Resultats de la cerca
Es mostren 4181 resultats
Sant Feliu de Carbonils (Albanyà)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici des del costat de migjorn, amb la construcció romànica, al mur de la qual i a través de l’aparell, és perfectament visible la doble campanya de construcció F Tur Carbonils era un lloc de poblament dispers, de masies escampades pel sector de migdia del massís del Fau Avui és pràcticament deshabitat L’església de Sant Feliu es troba isolada a 660 m d’altitud, en un replà enlairat entre les fondalades de les valls de la Muga, a ponent, i del seu afluent el riu Mal, a llevant Mapa 219M781 Situació 31TDG773875 Per arribar a l’església, el millor itinerari…
Bibliografia general referent al romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell
Art romànic
Abad Larroy, F El culto divino en la Seo Antigua de Lérida , “Ilerda” Lleida 1979, XL, pàgs 27-56 ’Abd Al-Karïm, Gamal La España musulmana en la obra de Yaqut , “Cuadernos de historia del Islam” Granada 1974, 6 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1986 Adell, Joan-Albert-Español, Francesca Breus notes a propòsit del fenomen de les supervivències d’estil en les arquitectures pre-romànica i romànica i llur terminologia , “Lambard” Barcelona 1985, I 1977-81, pàgs 81-86 Adhémar, J Influences antiques dans l’art du moyen âge français…
Tendències actuals de la investigació arqueològica
Sense cap mena de dubte, l’evolució dels darrers trenta anys ha estat decisivament marcada per l’anomenada New Archaeology , que va aparèixer als Estats Units als anys seixanta, encapçalada per L Binford El nou enfocament es rebellava contra l’arqueologia tradicional, la qual titllava de anticientífica, idealista, escèptica i narrativa Els nous arqueòlegs defensaven que el raonament arqueològic havia de ser explícit, tant en els seus conceptes teòrics com en els mètodes, i postulaven el mètode deductiu plantejar problemes, formular hipòtesis i, posteriorment, contrastar-les Creien en l’…
Arquitectura civil i urbanisme del segle XVI
Al començament del cinc-cents, a Catalunya la vitalitat del gòtic està fora de qüestió Les estructures bàsiques de la construcció i les tipologies dels edificis civils i religiosos mantenien l’estil gòtic, però lentament hi va haver una superposició de decoracions noves, «a la romana» Referint-se a la cronologia de la introducció del classicisme a Catalunya, Marià Carbonell, estudiós de l’arquitectura classicista a Catalunya, estableix les etapes evolutives següents la primera, entre el 1500 i el 1550, en què, sobre uns costums eminentment gòtics, es van intentar canvis tipològics puntuals,…
La projecció social de la ciència
El cas de Catalunya Durant el tumultuós segle XX, marcat tant per canvis i ruptures socials com per avenços científics i tecnològics innombrables, la transmissió del coneixement de l’àmbit de la ciència a la societat ha passat per moments molt interessants, tots ells lligats a fets socials i a avenços que han comportat un seguit de modificacions en els hàbits i el pensament dels ciutadans Cal tenir present que una gran part dels objectes que avui semblen imprescindibles per a la vida quotidiana de la major part de la societat actual no existien abans del segle XX o eren extremament rars els…
L’articulació territorial
Entre el 1860 i l’acabament de segle, l’articulació i l’organització del territori dels Països Catalans van experimentar importants modificacions com a conseqüència fonamentalment de tres factors la consolidació de les divisions administratives, els canvis en les activitats productives i les noves xarxes de comunicacions Aquests canvis van anar acompanyats d’importants moviments de població dels pobles petits a les viles industrials i les ciutats, i de les terres de secà de l’interior a les àrees de regadiu i de conreus destinats a l’exportació de les zones costaneres El pes de la…
L’assimilació dels costums francesos: el Rosselló i la Cerdanya
Plànol de la ciutat i ciutadella de Perpinyà, JAPiganiol de la Force, París, 1754 CEDACC / JLV Entre el tractat dels Pirineus i la guerra de Successió, el Rosselló, província fronterera i país conquerit, fou dotat de noves institucions L’ordre francès imposat per les armes i per les guerres de Lluís XIV va rompre totes les resistències els angelets de la terra 1663-72, la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674, el complot de Perpinyà 1674 i l’oposició del clergat, sobretot del regular, els convents del qual foren assimilats a les províncies franceses Vinculada directament al departament…
Les noves institucions borbòniques
Felip V a cavall , JRanc, 1734 MP El sistema de govern que es va imposar als Països Catalans arran de la batalla d’Almansa no era l’única solució entrevista per les autoritats borbòniques De fet els botiflers valencians no creien que l’alçament dels maulets hagués estat responsabilitat de les institucions del regne Els membres del Consell d’Aragó actuaven amb la idea que la forma de govern seria retocada en favor del rei, com ho va ser a Catalunya el 1652, però no completament alterada Certament els consellers d’Aragó es movien en un terreny fals quan intentaven conservar una part de l’…
Grups i comportaments socials
Les classes populars del Regne de València estigueren sotmeses, al llarg del segle XVIII, a un important procés de transformació en el qual tingueren un paper inexcusable els grans canvis demogràfics, econòmics i polítics que s’esdevingueren en aquest període En aquest sentit, el set-cents es caracteritzà per la confluència d’un important corrent de continuïtat amb l’aparició o la intensificació de processos de canvi que erosionaven el sistema social propi de l’antic règim Les classes populars urbanes al País Valencià València ofereix un bon exemple dels canvis que s’esdevingueren en l’àmbit…
Pesta, fam i guerra
En els textos medievals, la població apareix sempre com el més preuat dels béns La seva abundància era signe de prosperitat, i el seu creixement la prova inequívoca d’un govern ordenat i just Pere III el Cerimoniós, en el seu parlament a les corts catalanes reunides a Tarragona el 9 de març de 1370, utilitzà aquest argument revelador per tal de demostrar la saviesa i la prudència dels monarques que el precediren “Però senyal cert havem per què ells foren bons regidors, com llur patrimoni han poblat meravellosament cor nenguna ciutat ni vila que vui hajam nós, totes són així poblades que dins…