Resultats de la cerca

Filla de Josep Teixidor i germana i deixeble de Modest Teixidor S’especialitzà en pintura de flors tercera medalla a Madrid el 1906

Filla d’un violoncellista de l’Orquestra Pau Casals, fou deixebla de Maria Canals i hereva de l’escola pianística de Ricard Viñes Mostrà la seva precocitat als sis anys interpretant un concert de Mozart i obra pròpia 16 composicions , 1949 al Palau de la Música de Barcelona Inicià la seva carrera internacional als 12 amb una sèrie de peces d’Enric Granados i Manuel de Falla emeses per la BBC i, el 1955, al Royal Albert Hall interpretant un concert de Falla amb l’Orquestra Filharmònica de Londres El 1966 guanyà el concurs Maria Canals La seva carrera com a intèrpret s’ha desenvolupat…

Home de confiança del rei Carles II de França a Aquitània, fou cap de la noblesa dita legitimista , fidel a aquest sobirà i contrària a la noblesa anomenada regionalista que s’aglutinava al voltant de Carles II el Jove, rei d’Aquitània, el qual volien enfrontar amb el seu pare, Carles II de França En el curs d’una revolta d’aquesta noblesa, el marquès de Gòtia, Unifred, que s’arrenglerà amb els rebels, donà un cop de mà sobre Tolosa, ciutat que ocupà gràcies a la traïció d’alguns tolosans començament del 863 Hom pensa que Ramon I morí en la defensa de la ciutat Durant el seu govern i a…

De família d’industrials, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1920 i es posà al capdavant del negoci familiar de la Companyia d’Indústries Agrícoles, que amplià Interessat en política i en l’esport des de jove, el 1925 es féu soci del Futbol Club Barcelona  en un moment en què aquest era objecte de mesures repressives per part de la Dictadura de Primo de Rivera El 1928 esdevingué membre de la junta directiva del club, i al juliol del 1935, president Fou també president de la Federació Catalana de Futbol 1929-30 i del  RACC  1930 De la mà d’Antoni Rovira i Virgili, el 1927…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí…

Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà El Conceller  i junts viatjaren per Itàlia 1859 Fou redactor d’ El Barcelonés  i El Telégrafo , impulsor de la Revista de Cataluña , collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’ El Fomento de la Producción Nacional  1869 Milità en el liberalisme regionalista i fou partidari del proteccionisme econòmic Fou un dels impulsors de la Renaixença, en el seu triple aspecte literari…

S’inicià com a illuminador de naips més tard feu de caixista i impressor tipògraf i estudià a l’escola de Llotja, de Barcelona Collaborà a la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 El 1895 es feu càrrec de la Biblioteca Arús com a bibliotecari, activitat que mantingué fins al 1922 L’any 1891 inicià la publicació El Arte de la Imprenta , butlletí de la foneria tipogràfica d’Antoni López, que fongué el tipus gòtic “Tortis”, estudiat i dissenyat per ell Fundà, junt amb el dibuixant Josep Lluís Pellicer i l’impressor Josep Cunill, l’Institut Català de les…

Vida i obra Noucentista i preceptista del Noucentisme A 14 anys publicà algun dibuix a  En Patufet Treballà a l’acadèmia Galí del 1907 al 1911 Eugeni d’Ors li confià 1911 la direcció plàstica de l’ Almanac dels Noucentistes , i, des de la mateixa data, collaborà com a illustrador al Papitu i ingressà al grup de Les Arts i els Artistes Fou un dels fundadors de la revista Picarol 1912, i el 1913 feu la primera exposició personal de pintura, a les Galeries Dalmau També collaborà a  La Revista El 1915 feu la primera de ceràmica, en collaboració amb Quer Viatjà a Itàlia 1916-17, i rebé l’…

Fill del príncep Alexandre Karadjordjevič de Sèrbia, l’acompanyà a l’exili 1858 Installat a França, lluità en la guerra Francoprussiana 1870-71 Un dels organitzadors de l’alçament de Bòsnia contra Turquia 1875, el 1903 fou elegit rei per l’assemblea nacional sèrbia

Pel seu primer matrimoni amb Gertrudis dita Anna de Zollern-Hohenberg 1245 augmentà els seus dominis i per part de la seva mare heretà el comtat de Kyburg 1264 La seva elecció com a rei, per intervenció directa del papa Gregori X per mitigar la influència de Carles I de Nàpols a Itàlia, posà fi a l’anomenat Interregne 1250-73 S'enfrontà al rei Otakar II de Bohèmia, que pel tractat de Viena 1276 es veié obligat a cedir-li Àustria, Caríntia, Estíria, Carniola i Ístria, que repartí entre els seus fills El rei de Bohèmia intentà de recuperar-ho, però fou vençut i mort prop de Dürnkrut 1278 En la…