Resultats de la cerca

Fill del comte Ramon V i de Valença de Tost Des del 1069 féu costat als seus pares en solemnitats religioses, com la donació de la vila de Sort a l’església d’Urgell o les fetes a favor del monestir de Lavaix 1078, 1094, i en pactes polítics i compra de castells a Artau II de Pallars Sobirà 1094 o en el compromís matrimonial de la seva germana Llorença Des del 1098 governà en règim de condomini amb el seu germà Arnau Ramon I, però sembla que com a primogènit exercí sobre aquest una certa primacia i rebia d’ell homenatge i fidelitat pel castell de Talarn Fundà 1100 i dotà 1112 l’església…

Sembla que fou la primitiva catedral d’Osca de l’època mossàrab, que després de la conquesta cristiana es traslladà a l’antiga mesquita major El rei Pere I cedí aquesta església a l’abat Frotard de Sant Ponç de Tomeres, que el 1097 hi fundà un priorat benedictí dependent d’aquella abadia El 1117 fou aterrada la primitiva edificació i s’aixecà l’actual, que no s’acabà fins a mitjan s XVII És un edifici de tres naus, amb absis semicircular i coberta amb volta de canó El cimbori fou construït entre el 1236 i el 1240 i, a la fi del s XIII, hom construí la capella de Sant Ponç i la torre La nau…

Vall-de-roures fou conquerida per primera vegada el 1132 per part d’Alfons I d’Aragó, el Bataller Pels volts del 1157 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV conquerí definitivament la vila El castell de Vall-de-roures era d’origen musulmà i fou refet per ordre d’Alfons I el Cast El 1175 aquest mateix comte rei va concedir al bisbe de Saragossa i a l’església catedral de Sant Salvador de la mateixa ciutat la Pena d’Asnarlagaia, que comprenia Vall-de-roures A partir d’aquest moment el bisbe de Saragossa esdevingué senyor de la vila, en feu del rei El castell actual, situat a la…

La vila de Calaceit s’emplaça a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya El lloc fou conquerit per primera vegada, de manera efímera, vers el 1132, per Alfons I d’Aragó, el Bataller però no va ser fins al 1151 quan es conquerí definitivament L’any 1209 el rei Pere I el Cafò/iccedí els seus drets sobre el lloc al bisbe de Tortosa, fet que propicià que el 1210 s’adjudiqués a la diòcesi de Tortosa la jurisdicció eclesiàstica de Calaceit, juntament amb els llocs d’Arenys, Lledó i Cretes Tots aquests llocs formaren part de l’…

S’estén al peu d’un antic castell d’origen musulmà, en un lloc estratègic que domina una important cruïlla de camins naturals el de la vall Jiloca-Túria vers Terol i el País Valencià, i el de Jalón-Henares, cap a l’interior de la Meseta Centre agrícola, últimament s’hi ha desenvolupat la indústria Hi és tradicional la fabricació de ceràmica A la ciutat es destaquen l’església de San Andrés, gòtica amb una torre mudèjar, la de San Pedro de Francos, de portalada gòtica segle XV i torre inclinada, la de San Juan Bautista, amb portalada del segle XVI, i les collegiates de Santa María, de portada…

És situada a la zona de contacte entre la Serralada Ibèrica i la Meseta, a les vores de l’alt Duero Centre administratiu i comercial, la principal activitat industrial és l’elaboració de productes alimentaris mantega Antic poblat celtiber, fou destruïda pels romans Repoblada per Alfons el Bataller 1120 amb aragonesos i navarresos, passà a la seva mort sota el domini d’Alfons VII de Castella-Lleó La seva situació fronterera i la seva importància ramadera la convertiren en un centre comercial i industrial manufactures llaneres i obtingué un fur d’Alfons X 1256 Al s XV, l’expulsió…

Aquest topònim, avui perdut, sembla que es localitzava vora Pilzà, i tal vegada en el mateix Castillo del Pla Hom troba documentat per primera vegada el castrum de Cercedo en el testament d’Arnau Mir de Tost, datat l’any 1072, segons el qual el llegava a la seva filla Letgarda, al seu marit el vescomte Ponç I de Cabrera i a llur fill Guerau II Ponç Aquesta notícia fa pressuposar que el lloc havia estat conquerit, segurament vers mitjan segle XI, per Arnau Mir de Tost tanmateix, no sabem si la seva voluntat expressada en l’acta testamentària es féu efectiva i qui senyorejà aquest castell…

Fill del rei Sanç III Ramires d’Aragó Sanç V de Pamplona i d’una filla del comte Ermengol III d’Urgell, probablement anomenada Elisabet El seu pare el feu rei de Ribagorça i Sobrarb el 1085 Ajudà Alfons VI de Castella a Sagrejas 1086 Prengué Estada 1087 Cooperà amb ell a la presa de Montsó 1089, que quedà sota la seva jurisdicció Tingué amistat amb el Cid, amb qui, juntament amb el seu pare, s’entrevistà a Gurrea el 1092 El 1093, malgrat haver tingut unes diferències amb aquest, l’ajudà en la campanya contra València En morir el seu pare al setge d’Osca, el succeí com a rei d’Aragó i de…

Vida i obra Mestre de professió, és escriptor, collabora en la premsa i ha traduït obres literàries Voltaire, Stevenson, Poe, etc i de divulgació científica i sèries de televisió Amb la novella Calidoscopi 1983 aconseguí els premis Andròmina i el de la Crítica del País Valencià del 1984 L’any 1986 publicà Antropologia parcial i L’últim roder , que li atorgà una gran popularitat A més, ha publicat, entre d’altres, les novelles Som irrepetibles 1987,  Cendres de seductor 1987,  Aldebaran 1988, Rapsòdia 1992, Manuscrit de mossèn Gerra 1993, L’enviat 1997, premi Enric Valor 1996, Les potències de…

Situació Les ruïnes de l’església de Sant Martí es troben enmig del bosc, abandonades, a ponent del castell de Perarrua Mapa 31-11 250 Situació 31TBG808841 Per a accedir-hi, cal dirigir-se al castell de Perarrua Arribats a la fortalesa, a ponent surt un corriol que porta a les ruïnes de l’església JAA Història La història d’aquesta església està vinculada a una família d’escrivents que tenien cura molt sovint de la redacció dels diplomes reials Sanç Porco 1062-68, Garcia Sanç 1076, Joan 1081-1105, Sanç Galí 1110-35 i Sanç 1177-82, tots ells cognomenats ‘de Perarrua’ Els monarques els…