Resultats de la cerca

L’any 590 aC fou nomenat arcont de la seva ciutat elaborà, com a “reformador i legislador”, una constitució nova que posava fi a les grans diferències economicosocials existents entre els habitants de l’Àtica, anivellant-les amb moderació Es glorià de no haver-se constituït tirà malgrat la popularitat que assolí i d’haver escrit “lleis que acordaven a tothom, vils i nobles, justícia dreturera” La seva poesia, elegíaca i iàmbica, respon a un ideal de patriotisme —d’acord amb la tradició del tipus de Tirteu — que cerca fonament en la religió i en la justícia en una línia que remunta, en aquest…

Llicenciat 2002 i doctorat 2013 en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, cursà també un postgrau de traducció literària a la Universitat de Galles-Swansea, on fou lector de català 2004-06 També feu estades d’estudis a la Universitat Albert-Ludwigs de Friburg i a la Universitat Nacional Capodístrias d’Atenes Des del 2008 és director editorial de l’editorial Alpha - Fundació Bernat Metge i responsable de la Collecció Bernat Metge  d’autors grecs i llatins Ha traduït del grec antic Cartes , de Plató, del grec modern Aléxandros Papadiamandis, Stratis Mirivilis i Nikos Karuzos, de l…

Es doctorà en filosofia i lletres, i el 1911 estrenà la seva primera tragèdia, Tribut al mar , seguida d' Epitalami 1912 adaptada per a òpera el 1936, El fill de Crist 1912, Periandre 1913, La núvia verge 1915, Clitemnestra 1916 etc influït de primer per Hauptmann i D’Annunzio, evolucionà cap a una sobrietat d’arrel hellènica Periandre  i  Clitemnestra  foren publicades en català però estrenades en castellà per exigències empresarials Adaptà a l’escena catalana obres d’Èsquil, Goldoni, Shakespeare i Musset, i escriví Cap de flames 1918, La miraculosa 1920,  El fogueral 1925,…

Vida i obra Cursà estudis de teologia al Seminari de Mallorca, però els deixà inacabats El 1917 es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona i el 1962 defensà, a València, la tesi doctoral Ramon Llull y los orígenes de la literatura catalana Es dedicà a l’ensenyament Com a poeta, molt lligat a Mallorca, a les seves tradicions i al seu paisatge, inscrit en l’anomenada Escola Mallorquina, és autor, entre d’altres, de Iuvenilia 1918, Àguiles 1920, L’amor de les tres taronges i altres poemes 1925, De l’alba al migdia 1929, Cançons de la terra 1947, Ofrena mística 1949, de l’extens poema…

Amb Èsquil i Sòfocles, del qual fou contemporani i competidor, és considerat un dels tres grans poetes tràgics de l’era clàssica Eurípides participà activament en la renovació dels gèneres i les tècniques musicals que tingué lloc a la Grècia del segle V aC i que formava part de l’evolució general de totes les arts, bé que en el cas de la música anava molt lligada a la poesia i a les arts escèniques És lògic, doncs, que Eurípides difongués el nou estil a través de les seves tragèdies En els textos de les divuit obres conservades, sobre un total d’unes vuitanta, les referències…

De família noble, esmerçà els anys de joventut viatjant per tot Europa El 1772 s’installà a Torí El 1775 decidí de continuar una tragèdia que tenia començada, Cleopatra , que més tard rebutjà S'adonà que no dominava l’idioma italià —el francès era la llengua de l’aristocràcia piemontesa— i es reclogué per dedicar-se a la lectura dels clàssics renaixentistes Petrarca, Dant, Tasso i Ariosto Decidí de donar a Itàlia una tragèdia comparable a la francesa, i es dedicà per complet a escriure les dinou tragèdies que el convertirien no solament en el més gran dramaturg del neoclassicisme italià, sinó…

Diplomat per l’Acadèmia d’Art Dramàtic de Roma 1953, actuà amb els millors directors de l’època Luigi Squarzina, Giorgio Strehler, Giorgio De Lullo Amb el seu debut com a director escènic La buona moglie , de Goldoni, 1963 inicià la seva primera etapa d’escenificador que culminà amb Orlando Furioso 1969, a partir de l'adaptació de Sanguinetti A continuació realitzà grans i innovadors muntatges, de l' Orestíada d’Èsquil 1972 a Les Bacants d’Eurípides 1977, seguits per una etapa de posades en escena més intimistes La seva constant preocupació per la maquinària teatral, la…

Filla dels actors Felip Peña i Montserrat Carulla Debutà amb l’obra teatral El criat de dos amos 1974 de Goldoni Després treballà en muntatges com Enrique IV 1978, de Pirandello, Doña Rosita la soltera 1980, de Lorca, El temps i els Conway 1992, de Priestley, Othello 1994, de Shakespeare, o Sweeney Todd 1995, de Sondheim, pel qual fou guardonada amb un premi Max 1998 De llavors ençà ha sovintejat la interpretació de musicals com Guys & Dolls , de Jo Swerling, Abe Burrows i Frank Loesser, produïda pel TNC 1998, A Little Night Music , de Sondheim, que inaugurà el Grec 2000, o l’espectacle…

Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1953 i s’hi doctorà amb una tesi sobre Juvenal, amb la qual obtingué el premi nacional Menéndez y Pelayo de tesis doctorals de lletres del 1957 Collaborà a la segona Antologia poètica universitària 1950 Cursà després la carrera eclesiàstica 1953-57 Es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i amplià estudis a les universitats alemanyes de Munic i Heidelberg 1959-60 Fou catedràtic de grec als instituts de Xàtiva, de Reus, i al Joan Boscà de Barcelona El 1993 esdevingué professor de la Universitat…

Vida Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz 1840 - 1925, fou primer escultor al taller de Manuel Fuxà i collaborà en la construcció del monument a Colom i en l’Arc de Triomf de Barcelona El 1894 es deixà captivar pel món del teatre i treballà a la companyia d’Enric Borràs, a la d’Antoni Tutau i Teodor Bonaplata, i el 1895 a la de Francesc Tressols i Vicenç Miquel El 1898 Adrià Gual el portà al seu Teatre Íntim, com a actor i collaborador artístic El 1908 s’estrenà com a director d’una companyia del teatre Principal, amb Maria Morera, Margarida Xirgu i Josep Santpere, i posà en escena un…