Resultats de la cerca

Presenta depressions gairebé endorreiques, com el Fondó i el Manyar, i extensos glacis cenyits per serretes calcàries i molàsiques miocèniques Beties, 639 m alt la Umbría, 847 m Don Pedro, 869 m, eocèniques la Safra, 849 m i més complexes, com la del Reclot 1 058 m, a l’extrem SW del terme El Triàsic diapíric aflora en molts indrets Alquebla, Algepsar El barranc del Derramador i el de Xinorla conflueixen al S del nucli urbà per a continuar vers el Vinalopó a l’extrem oriental del terme El ventall de rambles és molt extens, però poc funcional Les depressions amb un…

Els rius Vinalopó i Clariana neixen dins el terme Hom conrea només el 20% del territori, a causa del seu caràcter muntanyós la resta és coberta de boscs de pins i alzines 5 284 ha i d’extenses àrees de matolls 2 388 ha, en part aprofitades per pasturatges L’agricultura es concentra a les parts més planes i vora els rius hi ha 1 453 ha de secà i 493 ha de regadiu, que aprofita les aigües derivades del Vinalopó i de diverses fonts Els conreus més estesos són els cereals i els arbres fruiters, especialment la pomera, a les àrees de regadiu, i els cereals i l’olivera i…

És situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’eixamplament transversal de les alineacions prebètiques que fa transició cap als altiplans de la Manxa i que recorre el Vinalopó aquesta “rambla” penetra des del nord en sentit meridià a un pla de 350 a 400 m, on s’encaixa prop de 10 m El pla inclinat té un fons triàsic sobre el qual es destaquen les alineacions SW-NE, de l’Eocè prebètic serres de Cámara, 838 m alt, i de Bolón, 656 m, al NW la Torreta, 558 m, al N el Bateig, 552 m, al sud i els vessants del Cavall i del Sit, ja dins Petrer El Miocè es…

Un relleu prou diferenciat abasta des dels cingles cretacis de la serra del Sit 1 103 m alt fins a la serra miocènica de l’Alcoraia 520 m i Sant Pasqual 560 m i els claps triàsics del migjorn del terme guixos de Las Espillas que limiten amb la serra de Tabaià i un Quaternari generalitzat per sota els 300 m Les correnties superficials convergeixen al Vinalopó i a la rambla d’Orito, on hi ha una surgència termal banys d’Orito Un màxim demogràfic fou assolit el 1900 3 798 h, i anà baixant regularment fins el 1950 després ha augmentat gràcies a l’increment del regadiu Hi ha 2 881 ha de terra…

És constituïda en gran part per calcàries del Cretaci mitjà, i forma un anticlinal orientat ENE-WSW, amb el flanc septentrional bolcat cap al N cavalca sobre les margues burdigalianes, mentre que el flanc meridional és fitat per afloraments del Triàsic El costat de llevant és tallat quasi en sec per una falla transversal i un abaixament brusc de l’eix cara a Cocentaina i Muro Hi neix el Vinalopó, i la serra és abundosa en fonts, gràcies a l’alta pluviositat Tenen fama, recollida per Cabanilles, les seves espècies aromàtiques romaní, sàlvia, “te de Mariola”, timó, etc hi ha…

Les altres pells són anomenades cuir Les indústries de la pell gaudeixen d’una sòlida tradició als Països Catalans, com a complement de les tèxtils El riu Anoia s’havia distingit des del s XIV en aquesta especialització, que apareix com a capdavantera del país almenys des de la segona meitat del XVIII La màxima expansió industrial de la blanqueria igualadina fou assolida el 1926 amb 250 empreses i 3 000 treballadors La manufactura més generalitzada era la sola de sabata, la qual regulava el mercat espanyol Al principi del s XX, però, l’empresa artesana havia restat greument compromesa per la…

El 1876 fundà a Alacant la banda La Lira dirigí la Societat de Sextets d’Alacant des de la seva fundació 1885 i les orquestres dels teatres Principal i Circ d’Alacant És autor de sarsueles, com La clau del pit 1884 Foren fills seus Ramon Gorgé i Samper Alacant 1898, violinista i director d’orquestra, i Pau Gorgé i Samper Alacant 1881 — Barcelona 1945, baix cantant i germans seus, Ramon Gorgé i Soler Alacant 1853 — Elda, AltVinalopó 1925, director de la banda municipal d’Elda, i Francesc Gorgé i Soler Alacant 1863 — 1933, contrabaix i constructor de pianos

Típic de pujols i planes estepàries, el pioc va en davallada progressiva des del segle XIX i actualment als Països Catalans és molt rar, encara que probablement no fou mai abundós Apareix al país de la màquia continental de garric i arçot fronterer amb els nuclis de cria aragonesos i manxegos En concret, a les comarques occidentals se’l coneix del Baix Cinca on la darrera notícia amb una possible reproducció és del primer terç dels anys 60 i potser també de la Terra Alta Al País Valencià, a la Plana d’Utiel on Boscà, el 1916, deia que "se las suele ver alguna vez por los bordes occidentales…

Fins el 1944 no tenia més terme que l’ocupat per la caseria des d’aleshores abasta el buc de la serra de Santa Pola 141 m alt, que constitueix un dom planenc inclinat vers el NW i espadat en el cap de Santa Pola on hi ha el far de Santa Pola o d’Aljub que tanca pel N la badia de Santa Pola , i l’extensió salobrenca de l’albufera d’Elx —en bona part salines— i els seus encontorns, on es destaquen extensos arenals costencs La desembocadura —més aviat teòrica— del Vinalopó coincideix amb la gola canalitzada entre les salines del Pinet i del Braç del Port La superfície…

Presenta un relleu molt abrupte, que arriba a 1 210 m d’altitud a l’alt de la Barcella i a 1 119 a la penya de la Blasca, i que baixa ràpidament devers el curs del Vinalopó, el qual travessa el terme d’est a oest Entre d’altres cursos d’aigua, desguassen al Vinalopó la Marjal, per la dreta, i el barranc de Pinarets, per l’esquerra L’àrea no conreada ocupa 2 900 ha el 58% del terme, i es troba sobretot a la serra de Mariola és ocupada per pins, pollancres i carrasques, i també per pastures permanents unes 1 500 ha Les terres conreades passen de les 2 000…