 35-17447 Situació 31TCF801623 Calafell és situat al costat de la carretera que va del Vendrell a Vilanova i la Geltrú JBM Història L’indret de Calafell és documentat per primera vegada l’any 999, en què és esmentada l’espluga de Calafell en el límit occidental d’unes terres del Penedès, al lloc anomenat Marítima, dins el terme…