Resultats de la cerca

S'inicià en la fotografia al tombant de segle, i esdevingué un dels primers fotoperiodistes professionals a Catalunya Començà publicant les seves fotografies en revistes illustrades com ara Cu-cut , La Hormiga de Oro , La Ilustración Española y Americana , Nuevo Mundo i al final de la primera dècada del segle XX començà a collaborar a la premsa diària catalana La Vanguardia , Diario de Barcelona , La Tribuna , La Noche , El Noticiero Universal , i més endavant amplià l’activitat treballant com a corresponsal a Barcelona de l’agència Prensa Española ABC , Blanco y Negro , Campeón , etc Des…

Fill del comediògraf Xavier Regàs i Castells , net del restaurador Miquel Regàs i Ardèvol i germà de l’escriptora Rosa Regàs i Pagès , en la seva joventut fou un notable aventurer el 1958 organitzà i emprengué una expedició de Hong-Kong a Barcelona en un jonc en un viatge que durà nou mesos El 1962 dugué a terme amb un grup d’amics l’anomenada Operació Impala, consistent en una travessa en moto pel continent africà des de Ciutat del Cap fins a Tunis patrocinada per l’empresa Permanyer SA com a promoció del model de motocicleta Montesa del mateix nom, precedent dels rallis popularitzats dues…

De familia jueva treballadora, des de l’adolescència prengué part en manifestacions i activitats polítiques d’esquerra Durant la Segona Guerra Mundial fou pilot d’un bombarder, experiència que posteriorment rebutjà a causa de la mort d’innocents Es graduà 1952 i doctorà 1958 en història per la universitat de Columbia amb la tesi La Guardia in Congress , el seu primer llibre publicat 1959 En 1956-63 fou professor a l’Spelman College d’Atlanta, un institut d’estudis superiors per a dones afroamericanes, d’on fou expulsat per insubordinació després de participar amb algunes estudiants en…

Nasqué molt lligada a la cultura del Riu de la Plata i a les Cròniques d’Índies Després de la independència prengué una gran volada, que compensa el passat colonial, més aviat pobre La influència dominant fou el Romanticisme anglès i francès, i més avançat el s XIX la dels romàntics argentins exiliats, amb els quals hom intentà la recerca d’una expressió criolla, com havia fet a l’Argentina la primera generació de romàntics pels volts del 1830 Aquesta primera generació d’escriptors uruguaians no deixà cap obra remarcable des del punt de vista literari, però sí des de l’històric i l’ideològic…

El calendari gregorià corregia l’error de base del calendari julià, en el qual es basava, degut a una mesura incorrecta de l’any tròpic, puix que mentre aquest equival a 365,2422 dies, l’any julià mitjà equivalia a 365,25 dies La diferència, equivalent a 0,0078 dies, es traduïa en el retard d’un dia cada 128 anys Com a conseqüència, el pas del sol pel primer punt d’Àries i, per tant, les estacions s’avançaren Així, la Pasqua, vinculada a l’equinocci de primavera, anava celebrant-se cada any més cap a l’estiu El 1582 Gregori XIII, assessorat especialment per Luigi Giglio Ghiraldi , decretà que…

Tenen el cos cilíndric, recobert d’una cutícula quitinoide, dividida, de vegades, per solcs rectangulars segmentació cutània, sense quetes, i dividit en dues regions l’anterior, la trompa , invaginable, a l’extrem de la qual s’obre la boca envoltada per una corona de tentacles, i la posterior, constituïda pel tronc , amb la regió visceral molt voluminosa Són unisexuals, amb ous en mosaic i de segmentació espiral, de desenvolupament indirecte, amb larva trocòfora El tub digestiu és helicoide, amb anus antedorsal El seu sistema circulatori és rudimentari o absent, i el respiratori, no…

Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…

Dintre les dermatofícies micosis cutànies produïdes pels fongs Dermatophytes , paràsits quasi exclusius de la capa còrnia de l’epidermis i de la beina ceratinitzada dels pèls, hom pot diferenciar clínicament les tinyes localitzades en el cuir cabellut de les epidermomicosis favus cutani, herpes circinat, èczema marginat d’Hebra, etc, localitzades a l’epidermis, i de les oniocomicosis , localitzades a les ungles Les tinyes més importants són els favus o la tinya favosa i les tinyes tonsurants El favus és una tinya poc contagiosa, pròpia en altre temps dels escolars del medi rural, causada per…

Estudià filosofia i filologia a la Sorbona, i durant els anys universitaris fou secretari de Jean Wahl , el qual exercí una gran influència sobre ell Posteriorment fou professor de llengua i literatura franceses a Egipte, la Gran Bretanya i Grècia Establert a París, fou assessor literari de l’editorial Gallimard Del 1975 al 1991 fou professor de literatura francesa a la Universitat de Ginebra Bé que la seva obra comprèn diversos gèneres, obtingué renom en la novella En particular, La Modification 1957, premi Renaudot, el convertí en un dels principals exponents del Nouveau Roman  per les…

Estudià a l’escola de nois que regentava el mestre Joan Clarà a la Bisbal d’Empordà, i a quinze anys féu d’ajudant El 1863 anà a estudiar a la Normal de Girona, i el 1867 el nomenaren mestre interí de Castell d’Aro Traslladat el 1868, fou nomenat mestre interí d’Espolla La seva muller, Maria Carlas, era la mestra de l’escola de noies Identificat amb la vida del poble i amatent a l’evolució del món de la cultura, fou un renovador de la pedagogia pels seus treballs d’observació directa de la natura, tant d’arqueologia com de ciències naturals, fets amb els seus deixebles Per això se'l considera…