Resultats de la cerca

Vida i obra Fou novici a Tarragona i, després, durant els cursos 1763-65, estudiant de filosofia a Gandia, on rebé la influència humanística de Mateu Aimeric Quan seguia els cursos de sagrada teologia al Collegi de Sant Pau de València, el sorprengué l’expulsió dels jesuïtes decretada per Carles III el 3 d’abril de 1767 Al cap de pocs anys d’haver-se establert a la ciutat italiana de Ferrara fou ordenat de prevere El 1779 inicià una frenètica carrera de polemista que el portà a publicar al llarg dels següents vint-i-cinc anys més de 30 obres, totes en llatí o italià, algunes de les quals amb…

Fill de Francesc Vila, sabater, i Caterina Lleó Se sap que després de l’entrada de Carles III a Barcelona, l’any 1705, ja era alferes amb grau de sergent major del prestigiós regiment de la Reial Guàrdia Catalana Des del seu càrrec militar participà en la defensa de Barcelona durant el setge filipista del 1706 L’1 d’octubre d’aquest mateix any, participà en el saqueig de la vila aragonesa de Tauste, circumstància en la qual la seva iniciativa personal impedí que el convent de monges fos objecte de pillatge L’any 1710 ja havia ascendit a tinent amb el grau de tinent coronel de l’esmentada…

Estudià magisteri i exercí de mestra, feina que compaginà amb estudis a l’Institut del Teatre 1970-73 Cofundadora i actriu d’ Els Comediants 1971, el 1976 passà a formar part de la companyia del Teatre Lliure , on treballà durant 10 anys sota la direcció de Fabià Puigserver, actuant en la majoria dels muntatges Després ha continuat la seva carrera sense una vinculació estable D’entre les nombroses obres que ha interpretat es poden esmentar Elsa Schneider 1989, de Sergi Belbel, dirigida per Ramon Simó el monòleg No havies d’haver vingut 1991, de Feliu Formosa Desig 1991, de Josep Maria Benet i…

Un any més la situació de gran inseguretat i inestabilitat va marcar la situació sociopolítica a Líbia Després d'un any 2014 marcat pels enfrontaments entre les dues grans faccions en guerra pel control del poder legítim del país, les primeres setmanes de gener del 2015, l'ONU va aconseguir que les parts es comprometessin a signar un alto el foc Concretament, l'autodeclarat Congrés Nacional General i conegut com el Parlament de Trípoli, dominat pel grup Fajr Líbia, van declarar unilateralment un alto el foc que va ser replicat per un segon compromís homònim del govern de Tòbruk, reconegut…

L’any 2011 va ser testimoni d’importants avenços en el procés de democratització iniciat per la Junta Militar Central l’any anterior, amb la celebració d’unes eleccions parlamentàries que, tot i donar la majoria als membres del governamental Partit de la Solidaritat i del Desenvolupament de la Unió, van suposar un primer pas molt significatiu Al gener es va constituir el Parlament resultant dels comicis i només uns quants dies després el comitè electoral va nomenar l’antic primer ministre, el general Thein Sein, com a primer president del país sota la nova Constitució del 2008 Pocs dies…

La vida política del país va estar marcada principalment per 3 processos El primer va ser el judici de gairebé 200 persones acusades d’haver participat en la matança de 57 simpatitzants del polític ISergio Maydeuil Mangudadatu a la província de Maguindanao al novembre del 2009 Molts dels acusats eren membres de la policia, soldats i funcionaris propers al rival polític de Mangudadatu en les eleccions, l’alcalde de Datu Unsay, Andal Ampatuan, que també va ser acusat de rebellió Aquesta darrera acusació va ser desestimada pels tribunals al març, però els càrrecs contra la major part dels…

El primer ministre ucraïnès, M Azarov, i la representant d’Afers Estrangers europea, C Ashton, durant la reunió bilateral UE-Ucraïna al juny del 2010 © The Council of the European Union La revolució taronja, que des del 2004 havia acostat Ucraïna a una esperança nacionalista i europeista, sembla haver mort, o si més no està passant pels seus moments més baixos A les eleccions presidencials del 17 de gener de 2010, el president, Víktor Iúixtxenko, va obtenir únicament el 5,5% dels vots, quedant en cinquè lloc entre els candidats A la segona ronda, el 7 de febrer, es van enfrontar els dos…

Nen prodigi del piano, al desembre del 1894 debutà a la seva ciutat natal amb peces de Mozart, Schubert i Mendelssohn Estudià a Varsòvia amb A Rózycki i IJ Paderewski El violinista i director d'orquestra Joseph Joachim el sentí tocar el piano i es convertí en el seu mentor El 1898, amb 10 anys, per indicacions de Joachim, es traslladà a Berlín per a ampliar estudis de piano amb Karl Heinrich Barth —continuador de l'escola de Liszt—, i de composició amb Robert Kahn i Max Bruch El 1899 interpretà el Concert per a piano , KV 488, de WA Mozart amb J Joachim com a director i, el 1900, feu el seu…

De família originària de Piacenza, a Roma aprengué el grec per tal de poder traduir al llatí Homer, Isop, Tucídides, Heròdot i Demòstenes hi tractà Leonardo Bruni, de qui rebé la prevenció contra l’aristotelisme medieval i la nova actitud ètica dels humanistes per contra, també hi féu amistat amb el desaprensiu Antonio Beccadelli, el Panormita L’actitud hostil del poeta Antonio Loschi i del filòsof Poggio Bracciolini li impediren d’assolir de Martí V la secretaria que havia deixat vacant el seu oncle matern Melchiorre Scrivani mort el 1430 El 1431 partí, doncs, cap a la Universitat de Pavia,…

Fill de la reina Urraca i de Ramon de Borgonya Després de moltes tensions entre els seus partidaris i els de la seva mare, fou coronat rei de Galícia el 1111 A la mort d’Urraca 1126 pujà al tron de Lleó Aviat intentà d’expandir-se fins a Burgos, però topà amb el seu padrastre Alfons I d’Aragó Després d’enfrontar-se ambdós el 1127 a Isar, convingueren les “paus de Tàmara”, on Alfons VII renuncià a les conquestes dels seus avantpassats i Alfons ho feu de les ciutats que ocupava a Castella Per aquesta època, Portugal, sota el govern de Teresa, tia seva, i el fill d’aquesta, Alfons Enríquez,…